Recent Changes

Sunday, February 20

Monday, June 21

  1. page 0-Exercicis per a setembre edited ... DOCUMENT DE 30 32 PÀGINES ON ... DE SETEMBRE. AQUEST DOCUMENT NOMÉS ÉS VÀLID PER ALS AL…
    ...
    DOCUMENT DE 3032 PÀGINES ON
    ...
    DE SETEMBRE.
    AQUEST DOCUMENT NOMÉS ÉS VÀLID PER ALS ALUMNES SUSPESOS A JUNY DEL PROFESSOR TONI DE LA TORRE.

    L'EXAMEN DE SETEMBRE TINDRÀ APROXIMADAMENT UN 50%
    ...
    UNITAT 7. AQUESTA OBSERVACIÓ ES FA PER ALS ALUMNES DE 4t A-B-V.
    POTS DESCARREGAR-TE
    ...
    IMPRIMIR EL DOCUMENT. TRIA'N EL FORMAT.
    {Exercicis
    DOCUMENT PER A TREBALLAR-LO.
    {Exercicis
    de repàs
    ...
    setembre 4t ESO.odt} -OPENESO-1.doc} ---VÀLID PER A WORD I OPEN OFFICE
    {Exercicis de repàs per recuperar a setembre 4t ESO.doc} -WORD

    NOU DOCUMENT DE 5O PÀGINES DE TEORIA I EXERCICIS AUTOCORRECTIUS PER A 4t ESO.
    AJUDA I AMPLIACIÓ DEL LLIBRE DE TEXT DE L'EDITORIAL ANAYA
    (view changes)
    11:48 am

Saturday, June 19

  1. page 4V-Rueda edited ... Gema Rueda Celia Martin Poster Pòster digital: http://rosset25.glogster.com/manifest-fut…
    ...
    Gema Rueda
    Celia Martin
    PosterPòster digital:
    http://rosset25.glogster.com/manifest-futbol/
    "LA DIVINA TRAMOIA"
    el(El puge jo (Adrian Visier)jo, Adrián Visier, perquè Gema no pot fer-ho.fer-ho.)
    Mòdul A
    1.-Què

    1.-Què
    és una
    ...
    ho és?
    Una

    Una
    d'obra teatral
    ...
    sent creibles.
    Ho

    Ho
    es perquè
    ...
    situacions .
    4.-efineix

    4.-efineix
    els conceptes
    ...
    per què?
    Sàtira:

    Sàtira:
    Génere literari
    ...
    produir millorances.
    .

    .
    Les sàtires
    ...
    com arma.
    Farsa:

    Farsa:
    Tipus d'obra
    ...
    la credibilitat.
    Paròdia:

    Paròdia:
    Imitació burlesca
    ...
    altra obra.
    Pense

    Pense
    que la
    ...
    la credibilitat.
    Mòdul

    Mòdul
    B
    1.-A

    1.-A
    l'obra hi
    ...
    poques línies.
    Es

    Es
    una metàfora
    ...
    les ac
    accions

    accions
    de Satanàs
    ...
    a este.
    L’altra

    L’altra
    situació secudària
    ...
    un problema.
    Mòdul

    Mòdul
    C
    3.-Quin

    3.-Quin
    significat té
    ...
    sants? (25)
    Que

    Que
    no es
    ...
    a l'Univers.
    5.-Quin

    5.-Quin
    és el
    ...
    Rafael? (29-30)
    Es

    Es
    l‘àngel personal
    ...
    a éu.
    Mòdul
    2.-Explica

    Mòdul
    2.-Explica
    la frase
    ...
    sostenen.” (44)
    Vol

    Vol
    dr que
    ...
    ho fan.
    7.-En

    7.-En
    què consisteixen
    ...
    imoni? (61)
    Faust

    Faust
    va pactar
    ...
    seua ànima.
    orian

    orian
    Gray pacta
    ...
    seua persona.
    *orian

    *orian
    Gray pacta
    ...
    mal, este.)
    Mòdul

    Mòdul
    E
    1.-Explica

    1.-Explica
    amb detall
    ...
    en avant).
    L‘esperita

    L‘esperita
    vol pactar
    ...
    de “govern”
    Mòdul

    Mòdul
    F
    5.-Què

    5.-Què
    simbolitza el
    ...
    fa Pare?
    Es

    Es
    com una
    ...
    será acomplit.
    7.-Per

    7.-Per
    què canvia
    ...
    ell? (98)
    Perquè Maria s’adona de que en realitat Llucifer no es tan roïn.
    (view changes)
    3:33 am

Friday, June 18

  1. page 0-Exercicis per a setembre edited ACÍ ET DEIXEM ES TROBA EL DOCUMENT ... EXERCICIS AUTOCORRECTIUS I UNA MICA DE TEORIA QUE ET .…
    ACÍ ET DEIXEMES TROBA EL DOCUMENT
    ...
    EXERCICIS AUTOCORRECTIUS I UNA MICA DE TEORIA QUE ET
    ...
    CARA A L'EXAMEN DE RECUPERACIÓ DE SETEMBRE.
    AQUEST DOCUMENT NOMÉS ÉS VÀLID PER ALS ALUMNES SUSPESOS A JUNY DEL PROFESSOR TONI DE LA TORRE.
    L'EXAMEN DE SETEMBRE TINDRÀ UN 50% DE PREGUNTES D'AQUEST DOSSIER I UN 50% DE PREGUNTES DEL LLIBRE DE TEXT DE LES UNITATS 1 - 6 QUE HÀGEM FET A CLASSE DURANT EL CURS i LES LOCUCIONS I FRASES FETES DE LA UNITAT 7.
    POTS DESCARREGAR-TE I IMPRIMIR EL DOCUMENT. TRIA'N EL FORMAT.

    {Exercicis de
    ...
    4t ESO.odt} OPEN-OPEN OFFICE
    {Exercicis
    ...
    4t ESO.doc} WORD
    IES Joanot Martorell de València
    Dept. de Valencià
    Curs 2009-2010
    TEORIA
    -WORD
    NOU DOCUMENT DE 5O PÀGINES DE TEORIA
    I EXERCICIS AUTOCORRECTIUS
    PER
    PER A PREPARAR L'EXAMEN DE SETEMBRE
    DE
    4t ESO. Unitats 1-7
    Llibre de text de

    AJUDA I AMPLIACIÓ DEL LLIBRE DE TEXT DE L'EDITORIAL ANAYA
    ACÍ ESTAN INCLOSES LES 9 UNITATS.
    RECOMANAT PERQUÈ ELS ALUMNES APROVATS DE
    4t ESO Valencià: Llengua i Literatura
    Editorial Anaya
    Recomanacions:
    L'alumne/a que haja d'examinar-se a setembre haurà d'aprendre la teoria ací exposada (i extreta del llibre de text del curs), i fer tots els exercicis d'ampliació d'aquest dossier, dels quals té la resposta al final de cadascú per a poder comprovar-ne la correcció. L'alumne/a també haurà de repassar pel seu compte els exercicis del llibre de text que s'han fet a classe al llarg del curs escolar.
    Si l'alumne tinguera pendent d'aprovar la lectura de la tercera avaluació, haurà de llegir el llibre La divina tramoia, de Manuel Molins, sobre el qual tindrà dues preguntes en el control de setembre.
    No és necessari presentar aquests deures a setembre, ni llibreta ni treballs. L'examen comptarà 10 punts i caldrà aprovar-lo amb 5.
    UNITAT 1
    Completa aquest article de diccionari. Els claudàtors indiquen el lloc en què falta informació. Afig les informacions que s’indiquen.
    pota […] 1. a. Cada una de les extremitats dels animals. […]. b. fig. estirar la pota. […]. Sols fa falta estar viu per estirar la pota. c. […]. Intervindre en alguna cosa fent o dient algun despropòsit, equivocar-se. […]. 2. […]. Les potes de la cadira s’han trencat
    • Pronunciació de la vocal tònica: […]
    • Barbarisme que cal evitar: […]
    [f ] [ el cavall s’ha trencat una pota] [ pop.] [ ficar la pota [val més que tinga la boca tancada perquè sinó ficaré la pota] ][Cada una de les parts d’un moble amb els quals recalza en el sòl ] [La vocal tònica és o oberta] [ Eviteu el castellanisme “pata”]
    Llig l’article de diccionari següent i fes les activitats proposades.
    bolet m. 1. Fong amb forma de para-sol. 2. Barret redó. 3. fig. estar tocat del bolet.
    a) Escriu un exemple d’ús de cada accepció.
    b) Què signifiquen les abreviatures que apareixen en l’article?
    c) Explica el significat de l’expressió estar tocat del bolet.
    d) Escriu una observació d’ús de tipus lèxic (quin barbarisme s’hi ha d’evitar).
    a) Resposta oberta.
    b) m.: nom masculí; fig.: en sentit figurat.
    c) No tindre les facultats mentals totalment equilibrades.
    d) Eviteu el castellanisme seta.
    estrep m. 1. a. Cada una de les dues peces de metall o de cuir penjades a cada costat de la sella per mitjà d’una corretja on el genet fica els peus. b. fig. perdre els estreps. 2. Escaló que servix per a pujar a un cotxe o a un altre vehicle i per a baixar-ne amb comoditat.
    a) Escriu un exemple d’ús de cada accepció.
    b) Què signifiquen les abreviatures que apareixen en l’article?
    c) Explica el significat de l’expressió perdre els estreps.
    d) Escriu una observació d’ús de tipus lèxic (quin barbarisme s’hi ha d’evitar) o que indique la pronúncia de la paraula.
    a) Resposta oberta.
    b) m.: nom masculí; fig.: en sentit figurat.
    c) Perdre la paciència, el control.
    d) Eviteu el castellanisme estribo; la vocal tònica és e tancada.
    front m. 1. Part superior de la cara, des de les celles fins on comencen els cabells. 2.a. Extensió del terreny on es combat en una guerra. 2.b. fig. fer front (a algú).
    a) Escriu un exemple d’ús de cada accepció.
    b) Què signifiquen les abreviatures que apareixen en l’article?
    c) Explica el significat de l’expressió fer front.
    d) Escriu una observació d’ús de tipus morfològic.
    a) Resposta oberta.
    b) m.: nom masculí; fig.: en sentit figurat.
    c) Desafiar, oposar-se, resistir.
    d) El gènere del mot és masculí.
    nord m. 1. Un dels dos pols. 2. Punt de l’horitzó que es troba davant d’un observador quan té l’est a la dreta. 3. fig. perdre el nord.
    a) Escriu un exemple d’ús de cada accepció.
    b) Què signifiquen les abreviatures que apareixen en l’article?
    c) Explica el significat de l’expressió perdre el nord.
    d) Escriu una observació d’ús que destaque algun tret de pronúncia de la paraula.
    a) Resposta oberta.
    b) m.: nom masculí; fig.: en sentit figurat.
    c) Desorientar-se, no saber què s’ha de fer, mostrar-se indecís.
    d) La vocal tònica és o oberta.
    Escriu dos exemples de connectors de cada classe.
    De causa: .............................................................................................................................
    De contrast: .........................................................................................................................
    De reformulació: …… ........................................................................................................
    D’addició: ...........................................................................................................................
    D’introducció d’un tema: ....................................................................................................
    D’ordre: ..............................................................................................................................
    Completa cada enunciat amb una oració tot emprant els connectors indicats. Mira que allò que escrius tinga sentit en el context.
    – A hores d’ara, el cabal de molts rius és escassíssim. (d’addició d’informació)
    – Tota persona viu situacions extremes en la seua vida. (d’exemplificació)
    – En primer lloc, caldrà polir les portes amb paper d’escatar. (d’ordre)
    – En la suma i en la multiplicació es complix la propietat commutativa. (de reformulació)
    – La població té tendència a ubicar-se en les àrees litorals. (de contrast)
    Escriu el significat d’aquestes abreviatures que es poden trobar en un diccionari.
    v. intr. – loc. – angl. – m. – vulg. – adv. v. pron. – v. cop. – conj.
    Verb intransitiu, locució, anglés, masculí, vulgarisme, adverbi, veb pronominal, verb copulatiu, conjunció.
    Escriu l’abreviatura, la sigla o el símbol corresponent a cada paraula i classifica’ls.
    nombre, Unió Europea, minut, quarta, megabyte, doctor, carretera, ferro, capítol, litre, per exemple, gram, mil·lilitre, segle, Personal Computer, nové, avinguda, nord, unitat de vigilància intensiva, tercera, decímetre, il·lustre, societat anònima, euro, hora, habitants, plaça, senyora, revolucions per minut.
    Abreviatura: nre., 4a., Dr., ctra., cap. ,p. ex., s., 9é., av., 3a, Il·ltre, h., pl., Sra.,
    Sigla: UE, PC, UVI, SA
    Símbol: min, Mb, Fe, l, g, ml, N, dm, €, h, rpm
    Classifica les abreviacions següents en abreviatures, sigles i símbols i digues què signifiquen.
    OMS, conj., mg, gral., N, ESO
    Abreviatures: conj. (conjunció), gral. (general). Sigles: OMS (Organització Mundial de la Salut), ESO (Educació Secundària Obligatòria). Símbols: mg (mil·ligram), N (nitrogen).
    DNI, adm., km, H, PIB, ant.
    Abreviatures: adm. (administració), ant. (antònim). Sigles: DNI (Document Nacional d'Identitat), PIB (Producte Interior Brut). Símbols: km (quilòmetre), H (hidrogen).
    ONG, dr., cm, ONU, adv., h
    Abreviatures: dr. (doctor), adv. (adverbi). Sigles: ONG (Organització No Governamental). Símbols: cm (centímetre), h (hora).
    IRPF, pron., mm, dj., O, FM
    Abreviatures: pron. (pronom), dj. (dijous). Sigles: IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques), FM (Freqüència Modulada). Símbols: mm (mil·límetre),O (oxigen).
    EUA, loc., dm, cap., OTAN, Fe
    Abreviatures: loc. (locució), cap. (capítol). Sigles: EUA (Estats Units d'Amèrica), OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord). Símbols: dm (decímetre), Fe (ferro).
    POSSIBLES PREGUNTES A L’EXAMEN
    I ELS QUE S'EXAMINEN DEL NIVELL MITJÀ DE LA UNITAT 2
    Què és una llengua minoritària? A quin altre concepte s’oposa?
    El concepte de llengua minoritària es refereix a aquella que té pocs parlants i s’oposa al de llengua majoritària, que és aquella que té major nombre de parlants.
    Què és una llengua minoritzada?
    Una llengua minoritzada és aquella que ocupa només una part dels usos i àmbits socials, perquè en els altres se n’usa una altra, la llengua dominant.
    Explica la diferència entre llengua minoritària i llengua minoritzada.
    El concepte de llengua minoritària es refereix a aquella llengua que té pocs parlants, mentre que una llengua minoritzada, tot i que siga parlada per la major part de la població, ocupa només una part dels usos i àmbits socials, perquè en els altres s’usa la llengua dominant.
    Defineix
    JQCV PUGUEN REPASSAR O PREPARAR MILLOR 1r DE BATXILLERAT.
    Podeu descarregar-vos
    el concepte de sociolingüística.
    La sociolingüística és la disciplina que estudia les influències recíproques que es donen
    entre la llengua i el medi social. Així doncs, la sociolingüística analitza els àmbits d’ús i l’ús de la llengua en el si d’una societat.
    Explica què diferencia la sociolingüística de la lingüística.
    La lingüística s’ocupa de l’estudi de l’estructura (morfologia, lèxic, sintaxi…) d’una llengua, mentre que la sociolingüística, n’analitza els àmbits d’ús i el seu ús al si d’una societat.
    Què s’entén per llengües en contacte?
    Aquella situació en què dins d’un mateix estat conviuen diverses llengües. Aquest contacte provoca que les llengües s’influïsquen mútuament.
    Diferencia un diccionari bilingüe d’un de sinònims i antònims.
    El diccionari bilingüe, d’equivalències o de traducció presenta les paraules d’una llengua i els seus equivalents en una altra mentre que el diccionari de sinònims i antònims recull paraules de significat equivalent i contrari.
    En què es diferencia la sociolingüística de la lingüística estricta?
    La sociolingüística és la disciplina que estudia les influències recíproques que es donen entre la llengua i el medi social. Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que aquesta se n’ocupa de l’estudi de l’estructura (morfologia, lèxic, sintaxi…), mentre que la sociolingüística
    analitza els àmbits d’ús i l’ús de la llengua en el si d’una societat.
    Diferencia un diccionari especialitzat d’un d’enciclopèdic.
    El diccionari especialitzat ofereix un ventall més o menys extens del lèxic relacionat amb una determinada matèria, ciència, etc. Així, aquests diccionaris poden ser d’informàtica, d’art, de cinema, etc. mentre que l’enciclopèdic, a més de la informació que ofereix el general, presenta també noms propis, informació de caràcter tècnic, científic, històric, etc. Incorpora, amb més o menys profusió, mapes, gràfics, quadres sinòptics, fotografies, etc.
    Diferencia un diccionari de locucions i frases fetes d’un d’enciclopèdic.
    El diccionari de locucions i de frases fetes recopila les principals locucions i frases fetes d’una llengua, amb explicacions i exemples. De vegades també inclou refranys, mentre que l’enciclopèdic, a més de la informació que ofereix el general, presenta també noms propis, informació de caràcter tècnic, científic, històric, etc. Incorpora, amb més o menys profusió, mapes, gràfics, quadres sinòptics, fotografies, etc.
    Diferencia un diccionari bilingüe d’un d’especialitzat.
    El diccionari bilingüe, d’equivalències o de traducció presenta les paraules d’una llengua i els seus equivalents en una altra mentre que el diccionari especialitzat oferix un ventall més o menys extens del lèxic relacionat amb una determinada matèria, ciència, etc. Així, aquests diccionaris poden ser d’informàtica, d’art, de cinema, etc.
    Diferencia un diccionari de sinònims i antònims d’un de locucions i frases fetes.
    El diccionari de sinònims i antònims recull paraules de significat equivalent i contrari mentre que el diccionari de locucions i de frases fetes recopila les principals locucions i frases fetes d’una llengua, amb explicacions i exemples. De vegades també inclou refranys.
    Digues a quin tipus de diccionari correspon cada article.
    estrep m. estribo.
    endreçar Ordenar, arranjar, disposar. Capgirar, trabucar.
    petxuga Pit, pitrera, sinada.
    cunyada f. Sister-in-low.
    gerro m. Recipient de terrissa cuita, vidre, etc. que serveix per a posar-hi aigua, flors, etc. Posa el ram de flors al gerro. La vocal tònica és e oberta.
    Nanga Parbat Pic de la serralada de l’Himàlaia, dins del Paquistan (8 126m).
    Estrep: bilingüe valencià/castellà. Endreçar: de sinònims i antònims. Petxuga: de barbarismes. Cunyada: bilingüe valencià/anglés. Gerro: d’ús. Nanga Parbat: enciclopèdic.
    Redacta els articles dels mots següents que podrien aparéixer en un diccionari de locucions i frases fetes. En cada un has d’incloure, almenys, tres usos.
    Cap, mort, aigua.
    Corregix les errades de concordança que hi ha en aquestes oracions.
    – He comprat uns pantalons i una camisa molt barates.
    – El que més em preocupa és els danys que ha patit el motor.
    – De segur que no farà falta aquestes ferramentes.
    – Encara no hi han prou persones inscrites.
    – L’ajuntament ha comprat tres camions cisternes nous.
    – He comprat uns pantalons i una camisa molt barats.
    – El que més em preocupa són els danys que ha patit el motor.
    – De segur que no faran falta aquestes ferramentes.
    – Encara no hi ha prou persones inscrites.
    – L’ajuntament ha comprat tres camions cisterna nous.
    – No he comprat mai ni un cotxe ni una moto usades.
    – La seua ocupació és els animals ferits que arriben al centre.
    – Sempre fa falta persones que participen desinteressadament.
    – En les pròximes setmanes hi hauran més préstecs impagats.
    – Els sectors claus de la producció estan entrant en crisi.
    – No he comprat mai ni un cotxe ni una moto usats.
    – La seua ocupació són els animals ferits que arriben al centre.
    – Sempre fan falta persones que participen desinteressadament.
    – En les pròximes setmanes hi haurà més préstecs impagats.
    – Els sectors clau de la producció estan entrant en crisi.
    – El pis té un balcó i una terrassa molt espaioses.
    – La seua debilitat és les motos de competició.
    – Quants diners et fa falta per a donar l’entrada del pis?
    – Encara no hi han suficients animals perquè el zoològic resulte interessant.
    – Té una senyal en el dent des de menut.
    – El pis té un balcó i una terrassa molt espaiosos.
    – La seua debilitat són les motos de competició.
    – Quants diners et fan falta per a donar l’entrada del pis?
    – Encara no hi ha suficients animals perquè el zoològic resulte interessant.
    – Té un senyal en la dent des de menut.
    – L’obra tenia un decorat i una posada en escena fabuloses.
    – La meua perdició és els dolços de xocolate.
    – Encara no fa falta més inversions.
    – Per llevant hi havien uns núvols que amenaçaven tempesta.
    – Estan investigant en cèl·lules mares des de l’any passat.
    – L’obra tenia un decorat i una posada en escena fabulosos.
    – La meua perdició són els dolços de xocolate.
    – Encara no fan falta més inversions.
    – Per llevant hi havia uns núvols que amenaçaven tempesta.
    – Estan investigant en cèl·lules mare des de l’any passat.
    – Aquest formatge i aquesta mantega són holandeses.
    – El gran problema serà els efectes dels plaguicides sobre el medi.
    – Ja no cal més donacions de sang d’aquest grup.
    – Pel cap baix, hi haurien més de mil persones.
    – El suor de Pau té un olor molt intens.
    – Aquest formatge i aquesta mantega són holandesos.
    – El gran problema seran els efectes dels plaguicides sobre el medi.
    – Ja no calen més donacions de sang d’aquest grup.
    – Pel cap baix, hi hauria més de mil persones.
    – La suor de Pau té una olor molt intensa.
    – No demane més subvencions perquè no em fa falta.
    – Encara que ploga pedres de punta no se suspendrà el partit.
    – Ha anat a ca l’esteticista i per això porta el bigot i les aixelles depilades.
    – Aquella remor és les ones del mar que s’estavellen contra els esculls.
    – Abans de l’any 2025 hi hauran més de 8 000 milions de persones al món.
    – Pretenen presentar esmenes a dos projectes lleis.
    – Ací no abunda ni els amfibis ni els rèptils.
    – En aquest restaurant solen servir postres boníssims.
    – Ja són moltes les ciutats que posseeixen carrils bicis.
    – Sols hi havien tres persones esperant l’autobús.
    – No demane més subvencions perquè no em fan falta.
    – Encara que ploguen pedres de punta no se suspendrà el partit.
    – Ha anat a ca l’esteticista i per això porta el bigot i les aixelles depilats.
    – Aquella remor són les ones del mar que s’estavellen contra els esculls.
    – Abans de l’any 2025 hi haurà més de 8 000 milions de persones al món.
    – Pretenen presentar esmenes a dos projectes llei.
    – Ací no abunden ni els amfibis ni els rèptils.
    – En aquest restaurant solen servir postres boníssimes.
    – Ja són moltes les ciutats que posseeixen carrils bici.
    – Sols hi havia tres persones esperant l’autobús.
    – Sols han contractat actors i actrius formades en l’Escola d’Art Dramàtic.
    – S’ha concedit una baixa per maternitat al 45% de les dones empleat.
    – Ací no ens fa falta més prestatgeries.
    – En el futur hi hauran moltes persones afectades per al·lèrgies.
    – Aquests gravats i aquelles aquarel·les són úniques en el seu estil.
    – S’ha reservat per al final de l’entrevista tres preguntes sorpreses.
    – Sols han contractat actors i actrius formats en l’Escola d’Art Dramàtic.
    – S’ha concedit una baixa per maternitat al 45% de les dones empleades.
    – Ací no ens fan falta més prestatgeries.
    – En el futur hi haurà moltes persones afectades per al·lèrgies.
    – Aquests gravats i aquelles aquarel·les són únics en el seu estil.
    – S’ha reservat per al final de l’entrevista tres preguntes sorpresa.
    Escriu amb cada paraula una oració en què les acompanyen un determinant i un adjectiu.
    Corrent, senyal, afores, anàlisi, calor.
    Explica per què aquestes oracions resulten ambigües.
    a) Han decidit desmuntar els decorats que confeccionaren entre tots.
    b) Volen expulsar el jugador que ja fou apartat de l’equip sense motius.
    c) Agrediren els manifestants que es concentraren a la plaça amb pedres.
    a) No queda clar si els decorats els confeccionaren entre tots o si s’han de desmuntar entre tots. b) No queda clar si el jugador fou apartat de l’equip sense motius o si el volen expulsar sense motius. c) No queda clar si agrediren els manifestants amb pedres o si els manifestants es concentraren tot portant pedres.
    Escriu amb cada paraula una oració: en l’una ha d’aparéixer en majúscula i en l’altra, en minúscula.
    Comunitat
    – ..........................................................................................................................................
    – ..........................................................................................................................................
    Horta
    – ..........................................................................................................................................
    – ..........................................................................................................................................
    Font
    – ..........................................................................................................................................
    – ..........................................................................................................................................
    Cristians
    – ..........................................................................................................................................
    – ..........................................................................................................................................
    Reescriu el text posant les majúscules que calga.
    agres és un municipi de la comarca del comtat. la població està enclavada en la valleta d’agres, a la vessant septentrional de la serra de mariola.
    d’origen musulmà, la vila va ser conquerida pel rei jaume i el 1248. la primera donació de cases i terres fou per a la família de pelegrí baldoví, encara que degué romandre en suspens per la sublevació d’al-azraq. el poblament efectiu es dugué a terme l’any 1256 en virtut de la carta pobla que, a instàncies de ximén pérez d’arenós, preveia que els habitants d’agres tingueren residència personal a bocairent, és a dir, satisfarien els impostos en l’esmentada població. durant els primers anys de la seua història el terme va pertànyer al rei, el qual anomenava un alcaid per a la defensa i l’administració del seu castell. l’any 1389 joan el caçador va vendre agres i el seu castell al seu majordom, andreu-guillem escrivà. en la segona meitat del s. xv passaren a mans del comte de cocentaina, joan roiç de corella i, durant el segle xvi, a la família calatayud de xàtiva. la població d’agres va romandre vinculada des de l’any 1633 al comtat de cirat, pel matrimoni de josep calatayud amb damiata vilàrig carròs.
    Agres és un municipi de la comarca del Comtat. La població està enclavada en la valleta d’Agres, a la vessant septentrional de la serra de Mariola.
    D’origen musulmà, la vila va ser conquerida pel rei Jaume I el 1248. La primera donació de cases i terres fou per a la família de Pelegrí Baldoví, encara que degué romandre en suspens per la sublevació d’Al-Azraq. El poblament efectiu es dugué a terme l’any 1256 en virtut de la carta pobla que, a instàncies de Ximén Pérez d’Arenós, preveia que els habitants d’Agres tingueren residència personal a Bocairent, és a dir, satisfarien els impostos en l’esmentada població. Durant els primers anys de la seua història el terme va pertànyer al rei, el qual anomenava un alcaid per a la defensa i l’administració del seu castell. L’any 1389 Joan el Caçador va vendre Agres i el seu castell al seu majordom, Andreu-Guillem Escrivà. En la segona meitat del s. xv passaren a mans del comte de Cocentaina, Joan Roiç de Corella i, durant el segle xvi, a la família Calatayud de Xàtiva. La població d’Agres va romandre vinculada des de l’any 1633 al comtat de Cirat, pel matrimoni de Josep Calatayud amb Damiata Vilàrig Carròs
    el gremi de llibrers de valència inicia el nou repte d’organitzar la 39 edició de la fira del llibre, que es realitzarà des del dia 24 d’abril fins al 4 de maig.
    la ubicació, com en els últims anys, és als jardins de vivers de valència, al centre de la ciutat de valència, amb accessos des de l’avinguda de blasco ibáñez, dels carrers jaca i genaro lahuerta i el llit del riu túria.
    dins del jardí dels vivers, les instal·lacions de la fira ocupen el passeig d’antonio machado, l’esplanada i algunes de les sales del museu de ciències naturals. compta amb espais dedicats a la venda, exposició i activitats complementàries.
    el gremi de llibrers és l’associació empresarial dels llibrers de valència i la seua província. forma part de la confederació valenciana de la petita i mitjana empresa (pimev).
    El Gremi de Llibrers de València inicia el nou repte d’organitzar la 39 edició de la Fira del Llibre, que es realitzarà des del dia 24 d’abril fins al 4 de maig.
    La ubicació, com en els últims anys, és als jardins de Vivers de València, al centre de la ciutat de València, amb accessos des de l’avinguda de Blasco Ibáñez, dels carrers Jaca i Genaro Lahuerta i el llit del riu Túria.
    Dins del jardí dels Vivers, les instal·lacions de la fira ocupen el passeig d’Antonio Machado, l’esplanada i algunes de les sales del Museu de Ciències Naturals. Compta amb espais dedicats a la venda, exposició i activitats complementàries.
    El Gremi de Llibrers és l’associació empresarial dels llibrers de València i la seua província. Forma part de la Confederació Valenciana de la Petita i Mitjana Empresa (PIMEV).
    la vall de la murta és un bell paratge emmarcat entre les serres de la murta pel sud i de corbera pel nord, rodejat d’abruptes crestes que de manera natural li donen un caràcter d’aïllament, idoni per al retir monacal.
    aquest cordó muntanyenc s’estén longitudinalment en direcció no-se, tancant l’àmplia plana de l’albufera i del xúquer, presidit pel tallat roig (394 m), la formidable silueta del cavall bernat (584 m), el piramidal pic de la creu del cardenal (543 m), continuant per aguts crestalls, com el del llom del matxo flac (584 m), l’ouet (533 m), la ratlla (625 m) i les creus (539 m), fins a l’estreta franja costanera de tavernes. paral·lelament a la vall de la murta s’estenen les valls de la casella i d’aigües vives.
    en aquest paratge es troba el monestir de santa maria de la murta, que pertany a alzira (la ribera alta).
    La vall de la Murta és un bell paratge emmarcat entre les serres de la Murta pel sud i de Corbera pel nord, rodejat d’abruptes crestes que de manera natural li donen un caràcter d’aïllament, idoni per al retir monacal.
    Aquest cordó muntanyenc s’estén longitudinalment en direcció NO-SE, tancant l’àmplia plana de l’Albufera i del Xúquer, presidit pel Tallat Roig (394 m), la formidable silueta del Cavall Bernat (584 m), el piramidal pic de la Creu del Cardenal (543 m), continuant per aguts crestalls, com el del Llom del Matxo Flac (584 m), l’Ouet (533 m), la Ratlla (625 m) i les Creus (539 m), fins a l’estreta franja costanera de Tavernes. Paral·lelament a la vall de la Murta s’estenen les valls de la Casella i d’Aigües Vives.
    En aquest paratge es troba el monestir de Santa Maria de la Murta, que pertany a Alzira (la Ribera Alta).
    la fev (federació escola valenciana) prepara el cap de setmana més
    multitudinari de les trobades 2008
    escola valenciana us convoca al segon cap de setmana de trobades 2008. l’entitat cívica preveu que aquest siga el cap de setmana de trobades més multitudinari. se celebraran a valència (l’horta), sollana (la ribera baixa), benicàssim (la plana alta) i xixona (l’alacantí), és a dir, de nord a sud del territori valencià. a més, sollana acull aquesta nit un concert amb l’actuació dels grups la gossa sorda, bajoqueta rock, the skartats i anguiles de camal.
    La FEV (Federació Escola Valenciana) prepara el cap de setmana més
    multitudinari de les trobades 2008
    Escola Valenciana us convoca al segon cap de setmana de trobades 2008. L’entitat cívica preveu que aquest siga el cap de setmana de trobades més multitudinari. Se celebraran a València (l’Horta), Sollana (la Ribera Baixa), Benicàssim (la Plana Alta) i Xixona (l’Alacantí), és a dir, de nord a sud del territori del territori valencià. A més, Sollana acull aquesta nit un concert amb l’actuació dels grups La Gossa Sorda, Bajoqueta Rock, The Skartats i Anguiles de Camal.
    josep pastor carbonell, de l’alcúdia de crespins (la costera), ha resultat guanyador del primer concurs de fotografia de la plataforma xúquer viu, que portava el títol paisatges d’aigua al xúquer: cara i creu.
    el segon premi ha sigut per a idoia calabuig olcina i ovidi sambonet esteve, de valència (l’horta) i el tercer, per a enric murillo estarlich, de l’alcúdia (la ribera alta).
    el jurat ha concedit cinc accèssits per a obres presentades per francisco garnelo garnelo, de cullera (la ribera baixa), miquel martín martín, de polinyà de xúquer (també de la ribera baixa), vicent boix soriano, de l’alcúdia, toni benlliure adelantado, de sumacàrcer (la ribera alta) i mari carmen farinós martínez, de cullera (la ribera baixa).
    Josep Pastor Carbonell, de l’Alcúdia de Crespins (la Costera), ha resultat guanyador del Primer Concurs de Fotografia de la plataforma Xúquer Viu, que portava el títol Paisatges d’aigua al Xúquer: cara i creu.
    El segon premi ha sigut per a Idoia Calabuig Olcina i Ovidi Sambonet Esteve de València (l’Horta) i el tercer, per a Enric Murillo Estarlich, de l’Alcúdia (la Ribera Alta).
    El jurat ha concedit cinc accèssits per a obres presentades per Francisco Garnelo Garnelo de Cullera (la Ribera Baixa), Miquel Martín Martín de Polinyà de Xúquer (també de la Ribera Baixa), Vicent Boix Soriano de l’Alcúdia, Toni Benlliure Adelantado de Sumacàrcer (la Ribera Alta) i Mari Carmen Farinós Martínez de Cullera (la Ribera Baixa).
    l’any 2008, l’actor espanyol javier bardem guanyà a los angeles el seu primer globus d’or al millor actor secundari pel seu paper en la pel·lícula no country for old men (no és aquest un país per a vells), dels germans coen. aquesta pel·lícula l’ha dut també a guanyar l’oscar al millor actor secundari, en la 80a edició dels premis. bardem, que va rebre el guardó de mans de jeniffer hudson, competia en aquesta categoria amb casey affleck per l’assassinat de jesse james; philip seymour hoffman per la guerra de charlie wilson; hal holbrook per cap a rutes salvatges, i tom wilkinson per michael clayton. l’actor, de 39 anys, ja va ser candidat als oscar l’any 2001 pel seu paper en la cinta de julián schnabel abans que es faça de nit, en què interpretava l’escriptor cubà reynaldo arenas. bardem s’ha convertit així en el primer actor espanyol que rep un oscar. aquesta distinció se suma a una altra quinzena de premis que ha rebut l’intèrpret en els últims mesos, entre els quals destaquen, a més de l’esmentat globus d’or, el premi bafta britànic i el premi del sindicat d’actors dels estats units.
    L’any 2008, l’actor espanyol Javier Bardem guanyà a Los Angeles el seu primer Globos d’Or al millor actor secundari pel seu paper en la pel·lícula No country for old men (No és aquest un país per a vells), dels germans Coen. Aquesta pel·lícula l’ha dut també a guanyar l’Oscar al millor actor secundari, en la 80ª edició dels premis. Bardem, que va rebre el guardó de mans de Jeniffer Hudson, competia en aquesta categoria amb Casey Affleck per L’assassinat de Jesse James; Philip Seymour Hoffman per La guerra de Charlie Wilson; Hal Holbrook per Cap a rutes salvatges i Tom Wilkinson per Michael Clayton. L’actor, de 39 anys, ja va ser candidat als Oscar l’any 2001 pel seu paper en la cinta de Julián Schnabel Abans que es faça de nit, en què interpretava l’escriptor cubà Reynaldo Arenas. Bardem s’ha convertit així en el primer actor espanyol que rep un Oscar. Aquesta distinció se suma a una altra quinzena de premis que ha rebut l’intèrpret en els últims mesos, entre els quals destaquen, a més de l’esmentat Globus d’Or, el premi Bafta britànic i el premi del Sindicat d’Actors dels Estats Units.
    UNITATS 3 i 4
    Imagina que vols presentar-te a una plaça de treball per a ocupar una vacant en un taller de reparació d’electrodomèstics de tot tipus. Redacta el currículum que hi presentaries.
    Imagina que vols presentar-te a una selecció per a ocupar la plaça d’intèrpret de cançons per a un estudi de publicitat. Redacta el currículum que hi presentaries.
    Imagina que has contractat amb una companyia telefònica una línia ADSL, la més ràpida que hi ha al mercat, però que no et satisfà pels motius següents: et dóna problemes a l’hora d’abaixar arxius d’una certa densitat, sovint tens dificultats de connexió i la velocitat d’execució no és la contractada. Redacta un escrit de reclamació seguint les pautes següents:
    – Adreça’l a una oficina d’atenció al consumidor.
    – Indica les dades d’identificació necessàries, tant les relatives a l’empresa com les teues.
    – Exposa amb claredat el motiu de la queixa.
    – Indica la documentació que adjuntes a la reclamació.
    – Explica amb concisió allò que demanes.
    Digues quin tipus de text és una instància, quina finalitat té i de quines parts consta.
    La instància és un tipus de
    document administratiu. La seua finalitat és formular una petició a l’administració pública o a un organisme. Les parts de què consta són: dades personals, exposició, sol·licitud, signatura, data, lloc i destinatari o organisme al qual s’adreça la sol·licitud.
    Inventa un currículum que s’ajuste a la demanda de treball següent. No oblides d’incloure- hi les informacions necessàries:
    – Dades personals.
    – Formació acadèmica.
    – Experiència laboral i professional.
    – Coneixements d’idiomes i informàtics.
    – Altres dades d’interés.
    Concessionari d’automòbils
    Empresa líder del sector ubicada en zona turística
    necessita gestor de vendes a comissió. S’oferix
    cartera de clients que caldrà ampliar i suport a la
    gestió
    per part de l’empresa. Es valorarà sobretot
    l’experiència en vendes i la capacitat per a l’atenció
    a clients de tot tipus i procedència.
    Triauto, SA
    Avda. Xaloc, 35
    46012 Elda
    Explica el concepte de diglòssia.
    El concepte de diglòssia es referix a aquella situació en què una comunitat on coexistixen dues llengües, una és considerada de prestigi i s’utilitza en els àmbits formals, mentre que l’altra és considerada com a inferior i només s’usa en àmbits informals.
    Definix el terme bilingüisme.
    És el terme que s’aplica quan un individu o un grup social determinat usa alternativament dues llengües en una comunitat on en conviuen dues o més.
    Explica el concepte de bilingüisme social.
    El bilingüisme social es dóna quan un grup social parla dues llengües. Aquest és un fet estrany ja que la situació lògica és que un grup de parlants només necessite una llengua per a comunicar-se. És conseqüència de guerres, d’ocupacions colonials i de situacions de dominació política, econòmica o social d’un poble sobre un altre. Així, els parlants d’una llengua s’han vist obligats a parlar-ne una de nova que normalment acaba ocupant els àmbits d’ús més formals (ensenyament, administració i justícia).
    El terme bilingüisme, es pot aplicar quan aquest afecta al conjunt d’una societat? Per què?:
    No. El terme bilingüisme només es pot aplicar amb correcció si ens referim a persones concretes, ja que el bilingüisme social és un fet estrany perquè la situació lògica és que un grup de parlants només necessite una llengua per a comunicar-se. És conseqüència de guerres, d’ocupacions colonials i de situacions de dominació política, econòmica o social d’un poble sobre un altre. Així, els parlants d’una llengua s’han vist obligats a parlar-ne una de nova que normalment acaba ocupant els àmbits d’ús més formals (ensenyament, administració i justícia).
    Explica què entenem per procés de bilingüització.
    És la primera etapa del procés conegut com a conflicte lingüístic, el qual s’inicia quan una llengua forastera comença a ocupar els àmbits d’ús d’una altra en el territori propi d’aquesta última i on el resultat final pot ser la desaparició de la llengua pròpia substituïda per la forastera. El procés de bilingüització és l’etapa més llarga i es caracteritza perquè les classes altes, les ciutats més poblades, els joves… són els primers a adoptar la llengua forastera, que comença a ocupar els àmbits formals en perjudici de la llengua pròpia.
    Completa els buits amb la paraula que corresponga a la definició que hi ha entre parèntesis.
    – Aquell banc té un sistema d' ........... (acció i efecte d'obrir) programada de la caixa de seguretat.
    – Caigueren unes pedres d'una ............... (allò que té de gran alguna cosa) considerable.
    – No trobe la clau del ............. (mecanisme de tancament) de la bicicleta.
    – No has tret .............. (trossets prims de fusta acabats en punta) per a les olives?
    – És molt .............(avar, poc donat a gastar); no es gasta diners ni matant-lo.
    Aquell banc té un sistema d'obertura programada de la caixa de seguretat. Caigueren unes pedres d'una grandària considerable. No trobe la clau del cadenat de la bicicleta. No has tret furgadents per a les olives? És molt agarrat; no es gasta diners ni matant-lo
    – El vent ha tombat una ............ (superfície per a fixar-hi cartells) publicitària.
    – El ............ (paret prima) que separa les habitacions no està recte.
    – Han interromput el ............... (provisió d'alguna cosa necessària) d'aigua perquè hi ha una avaria.
    – On hi ha un ............. (dispositiu per a connectar-hi un aparell elèctric)?
    – Posa dos ............. (tros menut de gel) a l'aigua tònica.
    El vent ha tombat una tanca publicitària. El barandat que separa les habitacions no està recte. Han interromput el subministrament d'aigua perquè hi ha una avaria. On hi ha un endoll? Posa dos glaçons a l'aigua tònica.
    Accentua quan calga les paraules següents.
    Pero, audiencia, algun, trobaveu, volieu, seguiran, pessim, esperit, industria, missil, linia, gloria, seguia, historic, merit.
    Però, audiència, algun, trobàveu, volíeu, seguiran, pèssim, esperit, indústria, míssil, línia, glòria, seguia, històric, mèrit.
    Resso, importancia, denou, miraveu, dormieu, desitjaran, pessim, medul·la, taquicardia, xofer, oxigen, miseria, idolatria, deposit, esteril.
    Ressò, importància, dènou, miràveu, dormíeu, desitjaran, pèssim, medul·la, taquicàrdia, xofer, oxigen, misèria, idolatria, depòsit, estèril.
    Completa els buits amb la paraula corresponent a la definició que hi ha entre parèntesis.
    – Veges si el ..............(aparell de gas o elèctric per a calfar aigua) de l'aigua està encés.
    – Vaig veure un espectacle de ..................... (mamífer cetaci que viu al mar, de morro prim i llarguerut) i foques.
    – L'avió no va poder ............. (alçar el vol) perquè hi havia boira.
    – Separa la clara del ............. (massa groga de l'ou).
    – Si tu no has fet els exercicis, que els corregisca el .............. (el que ve després) de la llista.
    Veges si el calfador de l'aigua està encés. Vaig veure un espectacle de dofins i foques. L'avió no va poder enlairar-se perquè hi havia boira. Separa la clara del rovell. Si tu no has fet els exercicis, que els corregisca el següent de la llista.
    Completa els buits amb la paraula corresponent a la definició que hi ha entre parèntesis.
    – Convé tindre a casa una bona ............. (armariet per a guardar-hi medicaments).
    – S'ha de canviar una ............. (conjunt de plaques metàl·liques unides per un eix que facilita l'obertura d'una porta) de la porta de la cuina
    – Tira el que t'ha sobrat al poal del .................. (brutícia, deixalles).
    – Aquestes .............. (marques que deixen els peus) són de cérvol.
    – Si acabes .............. (en un moment anterior) que jo, m'ajudes.
    Convé tindre a casa una bona farmaciola. S'ha de canviar una frontissa de la porta de la cuina Tira el que t'ha sobrat al poal del fem. Aquestes petjades són de cérvol. Si acabes abans que jo, m'ajudes.
    Completa els buits amb la paraula corresponent a la definició que hi ha entre parèntesis.
    – S'ha omplit la cuina de ................ (insecte coleòpter de color negre o rogenc d'uns tres centímetres de llarg i de cos aplanat).
    – Quan el detingueren, li posaren les ............... (anelles metàl·liques amb què se subjecten els presos).
    – S'ha trencat la .............. ( conducte per on circula un líquid o un gas) de l'aigua calenta.
    – El cambrer t'ha deixat el café damunt del ............... (taula llarga i alta que hi ha als bars per a servir les begudes).
    – Joan menja .................. (terme de comparació que indica inferioritat) que ningú.
    S'ha omplit la cuina de panderoles. Quan el detingueren, li posaren les manilles. S'ha trencat la canonada de l'aigua calenta. El cambrer t'ha deixat el café damunt del taulell. Joan menja menys que ningú.
    Corregix els barbarismes que hi ha en aquest text.
    Si el fi de setmana vas al cine a la sessió de les huit, no trobaràs puesto (no sol haver-hi cap asiento buit), i menos encara si es tracta de l’estreno d’una pel·lícula comercial. Entonces, si lo que realment t’apetix és veure cine, lo millor que pots fer és alquilar algo digne de ser vist i passar la vetlada a casa. Sin embargo, tens que tindre clar que la calitat de la imatge i les sensacions no es poden comparar amb les que t’oferix una projecció
    treballar en una sala, pues la pantalla gran, el so ben equalitzat i la foscor fan possible que es conseguisca a la perfecció la màgia del cine.
    Si el cap de setmana vas al cine a la sessió de les huit, no trobaràs lloc (no sol haver-hi cap seient buit), i menys encara si es tracta de l’estrena d’una pel·lícula comercial. Aleshores, si el que realment t’apetix és veure cine, el millor que pots fer és llogar alguna cosa digna de ser vista i passar la vetlada a casa. Tanmateix, has de tindre clar que la qualitat de la imatge i les sensacions no es poden comparar amb les que t’oferix una projecció en una sala, ja que la pantalla gran, el so ben equalitzat i la foscor fan possible que s’aconseguisca a la perfecció la màgia del cine.
    Accentua quan calga les paraules d’aquestes oracions.
    – Mentre que vosaltres consultaveu la guia, nosaltres feiem la memoria de les practiques de Quimica.
    – La falta de constancia ha fet que les perdues foren extraordinaries.
    – No compren com no sabieu que la denuncia que us posa la Guardia Civil s’havia de pagar en un termini de trenta dies.
    – Han exclos algun policia de la central d’intel·ligencia per espia?
    – No pujaran on vosaltres pujareu ahir perque aixo requerix molta paciencia i una gran preparacio.
    – Mentre que vosaltres consultàveu la guia, nosaltres féiem la memòria de les pràctiques de Química.
    – La falta de constància ha fet que les pèrdues foren extraordinàries.
    – No comprén com no sabíeu que la denúncia que us posà la Guàrdia Civil s’havia de pagar en un termini de trenta dies.
    – Han exclòs algun policia de la central d’intel·ligència per espia?
    – No pujaran on vosaltres pujàreu ahir perquè això requerix molta paciència i una gran preparació.
    Escriu, quan calga, l’accent diacrític.
    – El te ja te llet
    o te la pose jo?
    – Les portes de ma casa, encara que estan molt netes, son de segona ma.
    – L’os del zoològic l’ha atacat i s’ha salvat pels pels.
    – No se per que sempre que se sent be de salud dona gràcies a Deu.
    – No et poses els coets al si; trau-los fora, no fora cas que tingueres una desgràcia.
    – L’oposició demana un us racional del sol urbà.
    – El te ja té llet o te la pose jo?
    – Les portes de ma casa, encara que estan molt netes, són de segona mà.
    – L’ ós del zoològic l’ha atacat i s’ha salvat pels pèls.
    – No sé per què sempre que se sent bé de salut dóna gràcies a Déu.
    – No et poses els coets al si; trau-los fora, no fóra cas que tingueres una desgràcia.
    – L’oposició demana un ús racional del sòl urbà
    Escriu al costat dels barbarismes les paraules que corresponen a aquestes definicions.
    1) Allò que s’ha invertit, cost (GASTO) …………………..
    2) Plat gran que s’usa per a servir.(SAFATA) ………………………
    3) Estora. (ALFOMBRA) ………………….
    4) Aval, garantia de pagament. (PRENDA) ……………………
    5) Voravia. (ACERA) ………………
    6) Conducte per a l’aigua, el gas (CANYERIA) .........................
    7) Moment, lapse, període de temps breu. (RATO) …………………
    8) No consumir, no desprendre’s. (AHORRAR) …………………
    9) Transeünt, caminant. (PEATÓ) ……………………..
    10) Barrera, reixa, bardissa. (VALLA) ……………….
    1) despesa; 2) safata; 3) catifa; 4) penyora; 5) vorera; 6) canonada; 7) estona; 8) estalviar; 9) vianant; 10) tanca.
    Relaciona les construccions incorrectes de la columna de l’esquerra amb les de la columna de la dreta que les han de substituir i fes-hi oracions.
    cedir el pa , a raís de anar, deixar-se de contes,
    imprimir-lo. Està en ves de, posar taula, sense ton ni son
    Cedir el pas: cediu el pas. A raís de: arran de. Deixar-se de contes: deixar-se de romanços. En ves de: en lloc de. Anar de capa caiguda: anar de mal borràs. Posar taula: parar taula. Sense ton ni son: sense solta ni volta.
    Corregix els barbarismes que hi ha en aquestes oracions.
    – Poder pertenéixer a una associació cultural està a l’alcanç de qualsevol.
    – Els metges no pogueren aclarar les causes de l’enfermetat.
    – No podem eixir a veranejar ni tan sols en un pis d’alquiler.
    – És un signe de despreci aislar les persones que no ens cauen bé.
    – Tu presenta un borrador del programa
    format PDF.
    Valencià - 4t ESO - Teoria
    i ja veurem qui l’apoia.
    – No pots adivinar qui ha pogut penjar aquest avís en el tabler d’anuncis?
    – He tornat a veure el sapo al mateix puesto que ahir.
    – Poder pertànyer a una associació cultural està a l’abast de qualsevol.
    – Els metges no pogueren aclarir les causes de la malaltia.
    – No podem eixir a estiuejar ni tan sols en un pis de lloguer.
    – És un signe de menyspreu aïllar les persones que no ens cauen bé.
    – Tu presenta un esborrany del programa i ja veurem qui li dóna suport.
    – No pots endevinar qui ha pogut penjar aquest avís en el tauler d’anuncis?
    – He tornat a veure el gripau al mateix lloc que ahir.
    Accentua quan calga aquestes paraules.
    Dioptria, clotxina, esperit, exclos, tortora, globos, origens, tractaran, rebieu, cadascun, incloiem, prestec, pastos, materia, endivia, proxim, atletic, obriran, estetic, alfil, momia, pal·lid, hidrogen, interes, previa, Nuria, intrepid, barnus, oxid, agraria.
    Diòptria, clòtxina, esperit, exclòs, tórtora, globus, orígens, tractaran, rebíeu, cadascun, incloíem, préstec, pastós, matèria, endívia, pròxim, atlètic, obriran, estètic, alfil, mòmia, pàl·lid, hidrogen, interés, prèvia, Núria, intrèpid, barnús, òxid, agrària.
    Corregix els barbarismes que hi ha en aquestes oracions.
    – Si a cas, porta’m una dotzena d’ous.
    – No ho denunciaré, sempre i quan m’assegures que no tornarà a passar.
    – En quant als impostos, s’han moderat en l’últim any.
    – Li vaig escriure un correu electrònic i em va contestar en l’acte.
    – Per supost que els pense pagar!
    – Comprarem les entrades en funció dels preus que posen.
    – Si de cas, porta’m una dotzena d’ous.
    – No ho denunciaré, sempre que m’assegures que no tornarà a passar.
    – Quant als impostos, s’han moderat en l’últim any.
    – Li vaig escriure un correu electrònic i em va contestar a l’acte.
    – Per descomptat que els pense pagar!
    – Comprarem les entrades segons els preus que posen.
    Explica en què consisteix el procés de bilingüització.
    Una vegada introduïda en una comunitat lingüística una llengua forastera, s’inicia el que s’anomena el procés de bilingüització, segons el qual les classes altes, les ciutats més poblades, els joves… són els primers a adoptar la llengua forastera, que comença a ocupar els àmbits formals en perjudici de la llengua pròpia.
    Explica en què consistix el procés de monolingüització en la llengua dominant.
    A poc a poc s’abandona la llengua pròpia i se substitueix per la forastera. D’aquesta manera, la pròpia es converteix en la dominada (llengua B) i la forastera en la dominadora (llengua A). Aquesta fase és molt ràpida, perquè tota la societat coneix ja la llengua A. Al llarg d’aquesta fase es detecten una sèrie de situacions. Autoodi: els que s’han passat a la llengua
    exercicis autocorrectius
    BON ESTIU
    A reneguen del seu origen lingüístic, del qual volen distanciar-se menyspreant-lo. Mitificació del bilingüisme: es generalitza la falsa creença que les dues llengües poden conviure en igualtat de condicions. En realitat la llenguaTOTS I A amplia els seus àmbits d’ús i la B els redueix. Creació dels prejudicis lingüístics: són prejudicis socials sense cap base científica manifestats contra una llengua: llengües aspres i dolces, fàcils i difícils, de poble i de cultura, superiors i inferiors… Condicionen la predisposició a utilitzar o aprendre una llengua. Bilingüisme unidireccional: la llengua dominant ha esdevingut llengua necessària i la dominada ho ha deixat de ser, de manera que hi ha parlants monolingües en llengua A però només n’hi ha de bilingües en llengua B.
    Completa el text següent amb els verbs proposats. En primer lloc usa un temps en passat, després, el present d’indicatiu i, finalment, el futur.
    Fer, esdevenir, gitar, començar, adoptar, deixar, atrevir-se.
    La meua docilitat i bon comportament m’ ... / em .../ em ... guanyar el favor de l’emperador i la seua cort, a més del de l’exèrcit i del poble en general fins a tal punt que … / … / … a concebre esperances d’obtindre la llibertat en un temps breu. … / … / … tots els mètodes possibles per cultivar aquesta disposició favorable. Els natius … / … / … a poc a poc menys recelosos de mi. A vegades em … / … / … a terra i … / … / … a mitja dotzena d’ells ballar damunt la meua mà. I, finalment, els nens i les nenes … / … / … a jugar a bufa conill en els meus cabells.
    La meua docilitat i bon comportament m’havien fet / em fan / em faran guanyar el favor de l’emperador i la seua cort, a més del de l’exèrcit i del poble en general fins a tal punt que comencí / comence / començaré a concebre esperances d’obtindre la llibertat en un temps breu. Adoptí / adopte / adoptaré tots els mètodes possibles per cultivar aquesta disposició favorable. Els natius esdevenien / esdevenen / esdevindran a poc a poc menys recelosos de mi. A vegades em gitava / gite / gitaré a terra i deixava / deixe / deixaré a mitja dotzena d’ells ballar damunt la meua mà. I, finalment, els nens i les nenes s’atrevien / s’atreveixen / s’atreviran a jugar a bufa conill en els meus cabells.
    Reescriu aquestes oracions en pretèrit imperfet, en futur i en pretèrit perfet simple d’indicatiu, tot respectant el nombre i persona en què apareixen.
    – Vaig fer tard. Feia tard/ faré tard/ fiu tard
    – Van caure rendits. Queien rendits/ cauran rendits/ caigueren rendits
    – No van poder anar. No podien anar/ no podran anar/ no pogueren anar
    – Vam ser els millors. Érem els millors/ serem els millors/ fórem els millors
    – Vau beure orxata. Bevíeu orxata/ beureu orxata/ beguéreu orxata
    – Vas eixir prompte. Eixies prompte/ eixiràs prompte/ isqueres prompte
    Completa aquest text amb els verbs que apareixen entre parèntesis. El context indica el temps verbal que s’ha d’emprar en cada cas. Quan calga fer ús del pretèrit perfet, escriu tant la forma simple com la perifràstica.
    Aleshores, (seure) … en silenci i ens (disposar) … a menjar alguna cosa. —Capità —em (dir) …, per fi, amb aquell mateix somriure amenaçador—, (haver) … de fer alguna cosa amb el meu col·lega O’Brien, com ara tirar-lo per la borda, no (creure) …? No (ser) … massa escrupolós, i la veritat (ser) … que no em (saber) … greu haver-lo liquidat, però (creure) … que el seu cadàver no (fer) … bonic. Tu què (opinar) …?
    Aleshores, seguérem en silenci i ens disposàrem a menjar alguna cosa. —Capità —em digué, per fi, amb aquell mateix somriure amenaçador—, hem de fer alguna cosa amb el meu col·lega O’Brien, com ara tirar-lo per la borda, no creu? No sóc massa escrupolós, i la veritat és que no em sap greu haver-lo liquidat, però crec que el seu cadàver no fa bonic. Tu què opines?
    Passa les oracions següents al temps indicat en cada cas.
    Present d’indicatiu Pretèrit perfet simple
    – Ja coneixeré París. – Vaig a entrenar-me.
    Ja conec París Aní a entrenar-me
    – No mereixíem perdre. – No prenies cap medecina.
    No mereixem perdre No prengueres cap medecina
    – Faré el que podré. – Els preus creixen molt.
    Faig el que puc Els preus cresqueren molt
    – Les temperatures són altes. – Jo, si sabia, ho resolia.
    Les temperatures foren altes Jo, si sé, ho resolc
    – No beguérem vi. – No pretenc res.
    No bevem vi No pretenguí res
    – Ho percebies tot. – Això ho fa Noèlia.
    Ho perceps tot Això ho féu Noèlia
    Pretèrit imperfet d’indicatiu Futur simple
    – No cauen bé. – Feu goig.
    No queien bé Fareu goig
    – No deuríem diners. – Podem reincorporar-nos.
    No devíem diners Podrem reincorporar-nos
    – Per què ho fas? – Volien acabar.
    Per què ho feies? Voldran acabar
    – Trac bones notes. – No saben què fer.
    Treia bones notes No sabran què fer
    – No diuen mentides. – No movem més terra.
    No deien mentides No mourem més terra
    Completa aquestes oracions amb el present d’indicatiu dels verbs que hi ha entre parèntesis.
    – Jo no (fer) _ cas quan alguns desaprensius (amenaçar-me) .
    – Jo sols (beure) aigua i (menjar) productes naturals.
    – Els espectadors (aplaudir) _ perquè (ser) conscients de la dificultat de l’exhibició.
    – Jo no (poder) fer esport hui perquè (tossir) molt.
    – Jo (creure) _ que em (meréixer) una bona nota en l’examen.
    Jo no faig quan alguns desaprensius m’amenacen. Jo sols bec aigua i menge productes naturals. Els espectadors aplaudeixen perquè són conscients de la dificultat de l’exhibició. Jo no puc fer esport hui perquè tus molt. Jo crec que em meresc una bona nota en l’examen.
    – Quan jo (anar) _ a la fira, sempre (pujar) als cotxes de xoc.
    – Cada any jo (créixer) _ aproximadament tres centímetres.
    – Jo no (tindre) _ prou diaris per a fer el treball, i per això (voler) que tu dugues els que (tindre) _ a casa.
    – Per què us (moure) _ tant?
    – Sense la calculadora, els comptes no (eixir) bé.
    – No em (cosir) _ jo el botó perquè no (saber) _
    Quan jo vaig a la fira, sempre puge als cotxes de xoc. Cada any jo cresc aproximadament tres centímetres. Jo no tinc prou diaris per a fer el treball, i per això vull que tu dugues els que tens a casa. Per què us moveu tant? Sense la calculadora, els comptes no ixen bé. No em cus jo el botó perquè no sé.
    – Jo no (seguir) la sèrie que tu (dir) perquè a la mateixa hora (fer) un curs d’informàtica.
    – A quina hora (eixir) vosaltres de classe?
    – Per què no us (beure) la llet ara i (esmorzar) més tard?
    – Actualment jo (viure) _ al carrer nou. On (viure) _ vosaltres?
    – Joan (tossir) _ molt, i per això jo (voler) que es prenga un xarop.
    Jo no seguisc la sèrie que tu dius perquè a la mateixa hora faig un curs d’informàtica. A quina hora eixiu vosaltres de classe? Per què no us beveu la llet ara i esmorzeu més tard? Actualment jo visc al carrer nou. On viviu vosaltres? Joan tus molt, i per això jo vull que es prenga un xarop.
    – Jo no (saber) a quina hora (eixir) _ de classe els de tercer.
    – Nosaltres (beure) _ aigua mineral perquè (creure) _ que (ser) més bona que la de l’aixeta.
    – Jo (voler) _ guanyar un campionat de petanca, però no (fer) _ res per aconseguir-ho.
    – Entre tots vosaltres (deure) cinc-cents euros.
    – Si (forçar) _ el pany i el (trencar) , l’haureu de pagar.
    Jo no sé a quina hora ixen de classe els de tercer. Nosaltres bevem aigua mineral perquè creiem que és més bona que la de l’aixeta. Jo vull guanyar un campionat de petanca, però no faig res per aconseguir-ho. Entre tots vosaltres deveu cinc-cents euros. Si forceu el pany i el trenqueu, l’haureu de pagar.
    – Jo (voler) _ la mateixa camisa que (tindre) tu.
    – No em (decidir) a muntar la taula perquè no (saber) .
    – Si vosaltres (forçar) _ el pany, el trencareu.
    – Mon pare (eixir) _ de casa molt prompte perquè (conduir) un camió de repartiment.
    – Jo no (veure) cap error en els correus que vosaltres (escriure) .
    – Jaume (dur) _ unes sabates precioses.
    Jo vull la mateixa camisa que tens tu. No em decidisc a muntar la taula perquè no sé. Si vosaltres forceu el pany, el trencareu. Mon pare ix de casa molt prompte perquè condueix un camió de repartiment. Jo no veig cap error en els correus que vosaltres escriviu. Jaume duu / du unes sabates precioses.
    Completa aquestes oracions amb el pretèrit perfet simple, imperfet d'indicatiu, indefinit o plusquamperfet d'indicatiu dels verbs indicats entre parèntesis.
    – Com que l'encarregat (deure) tants diners, no _ (pagar) els treballadors.
    – Ahir (parlar) amb Carles i em _ (dir) que et donara records.
    – Cada dia les meues amigues (eixir) a passejar i (tornar) a casa cap a les nou.
    – Quan jo (acabar) de dinar, els altres encara no _ (començar).
    – Fa una hora que _ (encendre) la calefacció i l'habitació encara no _ (calfar-se).
    Com que l'encarregat devia tants diners, no pagava els treballadors. Ahir parlí amb Carles i em digué que et donara records. Cada dia les meues amigues eixien a passejar i tornaven a casa cap a les nou. Quan jo acabí (he acabat) de dinar, els altres encara no havien començat. Fa una hora que he encés la calefacció i l'habitació encara no s'ha calfat.
    – Quan jo (acabar) d'entrenar-me, les altres companyes encara no _ (començar).
    – Aquest matí (desdejunar-me) unes torrades que _ (preparar) mon pare.
    – En aquell moment _ (ploure) molt: (caure) unes gotes com a punys.
    – Ahir, quan _ (veure) Elisa, tots _ (córrer) a saludar-la.
    – L'any passat li (donar) el premi, tot i que no _ (fer) mèrits per guanyar-lo.
    Quan jo acabí (he acabat) d'entrenar-me, les altres companyes encara no havien començat. Aquest matí m'he desdejunat unes torrades que ha preparat mon pare. En aquell moment plovia molt: queien unes gotes com a punys. Ahir, quan vérem Elisa, tots correguérem a saludar-la. L'any passat li donaren el premi, tot i que no havia fet mèrits per guanyar-lo.
    – Quan jo (començar) a córrer, els altres ja (recórrer) dos quilòmetres.
    – Fa una hora que (enviar) un fax a Lluïsa i encara no (respondre'm).
    – _ (nàixer) moltes menys plantes de les que (plantar).
    – Nosaltres (deure) tants diners que no _ (saber) com aconseguir-los.
    – Ahir ens (dur) els mobles, però no (poder) muntar-los.
    Quan jo comencí (he començat) a córrer, els altres ja havien recorregut dos quilòmetres. Fa una hora que he enviat un fax a Lluïsa i encara no m'ha respost. Nasqueren (han nascut) moltes menys plantes de les que havíem plantat (hem plantat). Nosaltres devíem tants diners que no sabíem com aconseguir-los. Ahir ens dugueren els mobles, però no poguérem muntar-los.
    Completa aquestes oracions amb el pretèrit perfet simple, imperfet d'indicatiu, indefinit o plusquamperfet d'indicatiu dels verbs indicats entre parèntesis.
    – L'estiu passat jo _ (anar) de vacances al poble on tu (nàixer).
    – Fa un moment _ (telefonar) a Carme i li (demanar) disculpes.
    – El meu iaio _ (viure) molts més anys dels que _ (esperar).
    – No _ (poder) plantar l'antena que (tombar) el vent.
    – No (prendre) cap mesura de protecció perquè pensaven que el perill _ (passar) ja.
    L'estiu passat jo aní de vacances al poble on tu havies nascut (nasqueres). Fa un moment he telefonat a Carme i li he demanat disculpes. El meu iaio visqué molts més anys dels que esperava. No poguérem (hem pogut) plantar l'antena que havia tombat (ha tombat) el vent. No prengueren cap mesura de protecció perquè pensaven que el perill havia passat ja.
    – Quan jo (arribar) al restaurant, ja _ (acabar) de sopar tots.
    – Fa un moment (eixir) al carrer i no (veure) ningú.
    – Quan (ploure), tot el món (refugiar-se) davall els porxos de la plaça.
    – En el sopar ens (beure) tot el vi que (dur) els cambrers.
    – L'any que tu (nàixer) jo ja _ (acabar) la carrera.
    Quan jo arribí (he arribat) al restaurant, ja havien acabat de sopar tots. Fa un moment he eixit al carrer i no he vist ningú. Quan plovia, tot el món es refugiava davall els porxos de la plaça. En el sopar ens beguérem tot el vi que dugueren els cambrers. L'any que tu nasqueres jo ja havia acabat la carrera.
    Conjuga els temps verbals següents.
    – Futur simple de voler
    – Condicional simple de prendre
    – Futur compost d'aprendre
    – Condicional compost d'excloure
    Voldré, voldràs, voldrà, voldrem, voldreu, voldran. Prendria, prendries, prendria, prendríem, prendríeu, prendrien. Hauré aprés, hauràs aprés, haurà aprés, haurem aprés, haureu aprés, hauran aprés. Hauria exclòs, hauries exclòs, hauria exclòs, hauríem exclòs, hauríeu exclòs, haurien exclòs.
    – Futur simple de poder
    – Condicional simple de saber
    – Futur compost de prendre
    – Condicional compost de resoldre
    Podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran. Sabria, sabries, sabria, sabríem, sabríeu, sabrien. Hauré pres, hauràs pres, haurà pres, haurem pres, haureu pres, hauran pres. Hauria resolt, hauries resolt, hauria resolt, hauríem resolt, hauríeu resolt, haurien resolt.
    – Condicional simple d'anar
    – Futur compost de voler
    – Condicional compost de poder
    Aniria, aniries, aniria, aniríem, aniríeu, anirien. Hauré volgut, hauràs volgut, haurà volgut, haurem volgut, haureu volgut, hauran volgut. Hauria pogut, hauries pogut, hauria pogut, hauríem pogut, hauríeu pogut, haurien pogut.
    – Futur simple de fer
    – Condicional simple de vindre
    – Futur compost de difondre
    – Condicional compost de viure
    Faré, faràs, farà, farem, fareu, faran. Vindria, vindries, vindria, vindríem, vindríeu, vindrien. Hauré difós, hauràs difós, haurà difós, haurem difós, haureu difós, hauran difós. Hauria viscut, hauries viscut, hauria viscut, hauríem viscut, hauríeu viscut, haurien viscut.
    Completa aquestes oracions amb el present de subjuntiu dels verbs que hi ha entre parèntesis.
    – No volen que (construir) _ edificis de més de cinc plantes; volen que els (fer) a tot estirar de tres plantes.
    – Per què vols que nosaltres (eixir) _ a la mateixa hora que tu?
    – Jo vull que tu (dissoldre) _ bé aquesta pintura.
    – Quan vosaltres (voler) _, podeu passar a firmar el manifest.
    No volen que construïsquen edificis de més de cinc plantes; volen que els facen a tot estirar de tres plantes. Per què vols que nosaltres isquem a la mateixa hora que tu? Jo vull que tu dissolgues bé aquesta pintura. Quan vosaltres vulgueu, podeu passar a firmar el manifest.
    – Espere que (anar) tu a comprar.
    – No vull que aquestes dades (eixir) _ en la notícia ni que es (fer) públiques de cap altra manera.
    – Quan vosaltres (resoldre) _ l’enigma, us en proposaré un altre.
    – És probable que els preus (créixer) durant aquest trimestre.
    Espere que vages tu a comprar. No vull que aquestes dades isquen en la notícia ni que es facen públiques de cap altra manera. Quan vosaltres resolgueu l’enigma, us en proposaré un altre. És probable que els preus cresquen durant aquest trimestre.
    – No (fer) cas i vés a la teua.
    – Quan (eixir) de casa, tanqueu la porta.
    – Cal que nosaltres (conéixer) el nom de totes les comarques?
    – Com pretens que aquesta planta (viure) si no la regues?
    – Anirem a comprar quan (poder) .
    No faces cas i vés a la teua. Quan isqueu de casa, tanqueu la porta. Cal que nosaltres coneguem el nom de totes les comarques? Com pretens que aquesta planta visca si no la regues? Anirem a comprar quan puguem.
    Completa aquestes oracions amb l'imperfet de subjuntiu, el plusquamperfet de subjuntiu o el perfet de subjuntiu del verb que apareix entre parèntesis.
    – M'agradaria que vosaltres (poder) vindre al meu aniversari.
    – Si (dormir) prou, ara no tindries son.
    – Espere que no (tancar) ja la farmàcia.
    – Si elles (voler), podrien aconseguir-ho tot.
    – Si vosaltres (telefonar) la setmana passada, ara estaríeu inscrites.
    M'agradaria que vosaltres poguéreu vindre al meu aniversari. Si hagueres dormit prou, ara no tindries son. Espere que no hagen tancat ja la farmàcia. Si elles volgueren, podrien aconseguir-ho tot. Si vosaltres haguéreu telefonat la setmana passada, ara estaríeu inscrites.
    – Tant de bo les coses (ser) tan simples com tu dius.
    – Si tu (contribuir) quan t'ho van dir, ara tindries dret a queixar-te.
    – Espere que _ (arreglar) ja la calefacció.
    – Encara que tu _ (voler), no podries alçar aquesta caixa.
    – Si ahir _ (telefonar-me), t'hauria dit on em podies trobar.
    Tant de bo les coses foren tan simples com tu dius. Si tu hagueres contribuït quan t'ho van dir, ara tindries dret a queixar-te. Espere que hagen arreglat ja la calefacció. Encara que tu volgueres, no podries alçar aquesta caixa. Si ahir m'hagueres telefonat, t'hauria dit on em podies trobar.
    – Voldria que tu _ (estar) quiet.
    – Si vosaltres (fer) el que calia, ara no tindríeu aquest problema.
    – Tant de bo (recuperar-se) ja Marc.
    – Si ahir no _ (ploure), el partit s'hauria jugat.
    – Si vosaltres _ (prendre) més calci, no tindríeu problemes d'osteoporosi.
    Voldria que tu estigueres quiet. Si vosaltres haguéreu fet el que calia, ara no tindríeu aquest problema. Tant de bo s'haja recuperat ja Marc. Si ahir no haguera plogut, el partit s'hauria jugat. Si vosaltres prenguéreu més calci, no tindríeu problemes d'osteoporosi.
    Transforma aquestes idees en ordres o en prohibicions, segons que calga, per tal de
    proposar actituds correctes.
    – Prendre el sol al migdia.
    – Imprimir per una sola cara.
    – Llavar-se les mans abans de menjar.
    – Llegir correu electrònic de procedència dubtosa.
    – Prendre medicaments indiscriminadament.
    No prengues el sol al migdia. No imprimisques per una sola cara. Llava’t les mans abans de menjar. No lliges correu electrònic de procedència dubtosa. No prengues medicaments indiscriminadament.
    Escriu cinc oracions utilitzant l'imperatiu dels verbs següents en segona persona del singular i en segona del plural.
    Vindre, tindre, trencar, rentar, dir, er, anar, prendre, córrer, veure, tindre, prendre, posar, dir, anar.
    Resposta oberta.
    Corregix les errades en l’ús de les perífrasis d’obligació i de probabilitat que trobes en aquestes oracions.
    – No hi ha que fiar-se massa de les prediccions meteorològiques.
    – Devien de ser les dotze quan vaig tindre que alçar-me a tancar la finestra.
    – Tindran que apanyar-se amb la roba que porten.
    – Serà germà de Lluís, perquè s’assemblen molt.
    – Vaig tindre que comprar-me un anorac, i això que em digueren que no hi havia que portar roba d’abric.
    – No cal fiar-se massa de les prediccions meteorològiques.
    – Devien ser les dotze quan vaig haver d’alçar- me a tancar la finestra.
    – Hauran d’apanyar-se amb la roba que porten.
    – Deu ser germà de Lluís, perquè s’assemblen molt.
    – Vaig haver de comprar-me un anorac, i això que em digueren que no calia portar roba d’abric.
    Escriu per cada infinitiu cinc formes verbals que porten dièresi i cinc més que no en porten. Procura que pertanguen a temps diferents.
    Traduir, agrair, obeir, desoir, intuir.
    Resposta oberta.
    Escriu el nom que correspon a cada definició. Tin en compte que totes les solucions
    porten dièresi.
    1) Conducte elevat sobre arcs per a portar aigua d’un lloc a un altre. .......................
    2) Corrent o embassament d’aigua subterrani. ........................................................
    3) Persona que té, que posseeix. .............................................................................
    4) Encreuament de camins.....................................................................................
    5) Dit del globus que representa la Terra. ................................................................
    6) Persona que transita per una via pública, vianant. ...............................................
    7) País europeu la capital del qual és Berna............................................................
    8) Dolç amb forma de caragol típic de Mallorca. ......................................................
    9) Participi femení singular del verb maleir. .............................................................
    10) Separar de la resta..........................................................................................
    1) aqüeducte. 2) aqüífer. 3) posseïdor. 4) cruïlla. 5) terraqüi. 6) transeünt. 7) Suïssa. 8) ensaïmada. 9) maleïda. 10) aïllar.
    Posa dièresi o accent a aquestes paraules.
    Pinguins, diurn, conduies, duia, Lluis, europeista, reduint, cafeina, sequela, agraiment. Consequència, Raul, construia, deies, vei, egoisme, produint, roina, seguent, antiguitat. Aigues, reull, conduien, deien, pais, europeista, reduir, codeina, frequent, creilla.
    Pingüins, diürn, conduïes, duia, Lluís, europeista, reduint, cafeïna, seqüela, agraïment. Conseqüència, Raül, construïa, deies, veí, egoisme, produint, roïna, següent, antiguitat. Aigües, reüll, conduïen, deien, país, europeista, reduir, codeïna, freqüent, creïlla.
    UNITATS 5 i 6
    Explica com manifestaria el següent exemple el procés de substitució lingüística: els parlants utilitzen la llengua dominant per a traduir una tercera llengua. Aplica-ho al valencià.
    La llengua dominant interfereix les relacions entre la comunitat lingüística minoritzada i la resta del món. En el cas del valencià, en la major part dels casos s’utilitza el castellà per a traduir una tercera llengua.
    Quin tipus de text és un manifest? Justifica la resposta.
    Un manifest és un tipus de text argumentatiu perquè té un caràcter reivindicatiu, la seua finalitat és defensar una tesi i influir en els receptors als quals s’adreça. Exposen una tesi i a continuació l’argumenten amb raons.
    Digues quina estructura textual presenta el manifest.
    L’estructura textual que presenta un manifest és: plantejament, on s’exposa la tesi de manera clara i breu; exposició dels arguments, on es presenten de manera ordenada i clara els arguments per a defensar la tesi i conclusió, que s’expressa habitualment en l’últim paràgraf. Es recorda la tesi al receptor i s’insisteix en la posició argumentativa que s’ha adoptat.
    Es pot aplicar el terme de minorització lingüística al cas del valencià? Justifica la resposta.
    En el cas del valencià podem parlar d’una situació de minorització lingüística ja que, malgrat que actualment hi ha un augment de la presència del valencià en àmbits públics i formals, els ciutadans l’entenen, el parlen i saben llegir-lo i escriure’l, es percep que cada vegada s’utilitza menys en les relacions interpersonals. Així doncs, encara que siga parlat per la major part de la població autòctona, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials.
    Defineix el concepte de política lingüística.
    La política lingüística és l’acció que desenvolupa un govern sobre l’ús de les llengües en les comunitats on hi ha una situació de plurilingüisme. Normalment s’observen dues formes d’actuació: liberalisme (no s’hi intervé i es deixa que el procés de conflicte lingüístic es desenvolupe) i determinisme (es publica normativa legal que pot funcionar en un doble vessant, o bé manté la situació de primacia d’una llengua o, al contrari, frena el procés de substitució).
    Quins són els models de política lingüística que poden aplicar-se?
    El principi de personalitat, que permet que una persona utilitze la seua llengua independentment de la zona de l’estat plurilingüe en què es trobe i el principi de territorialitat, que només permet l’ús d’una llengua dins d’una zona ben delimitada d’un estat.
    Què entenem per normalització lingüística? D’acord amb quines circumstàncies s’hi crearà un programa d’actuació?
    La normalització lingüística és el procés mitjançant el qual es pot parar una situació de minorització lingüística i recuperar els àmbits d’ús i el nombre de parlants de la llengua. Cada procés de normalització lingüística haurà de crear el seu programa d’actuació a partir de la situació en què es trobe la llengua dins de la seua comunitat: segons que els parlants posseïsquen una actitud més o menys favorable cap a l’idioma o que hi haja un marc legal que hi ajude.
    Explica les característiques formals que presenten les cartes.
    Inclou la data, la salutació, el cos de la carta i el comiat. Cal tindre en compte aquests aspectes:
    – la data s’escriu en una línia independent i l’ordre dels elements és: lloc, dia, mes i any. Entre la població i la data es posa coma. El dia i l’any s’escriuen amb xifres mentre que el mes s’escriu amb lletra. No es posa article davant de l’any. No es tanca amb punt perquè la data no és una frase.
    – després de la salutació s’escriu coma o dos punts i es continua la carta en la línia següent amb majúscula.
    – les fórmules de comiat es tanquen amb una coma si són frases incompletes o amb punt si són frases completes.
    Què designa el terme Avantguardisme?
    L’avantguardisme és el terme utilitzat per a de signar un conjunt de corrents estètics que es donaren en el primer quart de segle XX. Aquests corrents tenen en comú el rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia; l’intent de destruir l’art tal com era entés tradicionalment; la recerca constant de noves formes d’expressió; l’inconformisme social; la incorporació de les noves formes de vida de la societat industrial a la creació artística i, finalment, l’ús dels mètodes i les troballes freudians. Els moviments.
    Explica les característiques que comparteixen els moviments d’avantguarda.
    Les característiques que comparteixen els moviments avantguardistes són: el rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia; l’intent de destruir l’art tal com era entés tradicionalment; la recerca constant de noves formes d’expressió; l’inconformisme social; la incorporació de les noves formes de vida de la societat industrial a la creació artística i, finalment l’ús dels mètodes i les troballes freudians.
    Quins corrents literaris europeus influïren en l’avantaguardisme en la nostra llengua? Quines característiques comunes presenten?
    Cubisme, futurisme, dadaisme i surrealisme. Aquests corrents tenen en comú el rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia; l’intent de destruir l’art tal com era entés tradicionalment; la recerca constant de noves formes d’expressió; l’inconformisme social; la incorporació de les noves formes de vida de la societat industrial a la creació artística i, finalment, l’ús dels mètodes i les troballes freudians.
    Explica com és el panorama literari des d’inicis del segle XX fins a la Guerra civil.
    El primer quart del segle XX, el Noucentisme, va acaparar la creació literària i va conrear principalment la poesia. Al voltant de l’any 1925 s’inicia un procés encaminat a reprendre el conreu de la prosa. Els escriptors procedeixen de la narrativa modernista (Prudenci Bertrana) o estan vinculats amb el Noucentisme (Carles Soldevila). També sorgix una nova generació d’autors: Miquel Llor, Francesc Trabal, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, etc. El començament de la dècada dels anys trenta és un període fecund per a la novel·la i el conte. Es creen unes institucions culturals i literàries pròpies que ajuden al desenvolupament de la indústria literària en la nostra llengua.
    Quines són les dues tendències narratives que es desenvoluparen al voltant dels anys 50?
    En els anys 50 va predominar la creació de contes. S’hi poden distingir dues tendències narratives, una que enllaçava amb la tradició psicològica i realista anterior a la guerra i una altra que recreava la realitat a través de la imaginació i la fantasia.
    Explica com la Guerra Civil espanyola condicionà la literatura en la nostra llengua.
    La Guerra Civil significà la implantació de la censura a tots els nivells i el desterrament de la nostra llengua a l’ús privat i familiar. Aixa i tot, es va mantindre una vida cultural clandestina a pesar de la il·legalitat. També des de l’exili a Europa o Amèrica, els escriptors continuaren amb la seua tasca creativa.
    Completa aquestes oracions amb la paraula adequada.
    Dada / data
    TOTES.
    - Hem d'arreplegar ............. sobre la contaminació de les aigües.
    - Encara no hem posat la ............. de l'examen.
    Quan / quant
    - Saps ........... costa aquesta caçadora?
    - .......... acabes, telefona'm.
    Nomenar / anomenar
    - Han ........... ma mare presidenta de l'AMPA.
    - Ara farem activitats sobre els ............... nombres imparells.
    Dormir / adormir
    - El van ........... amb un anestèsic molt potent.
    - No puc ........... amb tant de soroll.
    Esborrany / esborrador
    - Algú ha vist l' ............ de la pissarra?
    - Feu un ........... del treball abans de presentar-me'l.
    Múscul / muscle
    - Jaume s'ho tira tot al .......... .
    - Tinc una contractura en un ........... .
    Doblar / doblegar
    - Has de ........... el full abans de posar-lo dins del sobre.
    - Quasi et puc ............ l'edat.
    Mesura / mida
    - A .......... que avança el dia, em trobe més malament.
    - Has pres la ........... de l'armari?
    Metro / metre
    - Agafa el ........... i baixa en l'última estació.
    - La taula fa un ........... just.
    A l'hora / alhora
    - Estudia i treballa ............ .
    - ............ que acabe de treballar ja està quasi tot tancat.
    Número / nombre
    - Ja ha eixit el ........... 5 de la revista.
    - El ............ d'espectadors teatrals ha augmentat
    Senyalar / assenyalar
    - Li va .......... el carrer per on havia d'anar.
    - Es pegà un colp que el va ........... per a tota la vida.
    Fondo / fons
    - M'han caigut les claus al .......... de la piscina.
    - La bomba va fer un cràter molt ........... .
    Tastar / provar
    - Vols ............ l'arròs abans d'apagar el foc?
    - T'has de ........... la jaqueta que et vaig regalar.
    Son / somni
    - Aquesta nit he tingut un ............ horrible.
    - Tinc el ........... molt profund.
    Hem d'arreplegar dades sobre la contaminació de les aigües. Encara no hem posat la data de l'examen. Saps quant costa aquesta caçadora? Quan acabes, telefona'm. Han nomenat ma mare presidenta de l'AMPA. Ara farem activitats sobre els anomenats nombres imparells. El van adormir amb un anestèsic molt potent. No puc dormir amb tant de soroll. Algú ha vist l'esborrador de la pissarra? Feu un esborrany del treball abans de presentar-me'l. Jaume s'ho tira tot al muscle. Tinc una contractura en un múscul. Has de doblegar el full abans de posar-lo dins del sobre. Quasi et puc doblar l'edat. A mesura que avança el dia, em trobe més malament. Has pres la mida de l'armari? Agafa el metro i baixa en l'última estació. La taula fa un metre just. Estudia i treballa alhora. A l'hora que acabe de treballar ja està quasi tot tancat. Ja ha eixit el número 5 de la revista. El nombre d'espectadors teatrals ha augmentat. Li va assenyalar el carrer per on havia d'anar. Es pegà un colp que el va senyalar per a tota la vida. M'han caigut les claus al fons de la piscina. La bomba va fer un cràter molt fondo. Aquesta nit he tingut un somni. Tinc el son molt profund.
    Corregeix els errors que hi ha en aquestes oracions en l’ús de les formes verbals.
    – No aparcar els cotxes en bateria en tot el carrer.
    – Tal volta no siga jo la persona que més es mereix del premi.
    – Si Eva s’ho haguera proposat, haguera tret la carrera de Medicina.
    – Aquestes sabates no seran més cares que les d’Aina.
    – Si m’hagueres telefonat, jo t’haguera pogut ajudar a instal·lar el programa.
    – Tal vegada no siga Jaume la persona més indicada per a fer de delegat del curs.
    – Seran còpies, ja que els originals estan en el museu de l’església.
    – El plorar quan estem afligits és reparador.
    – A l’arribar a l’apartament, sempre hem de fer neteja general.
    – Si haguéreu agafat la roba adequada, no haguéreu patit tant de fred.
    – Potser porte més tard el seu fill a la pediatra.
    – No serien tan professionals aquells actors tenint en compte l’actuació que van fer.
    – El anar amb presses no és gens recomanable.
    – He pegat un colp al cotxe a l’aparcar.
    – Heu de memoritzar les normes referint-se a les mesures de protecció en el treball.
    – No abocar enderrocs en les zones indicades.
    – Isqué de casa a les set, agafant un taxi als dos minuts.
    – No aparqueu els cotxes en bateria en tot el carrer.
    – Tal volta no sóc jo la persona que més es mereix del premi.
    – Si Eva s’ho haguera proposat, hauria tret la carrera de Medicina.
    – Aquestes sabates no deuen ser més cares que les d’Aina.
    – Si m’hagueres telefonat, jo t’hauria pogut ajudar a instal·lar el programa.
    – Tal vegada no és Jaume la persona més indicada per a fer de delegat del curs.
    – Deuen ser còpies, ja que els originals estan en el museu de l’església.
    – Plorar quan estem afligits és reparador.
    – En arribar a l’apartament, sempre hem de fer neteja general.
    – Si haguéreu agafat la roba adequada, no hauríeu patit tant de fred.
    – Potser portarà més tard el seu fill a la pediatra.
    – No devien ser tan professionals aquells actors tenint en compte l’actuació que van fer.
    – Anar amb presses no és gens recomanable.
    – He pegat un colp al cotxe en aparcar.
    – Heu de memoritzar les normes que es refereixen a les mesures de protecció en el treball.
    – No aboqueu enderrocs en les zones indicades.
    – Isqué de casa a les set i agafà un taxi als dos minuts.
    Corregeix els errors en l'escriptura de les vocals.
    – En apariència, el cocient d'aquestes divisions és fixe.
    – Al giner, les persones que van a cullir la taronja ancenen el foc per calfar-se les mans.
    – Juan no minja mai aspinacs perquè se li assenten malament.
    – Igual que un confessor, un taxiste ascolta cotidianament els seus clients.
    – Si no tens un bon coneiximent de l'astronomia, no podràs antendre aquest texte.
    – Un juriste de calitat ha de deixar de banda les seues creences.
    - En aparença, el quocient d'aquestes divisions és fix.
    - Al gener, les persones que van a collir la taronja encenen el foc per calfar-se les mans.
    - Joan no menja mai espinacs perquè se li assenten malament.
    - Igual que un confessor, un taxista escolta quotidianament els seus clients.
    - Si no tens un bon coneixement de l'astronomia, no podràs entendre aquest text.
    - Un jurista de qualitat ha de deixar de banda les seues creences.
    Corregeix els errors que trobes en aquestes oracions.
    – Aquest poema és un indicaor de la riquea de la producció lliterària de l'autor.
    – L'encarregada de fer-li la cirugia estètica va pedre els resultats de l'anàlisis de sang.
    – La noblea, tot i que estava en crisis, posseïa autèntics tesors en joies.
    – La jugaora va pedre la pilota abans de travessar la llínia del mig del camp.
    – Per a apendre sintaxis cal conéixer la llògica de la llengua.
    – Al menjaor posarem unes caires que no costen molts dines.
    - Aquest poema és un indicador de la riquesa de la producció literària de l'autor.
    - L'encarregada de fer-li la cirurgia estètica va perdre els resultats de l'anàlisi de sang.
    - La noblesa, tot i que estava en crisi, posseïa autèntics tresors en joies.
    - La jugadora va perdre la pilota abans de travessar la línia del mig del camp.
    - Per a aprendre sintaxi cal conéixer la lògica de la llengua.
    - Al menjador posarem unes cadires que no costen molts diners.
    En cada oració hi ha una paraula que no està ben utilitzada. Corregeix-les.
    – A mida que passaven les hores, el seu estat de salut empitjorava.
    – No dobles la cartolina per la meitat que es quedarà marcada.
    – Durant el cap de setmana, el tràfic a l’interior de la ciutat es redueix.
    – Fes-me un llistat amb totes les coses que fan falta per al viatge.
    – És bo practicar algun deport o qualsevol activitat física.
    – M’ha posat les tomaques en una borsa que està foradada.
    – A mesura que passaven les hores, el seu estat de salut anava empitjorava.
    – No doblegues la cartolina per la meitat que es quedarà marcada.
    – Durant el cap de setmana, el trànsit a l’interior de la ciutat es redueix.
    – Fes-me una llista amb totes les coses que fan falta per al viatge.
    – És bo practicar algun esport o qualsevol activitat física.
    – M’ha posat les tomaques en una bossa que està foradada.
    Explica la diferència de significat que hi ha entre les paraules de cada parella.
    òrgan/orgue
    bast/vast
    anomenar/nomenar
    – Òrgan: part del cos que realitza una funció important; organisme o mitjà que servix per a acomplir una acció important / Orgue: instrument musical.
    – Bast: faltat de finor, de delicadesa. / Vast: extens.
    – Anomenar: esmentar; donar nom. / Nomenar: designar per a un càrrec.
    Completa aquestes paraules amb les vocals adequades. De vegades, no caldrà escriure’n cap.
    …ntropessar …spirar …stendre des…mparat av…riat prefix… pac…ència …ixeta b…llit perplex… eb…nist… …mpeltar …ixada v…rnís t…ssir,…ixugat, ll…nçols, …stés, …ntendre, pianist…, sufix, text…, complex…, renaix…ment, desd…junat, s…portar, qu…ixal.
    Entropessar, aspirar, estendre, desemparat, avariat, prefix, paciència, aixeta, bullit, perplex, ebenista, empeltar, aixada, vernís, tossir, Eixugat, llençols, estés, entendre, pianista, sufix, text, complex, renaixement, desdejunat, suportar, queixal.
    Relaciona cada paraula amb el seu significat i fes-hi una oració.
    vestuari volum d'aigua que porta un riu
    vestidor entorn, lloc que s'habita
    cabal lloc per a vestir-se
    cabdal important, decisiu
    medi lloc on es guarden els vestits
    mig la meitat
    lliurar preparar la terra de cultiu
    alliberar narració, relat
    abonar entregar
    adobar pagar
    conte precaució, cautela
    compte deixar en llibertat
    bianual determinar una longitud
    biennal permís, autorització
    amidar que té lloc cada dos anys
    mesurar cessió, per exemple, del baló
    passe calcular el pes, la quantitat
    passada que té lloc dues vegades a l'any
    Vestuari: lloc on es guarden els vestits. Vestidor: lloc per a vestir-se. Cabal: volum d'aigua que porta un riu. Cabdal: important, decisiu. Medi: entorn, lloc que s'habita. Mig: la meitat. Lliurar: entregar. Alliberar: deixar en llibertat. Abonar: pagar. Adobar: preparar la terra de cultiu. Conte: narració, relat. Compte: precaució, cautela. Bianual: que té lloc dues vegades a l'any. Biennal: que té lloc cada dos anys. Amidar: determinar una longitud. Mesurar: calcular el pes, la quantitat. Passe: permís, autorització. Passada: cessió, per exemple, del baló.
    Ompli els buits amb l, tl, tll, l·l, ll, m, n, nn.
    pear, coocar, enroar, betu, iimitat, capiar, triofar, coor, amea, caviar, cèula, crista, coectar, iteratura, imillorable, ainear, coegi, roo, iocent, iògic, exceent, imensitat, miitar, guaa, sifonia, caigrafia, triei, ògic, instaació, beparlat, Co…aborar, mo…ècu…a, bi…et, fi…astre, gua…a, co…ectiu, exce…ent, …iterari, subra… ar, ve…ada, …ímit, i…uminat, a…egria, po…ució, a…èrgia, e…aborar, …ectura, co…aborar, mo…ècu…a, bi…et, fi…astre, gua…a, co…ectiu, exce…ent, …iterari, subra… ar, ve…ada, …ímit, i…uminat, a…egria, po…ució, a…èrgia, e…aborar, …ectura. tituar, coecció, desenroar, àfora, iegal, caviar, intercavi, poèmica, espaa, coexió, síaba, imerescut, ínia, miigram, circu__ferència. E…udir, i…ensitat, e…uvolat, se…anal, co…utador, co…a, pere…e , te…ista, i…ocència, i…adur, co…exió, so…esa.
    Pelar, col·locar, enrotllar, betum, il·limitat, capil·lar, triomfar, color, ametla (ametlla), canviar, cèl·lula, cristall, connectar, literatura, immillorable, Alinear, col·legi, rotllo, innocent, il·lògic, excel·lent, immensitat, militar, guatla (guatlla), simfonia, cal·ligrafia, trienni, lògic, instal·lació, benparlat. Col·laborar, molècula, bitllet, fillastre, guatla (guatlla), col·lectiu, excel·lent, literari, subratllar, vetlada (vetllada), límit, il·luminat, alegria, pol·lució, al·lèrgia, elaborar, lectura, Titular, col·lecció, desenrotllar, àmfora, il·legal, cavil·lar, intercanvi, polèmica, espatla (espatlla), connexió, síl·laba, immerescut, línia, mil·ligram, circumferència, Emmudir, immensitat, ennuvolat, setmanal, commutador, cotna, perenne, tennista, innocència, immadur, connexió, sotmesa.
    Completa, si cal, les paraules d’aquestes oracions amb consonants.
    – En primer lloc cal fer l’anàlisi… de la mescla i després s’ha de fer la síntesi… dels components.
    – Hui dia els avanços en ciru…gia estètica encara són molt …imitats.
    – He suspés la part de sintaxi… i he aprovat la de …iteratura.
    – Hi ha una …ínia molt estreta entre una dosi… terapèutica i una sobredosi… .
    5. Corregeix els errors que trobes en aquestes oracions.
    – Al menjaor posarem unes caires que no costen molts dines.
    – Ja ha eixit el nombre 5 de la revista.
    – Un bon número d'espectadors passaren la llínia del mig del camp.
    – La noblea, tot i que estava en crisis, posseïa autèntics tesors en joies.
    La jugaora va pedre la pilota .
    Aquest poema és un indicaor de la riquea de la producció lliterària de l'autor.
    – La cansalà que hi ha al mostraor ja la tenien dimats passat.
    - Aquest llingüista és partidari de fer uns anàlisis lliteraris.
    - Amb tota seguritat han vist un cràter llunar .
    – La cirugia estètica li va fer pedre l’aspecte lliberal.
    – Per a apendre sintaxis cal conéixer la llògica de la llengua.
    – Al menjador posarem unes cadires que no costen molts diners.
    – Ja ha eixit el número 5 de la revista.
    – Un bon nombre d'espectadors passaren la línia del mig del camp.
    – La noblesa, tot i que estava en crisi, posseïa autèntics tresors amb joies.
    – La jugadora va perdre la pilota.
    Aquest poema és un indicador de la riquesa de la producció literària de l'autor.
    – La cansalada que hi ha al taulell ja la tenien dimarts passat.
    - Aquest lingüista és partidari de fer unes anàlisis literàries.
    - Amb tota seguretat han vist un cràter lunar .
    – La cirurgia estètica li va fer perdre l’aspecte liberal.
    – Per a aprendre sintaxi cal conéixer la lògica de la llengua
    Corregeix els errors en l'escriptura de les vocals.
    – No podràs antendre el llibre perquè no ets especialiste i perquè traus les idees del contexte.
    – Un desdijuni de calitat no ha de ser llauger.
    – Igual que un confessor, un taxiste ascolta cotidianament els seus clients.
    – En apariència, el cocient d'aquestes divisions és fixe
    No podràs entendre el llibre perquè no ets especialista i perquè traus les idees del context. Un desdejuni de qualitat no ha de ser lleuger. Igual que un confessor, un taxista escolta quotidianament els seus clients. En aparença, el quocient d'aquestes divisions és fix.
    Corregeix els errors que hi ha en aquestes oracions en l’ús de les formes verbals.
    – No serà Cristina qui ha telefonat aquest matí.
    Si m’hagueren fet cas, hagueren aconseguit les millors entrades.
    Potser porte més tard el seu fill a la pediatra.
    – No aparcar els cotxes en bateria en tot el carrer.
    – Tal volta no siga jo la persona que més es mereix del premi.
    – Si Eva s’ho haguera proposat, haguera tret la carrera de Medicina.
    – Seran còpies, ja que els originals estan en el museu de l’església.
    – A l’arribar a l’apartament, sempre hem de fer neteja general.
    – Tal vegada no siga Jaume la persona més indicada per a fer de delegat del curs.
    – Potser no estigues bastant preparada per a debutar en un gran teatre.
    – No deu ser Cristina qui ha telefonat aquest matí.
    – Si m’hagueren fet cas, haurien aconseguit les millors entrades
    – Potser portarà més tard el seu fill a la pediatra.
    – No aparqueu els cotxes en bateria en tot el carrer.
    – Tal volta no sóc jo la persona que més es mereix del premi.
    – Si Eva s’ho haguera proposat, hauria tret la carrera de Medicina
    – Deuen ser còpies, ja que els originals estan en el museu de l’església.
    – En arribar a l’apartament, sempre hem de fer neteja general.
    – Tal vegada no és Jaume la persona més indicada per a fer de delegat del curs
    – Potser no estàs bastant preparada per a debutar en un gran teatre.
    UNITAT 7
    Què signifiquen les frases fetes següents?
    – Voler repicar i anar a la processó.
    – Tindre mà esquerra.
    – Ser un tros de suro.
    – Anar amb mitges tintes.
    – Tallar el bacallà.
    Voler repicar i anar a la processó (voler fer dues coses alhora, sense que siga possible). Tindre mà esquerra (ser diplomàtic, tenir habilitat per a aconseguir les coses). Ser un tros de suro (ser limitat mentalment). Anar amb mitges tintes (ser ambigu, no dir les coses clares). Tallar el bacallà (decidir, ser qui mana).
    – Fer les coses amb els peus.
    – Posar-se la llengua a la butxaca.
    – Amagar el cap davall l'ala.
    – Suar la cansalada.
    – Cantar les quaranta.
    Fer les coses amb els peus (ser maldestre, fer les coses malament). Posar-se la llengua a la butxaca (callar). Amagar el cap davall l'ala (ser covard). Suar la cansalada (costar molt d'aconseguir una cosa). Cantar les quaranta (dir les veritats).
    – Estirar més el braç que la màniga.
    – Voler fer entrar el clau per la cabota.
    – Fer els ulls grossos.
    – Estar amb l'ai al cor.
    – Fer cara de pomes agres.
    Estirar més el braç que la màniga (gastar algú més del que pot). Voler fer entrar el clau per la cabota (entossudir-se). Fer els ulls grossos (aparentar no veure una cosa, deixar fer). Estar amb l'ai al cor (témer per una cosa que pot ser imminent). Rascar-se la butxaca (gastar).
    De les locucions i frases fetes que hi ha entre parèntesis en aquestes oracions, només una s’hi adequa pel seu sentit, subratlla-les.
    – Antoni (es tira terra als ulls / no deixa estaca en paret / se n’entra en el regat) quan
    provoca la gent de forma totalment gratuïta.
    – El policia el va veure fugir, però (va fer eixir els cabells verds / va fer els ulls grossos / va fer d’una puça un cavall) i no el va detindre.
    – Les declaracions que has fet estaven (totes plegades / en vena / fora de to) i has ofés a tothom.
    – El testimoni relatà (sense solta ni volta / fil per randa / pertot arreu) tot el que havia vist quan ocorregué l’accident.
    – Enguany els tarongers tenen fruita (a dojo / a frec / a pleret).
    – Antoni se n’entra en el regat quan provoca la gent de forma totalment gratuïta.
    – El policia el va veure fugir, però va fer els ulls grossos i no el va detindre.
    – Les declaracions que has fet estaven fora de to i has ofés a tothom.
    – El testimoni relatà fil per randa tot el que havia vist quan ocorregué l’accident.
    – Enguany els tarongers tenen fruita a dojo.
    Escriu una oració amb cada locució o frase feta.
    A corre-cuita
    Arribar i moldre
    De soca-rel
    A bots i barrals
    Estar de braços plegats
    Resposta oberta.
    Explica el significat d'aquestes locucions i fes-hi oracions.
    – A la babalà.
    – A espentes i redolons.
    – A la menuda.
    A la babalà: sense posar atenció, irreflexivament. A espentes i redolons: amb dificultats. A la menuda: en quantitats reduïdes.
    – Fil per randa.
    – A la bestreta.
    – A hora horada.
    Fil per randa: detalladament. A la bestreta: per endavant. A hora horada: en l'últim instant.
    – De bon grat.
    – De xamba.
    – A dojo.
    De bon grat: de bona voluntat, gustosament. De xamba: amb molta sort. A dojo: en abundància.
    Subratlla les expressions que són locucions i no frases fetes. Després, explica el significat de totes.
    de gom a gom: .................................. donar carabassa: ................................
    somiar truites: ................................... eixir de l’ànima: ..................................
    a contracor:....................................... suar sang: ..........................................
    de fit a fit: ......................................... fer la guitza:........................................
    a pleret: ............................................ no estar molt catòlic:...........................
    De gom a gom (locució): ple completament. Donar carabassa (frase feta): negar alguna cosa (especialment no correspondre en el terreny amorós), suspendre. Somiar truites (frase feta): fer-se il·lusions. Eixir de l’ànima (frase feta): fer o dir alguna cosa desinteressadament, amb gran sinceritat. A contralor (locució): sense ganes, contra la pròpia voluntat. Suar sang (frase feta): costar molt alguna cosa, esforçar-se molt. De fit a fit (locució): fixament. Fer la guitza (frase feta): molestar. A pleret (locució): sense pressa. No estar molt catòlic (frase feta): no estar molt bé de salut, no trobar-se bé.


    (view changes)
    6:01 am

Thursday, June 17

  1. page 0-Exercicis per a setembre edited ACÍ ET DEIXEM EL DOCUMENT DE 30 PÀGINES ON ESTAN ELS EXERCICIS AUTOCORRECTIUS QUE ET SERVIRAN PER …
    ACÍ ET DEIXEM EL DOCUMENT DE 30 PÀGINES ON ESTAN ELS EXERCICIS AUTOCORRECTIUS QUE ET SERVIRAN PER A REPASSAR DE CARA A SETEMBRE.
    {Exercicis de repàs per recuperar a setembre 4t ESO.odt} OPEN OFFICE
    {Exercicis de repàs per recuperar a setembre 4t ESO.doc} WORD
    IES Joanot Martorell de València
    Dept. de Valencià
    Curs 2009-2010
    TEORIA I EXERCICIS AUTOCORRECTIUS
    PER A PREPARAR L'EXAMEN DE SETEMBRE
    DE 4t ESO. Unitats 1-7
    Llibre de text de 4t ESO Valencià: Llengua i Literatura
    Editorial Anaya
    Recomanacions:
    L'alumne/a que haja d'examinar-se a setembre haurà d'aprendre la teoria ací exposada (i extreta del llibre de text del curs), i fer tots els exercicis d'ampliació d'aquest dossier, dels quals té la resposta al final de cadascú per a poder comprovar-ne la correcció. L'alumne/a també haurà de repassar pel seu compte els exercicis del llibre de text que s'han fet a classe al llarg del curs escolar.
    Si l'alumne tinguera pendent d'aprovar la lectura de la tercera avaluació, haurà de llegir el llibre La divina tramoia, de Manuel Molins, sobre el qual tindrà dues preguntes en el control de setembre.
    No és necessari presentar aquests deures a setembre, ni llibreta ni treballs. L'examen comptarà 10 punts i caldrà aprovar-lo amb 5.
    UNITAT 1
    Completa aquest article de diccionari. Els claudàtors indiquen el lloc en què falta informació. Afig les informacions que s’indiquen.
    pota […] 1. a. Cada una de les extremitats dels animals. […]. b. fig. estirar la pota. […]. Sols fa falta estar viu per estirar la pota. c. […]. Intervindre en alguna cosa fent o dient algun despropòsit, equivocar-se. […]. 2. […]. Les potes de la cadira s’han trencat
    • Pronunciació de la vocal tònica: […]
    • Barbarisme que cal evitar: […]
    [f ] [ el cavall s’ha trencat una pota] [ pop.] [ ficar la pota [val més que tinga la boca tancada perquè sinó ficaré la pota] ][Cada una de les parts d’un moble amb els quals recalza en el sòl ] [La vocal tònica és o oberta] [ Eviteu el castellanisme “pata”]
    Llig l’article de diccionari següent i fes les activitats proposades.
    bolet m. 1. Fong amb forma de para-sol. 2. Barret redó. 3. fig. estar tocat del bolet.
    a) Escriu un exemple d’ús de cada accepció.
    b) Què signifiquen les abreviatures que apareixen en l’article?
    c) Explica el significat de l’expressió estar tocat del bolet.
    d) Escriu una observació d’ús de tipus lèxic (quin barbarisme s’hi ha d’evitar).
    a) Resposta oberta.
    b) m.: nom masculí; fig.: en sentit figurat.
    c) No tindre les facultats mentals totalment equilibrades.
    d) Eviteu el castellanisme seta.
    estrep m. 1. a. Cada una de les dues peces de metall o de cuir penjades a cada costat de la sella per mitjà d’una corretja on el genet fica els peus. b. fig. perdre els estreps. 2. Escaló que servix per a pujar a un cotxe o a un altre vehicle i per a baixar-ne amb comoditat.
    a) Escriu un exemple d’ús de cada accepció.
    b) Què signifiquen les abreviatures que apareixen en l’article?
    c) Explica el significat de l’expressió perdre els estreps.
    d) Escriu una observació d’ús de tipus lèxic (quin barbarisme s’hi ha d’evitar) o que indique la pronúncia de la paraula.
    a) Resposta oberta.
    b) m.: nom masculí; fig.: en sentit figurat.
    c) Perdre la paciència, el control.
    d) Eviteu el castellanisme estribo; la vocal tònica és e tancada.
    front m. 1. Part superior de la cara, des de les celles fins on comencen els cabells. 2.a. Extensió del terreny on es combat en una guerra. 2.b. fig. fer front (a algú).
    a) Escriu un exemple d’ús de cada accepció.
    b) Què signifiquen les abreviatures que apareixen en l’article?
    c) Explica el significat de l’expressió fer front.
    d) Escriu una observació d’ús de tipus morfològic.
    a) Resposta oberta.
    b) m.: nom masculí; fig.: en sentit figurat.
    c) Desafiar, oposar-se, resistir.
    d) El gènere del mot és masculí.
    nord m. 1. Un dels dos pols. 2. Punt de l’horitzó que es troba davant d’un observador quan té l’est a la dreta. 3. fig. perdre el nord.
    a) Escriu un exemple d’ús de cada accepció.
    b) Què signifiquen les abreviatures que apareixen en l’article?
    c) Explica el significat de l’expressió perdre el nord.
    d) Escriu una observació d’ús que destaque algun tret de pronúncia de la paraula.
    a) Resposta oberta.
    b) m.: nom masculí; fig.: en sentit figurat.
    c) Desorientar-se, no saber què s’ha de fer, mostrar-se indecís.
    d) La vocal tònica és o oberta.
    Escriu dos exemples de connectors de cada classe.
    De causa: .............................................................................................................................
    De contrast: .........................................................................................................................
    De reformulació: …… ........................................................................................................
    D’addició: ...........................................................................................................................
    D’introducció d’un tema: ....................................................................................................
    D’ordre: ..............................................................................................................................
    Completa cada enunciat amb una oració tot emprant els connectors indicats. Mira que allò que escrius tinga sentit en el context.
    – A hores d’ara, el cabal de molts rius és escassíssim. (d’addició d’informació)
    – Tota persona viu situacions extremes en la seua vida. (d’exemplificació)
    – En primer lloc, caldrà polir les portes amb paper d’escatar. (d’ordre)
    – En la suma i en la multiplicació es complix la propietat commutativa. (de reformulació)
    – La població té tendència a ubicar-se en les àrees litorals. (de contrast)
    Escriu el significat d’aquestes abreviatures que es poden trobar en un diccionari.
    v. intr. – loc. – angl. – m. – vulg. – adv. v. pron. – v. cop. – conj.
    Verb intransitiu, locució, anglés, masculí, vulgarisme, adverbi, veb pronominal, verb copulatiu, conjunció.
    Escriu l’abreviatura, la sigla o el símbol corresponent a cada paraula i classifica’ls.
    nombre, Unió Europea, minut, quarta, megabyte, doctor, carretera, ferro, capítol, litre, per exemple, gram, mil·lilitre, segle, Personal Computer, nové, avinguda, nord, unitat de vigilància intensiva, tercera, decímetre, il·lustre, societat anònima, euro, hora, habitants, plaça, senyora, revolucions per minut.
    Abreviatura: nre., 4a., Dr., ctra., cap. ,p. ex., s., 9é., av., 3a, Il·ltre, h., pl., Sra.,
    Sigla: UE, PC, UVI, SA
    Símbol: min, Mb, Fe, l, g, ml, N, dm, €, h, rpm
    Classifica les abreviacions següents en abreviatures, sigles i símbols i digues què signifiquen.
    OMS, conj., mg, gral., N, ESO
    Abreviatures: conj. (conjunció), gral. (general). Sigles: OMS (Organització Mundial de la Salut), ESO (Educació Secundària Obligatòria). Símbols: mg (mil·ligram), N (nitrogen).
    DNI, adm., km, H, PIB, ant.
    Abreviatures: adm. (administració), ant. (antònim). Sigles: DNI (Document Nacional d'Identitat), PIB (Producte Interior Brut). Símbols: km (quilòmetre), H (hidrogen).
    ONG, dr., cm, ONU, adv., h
    Abreviatures: dr. (doctor), adv. (adverbi). Sigles: ONG (Organització No Governamental). Símbols: cm (centímetre), h (hora).
    IRPF, pron., mm, dj., O, FM
    Abreviatures: pron. (pronom), dj. (dijous). Sigles: IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques), FM (Freqüència Modulada). Símbols: mm (mil·límetre),O (oxigen).
    EUA, loc., dm, cap., OTAN, Fe
    Abreviatures: loc. (locució), cap. (capítol). Sigles: EUA (Estats Units d'Amèrica), OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord). Símbols: dm (decímetre), Fe (ferro).
    POSSIBLES PREGUNTES A L’EXAMEN DE LA UNITAT 2
    Què és una llengua minoritària? A quin altre concepte s’oposa?
    El concepte de llengua minoritària es refereix a aquella que té pocs parlants i s’oposa al de llengua majoritària, que és aquella que té major nombre de parlants.
    Què és una llengua minoritzada?
    Una llengua minoritzada és aquella que ocupa només una part dels usos i àmbits socials, perquè en els altres se n’usa una altra, la llengua dominant.
    Explica la diferència entre llengua minoritària i llengua minoritzada.
    El concepte de llengua minoritària es refereix a aquella llengua que té pocs parlants, mentre que una llengua minoritzada, tot i que siga parlada per la major part de la població, ocupa només una part dels usos i àmbits socials, perquè en els altres s’usa la llengua dominant.
    Defineix el concepte de sociolingüística.
    La sociolingüística és la disciplina que estudia les influències recíproques que es donen
    entre la llengua i el medi social. Així doncs, la sociolingüística analitza els àmbits d’ús i l’ús de la llengua en el si d’una societat.
    Explica què diferencia la sociolingüística de la lingüística.
    La lingüística s’ocupa de l’estudi de l’estructura (morfologia, lèxic, sintaxi…) d’una llengua, mentre que la sociolingüística, n’analitza els àmbits d’ús i el seu ús al si d’una societat.
    Què s’entén per llengües en contacte?
    Aquella situació en què dins d’un mateix estat conviuen diverses llengües. Aquest contacte provoca que les llengües s’influïsquen mútuament.
    Diferencia un diccionari bilingüe d’un de sinònims i antònims.
    El diccionari bilingüe, d’equivalències o de traducció presenta les paraules d’una llengua i els seus equivalents en una altra mentre que el diccionari de sinònims i antònims recull paraules de significat equivalent i contrari.
    En què es diferencia la sociolingüística de la lingüística estricta?
    La sociolingüística és la disciplina que estudia les influències recíproques que es donen entre la llengua i el medi social. Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que aquesta se n’ocupa de l’estudi de l’estructura (morfologia, lèxic, sintaxi…), mentre que la sociolingüística
    analitza els àmbits d’ús i l’ús de la llengua en el si d’una societat.
    Diferencia un diccionari especialitzat d’un d’enciclopèdic.
    El diccionari especialitzat ofereix un ventall més o menys extens del lèxic relacionat amb una determinada matèria, ciència, etc. Així, aquests diccionaris poden ser d’informàtica, d’art, de cinema, etc. mentre que l’enciclopèdic, a més de la informació que ofereix el general, presenta també noms propis, informació de caràcter tècnic, científic, històric, etc. Incorpora, amb més o menys profusió, mapes, gràfics, quadres sinòptics, fotografies, etc.
    Diferencia un diccionari de locucions i frases fetes d’un d’enciclopèdic.
    El diccionari de locucions i de frases fetes recopila les principals locucions i frases fetes d’una llengua, amb explicacions i exemples. De vegades també inclou refranys, mentre que l’enciclopèdic, a més de la informació que ofereix el general, presenta també noms propis, informació de caràcter tècnic, científic, històric, etc. Incorpora, amb més o menys profusió, mapes, gràfics, quadres sinòptics, fotografies, etc.
    Diferencia un diccionari bilingüe d’un d’especialitzat.
    El diccionari bilingüe, d’equivalències o de traducció presenta les paraules d’una llengua i els seus equivalents en una altra mentre que el diccionari especialitzat oferix un ventall més o menys extens del lèxic relacionat amb una determinada matèria, ciència, etc. Així, aquests diccionaris poden ser d’informàtica, d’art, de cinema, etc.
    Diferencia un diccionari de sinònims i antònims d’un de locucions i frases fetes.
    El diccionari de sinònims i antònims recull paraules de significat equivalent i contrari mentre que el diccionari de locucions i de frases fetes recopila les principals locucions i frases fetes d’una llengua, amb explicacions i exemples. De vegades també inclou refranys.
    Digues a quin tipus de diccionari correspon cada article.
    estrep m. estribo.
    endreçar Ordenar, arranjar, disposar. Capgirar, trabucar.
    petxuga Pit, pitrera, sinada.
    cunyada f. Sister-in-low.
    gerro m. Recipient de terrissa cuita, vidre, etc. que serveix per a posar-hi aigua, flors, etc. Posa el ram de flors al gerro. La vocal tònica és e oberta.
    Nanga Parbat Pic de la serralada de l’Himàlaia, dins del Paquistan (8 126m).
    Estrep: bilingüe valencià/castellà. Endreçar: de sinònims i antònims. Petxuga: de barbarismes. Cunyada: bilingüe valencià/anglés. Gerro: d’ús. Nanga Parbat: enciclopèdic.
    Redacta els articles dels mots següents que podrien aparéixer en un diccionari de locucions i frases fetes. En cada un has d’incloure, almenys, tres usos.
    Cap, mort, aigua.
    Corregix les errades de concordança que hi ha en aquestes oracions.
    – He comprat uns pantalons i una camisa molt barates.
    – El que més em preocupa és els danys que ha patit el motor.
    – De segur que no farà falta aquestes ferramentes.
    – Encara no hi han prou persones inscrites.
    – L’ajuntament ha comprat tres camions cisternes nous.
    – He comprat uns pantalons i una camisa molt barats.
    – El que més em preocupa són els danys que ha patit el motor.
    – De segur que no faran falta aquestes ferramentes.
    – Encara no hi ha prou persones inscrites.
    – L’ajuntament ha comprat tres camions cisterna nous.
    – No he comprat mai ni un cotxe ni una moto usades.
    – La seua ocupació és els animals ferits que arriben al centre.
    – Sempre fa falta persones que participen desinteressadament.
    – En les pròximes setmanes hi hauran més préstecs impagats.
    – Els sectors claus de la producció estan entrant en crisi.
    – No he comprat mai ni un cotxe ni una moto usats.
    – La seua ocupació són els animals ferits que arriben al centre.
    – Sempre fan falta persones que participen desinteressadament.
    – En les pròximes setmanes hi haurà més préstecs impagats.
    – Els sectors clau de la producció estan entrant en crisi.
    – El pis té un balcó i una terrassa molt espaioses.
    – La seua debilitat és les motos de competició.
    – Quants diners et fa falta per a donar l’entrada del pis?
    – Encara no hi han suficients animals perquè el zoològic resulte interessant.
    – Té una senyal en el dent des de menut.
    – El pis té un balcó i una terrassa molt espaiosos.
    – La seua debilitat són les motos de competició.
    – Quants diners et fan falta per a donar l’entrada del pis?
    – Encara no hi ha suficients animals perquè el zoològic resulte interessant.
    – Té un senyal en la dent des de menut.
    – L’obra tenia un decorat i una posada en escena fabuloses.
    – La meua perdició és els dolços de xocolate.
    – Encara no fa falta més inversions.
    – Per llevant hi havien uns núvols que amenaçaven tempesta.
    – Estan investigant en cèl·lules mares des de l’any passat.
    – L’obra tenia un decorat i una posada en escena fabulosos.
    – La meua perdició són els dolços de xocolate.
    – Encara no fan falta més inversions.
    – Per llevant hi havia uns núvols que amenaçaven tempesta.
    – Estan investigant en cèl·lules mare des de l’any passat.
    – Aquest formatge i aquesta mantega són holandeses.
    – El gran problema serà els efectes dels plaguicides sobre el medi.
    – Ja no cal més donacions de sang d’aquest grup.
    – Pel cap baix, hi haurien més de mil persones.
    – El suor de Pau té un olor molt intens.
    – Aquest formatge i aquesta mantega són holandesos.
    – El gran problema seran els efectes dels plaguicides sobre el medi.
    – Ja no calen més donacions de sang d’aquest grup.
    – Pel cap baix, hi hauria més de mil persones.
    – La suor de Pau té una olor molt intensa.
    – No demane més subvencions perquè no em fa falta.
    – Encara que ploga pedres de punta no se suspendrà el partit.
    – Ha anat a ca l’esteticista i per això porta el bigot i les aixelles depilades.
    – Aquella remor és les ones del mar que s’estavellen contra els esculls.
    – Abans de l’any 2025 hi hauran més de 8 000 milions de persones al món.
    – Pretenen presentar esmenes a dos projectes lleis.
    – Ací no abunda ni els amfibis ni els rèptils.
    – En aquest restaurant solen servir postres boníssims.
    – Ja són moltes les ciutats que posseeixen carrils bicis.
    – Sols hi havien tres persones esperant l’autobús.
    – No demane més subvencions perquè no em fan falta.
    – Encara que ploguen pedres de punta no se suspendrà el partit.
    – Ha anat a ca l’esteticista i per això porta el bigot i les aixelles depilats.
    – Aquella remor són les ones del mar que s’estavellen contra els esculls.
    – Abans de l’any 2025 hi haurà més de 8 000 milions de persones al món.
    – Pretenen presentar esmenes a dos projectes llei.
    – Ací no abunden ni els amfibis ni els rèptils.
    – En aquest restaurant solen servir postres boníssimes.
    – Ja són moltes les ciutats que posseeixen carrils bici.
    – Sols hi havia tres persones esperant l’autobús.
    – Sols han contractat actors i actrius formades en l’Escola d’Art Dramàtic.
    – S’ha concedit una baixa per maternitat al 45% de les dones empleat.
    – Ací no ens fa falta més prestatgeries.
    – En el futur hi hauran moltes persones afectades per al·lèrgies.
    – Aquests gravats i aquelles aquarel·les són úniques en el seu estil.
    – S’ha reservat per al final de l’entrevista tres preguntes sorpreses.
    – Sols han contractat actors i actrius formats en l’Escola d’Art Dramàtic.
    – S’ha concedit una baixa per maternitat al 45% de les dones empleades.
    – Ací no ens fan falta més prestatgeries.
    – En el futur hi haurà moltes persones afectades per al·lèrgies.
    – Aquests gravats i aquelles aquarel·les són únics en el seu estil.
    – S’ha reservat per al final de l’entrevista tres preguntes sorpresa.
    Escriu amb cada paraula una oració en què les acompanyen un determinant i un adjectiu.
    Corrent, senyal, afores, anàlisi, calor.
    Explica per què aquestes oracions resulten ambigües.
    a) Han decidit desmuntar els decorats que confeccionaren entre tots.
    b) Volen expulsar el jugador que ja fou apartat de l’equip sense motius.
    c) Agrediren els manifestants que es concentraren a la plaça amb pedres.
    a) No queda clar si els decorats els confeccionaren entre tots o si s’han de desmuntar entre tots. b) No queda clar si el jugador fou apartat de l’equip sense motius o si el volen expulsar sense motius. c) No queda clar si agrediren els manifestants amb pedres o si els manifestants es concentraren tot portant pedres.
    Escriu amb cada paraula una oració: en l’una ha d’aparéixer en majúscula i en l’altra, en minúscula.
    Comunitat
    – ..........................................................................................................................................
    – ..........................................................................................................................................
    Horta
    – ..........................................................................................................................................
    – ..........................................................................................................................................
    Font
    – ..........................................................................................................................................
    – ..........................................................................................................................................
    Cristians
    – ..........................................................................................................................................
    – ..........................................................................................................................................
    Reescriu el text posant les majúscules que calga.
    agres és un municipi de la comarca del comtat. la població està enclavada en la valleta d’agres, a la vessant septentrional de la serra de mariola.
    d’origen musulmà, la vila va ser conquerida pel rei jaume i el 1248. la primera donació de cases i terres fou per a la família de pelegrí baldoví, encara que degué romandre en suspens per la sublevació d’al-azraq. el poblament efectiu es dugué a terme l’any 1256 en virtut de la carta pobla que, a instàncies de ximén pérez d’arenós, preveia que els habitants d’agres tingueren residència personal a bocairent, és a dir, satisfarien els impostos en l’esmentada població. durant els primers anys de la seua història el terme va pertànyer al rei, el qual anomenava un alcaid per a la defensa i l’administració del seu castell. l’any 1389 joan el caçador va vendre agres i el seu castell al seu majordom, andreu-guillem escrivà. en la segona meitat del s. xv passaren a mans del comte de cocentaina, joan roiç de corella i, durant el segle xvi, a la família calatayud de xàtiva. la població d’agres va romandre vinculada des de l’any 1633 al comtat de cirat, pel matrimoni de josep calatayud amb damiata vilàrig carròs.
    Agres és un municipi de la comarca del Comtat. La població està enclavada en la valleta d’Agres, a la vessant septentrional de la serra de Mariola.
    D’origen musulmà, la vila va ser conquerida pel rei Jaume I el 1248. La primera donació de cases i terres fou per a la família de Pelegrí Baldoví, encara que degué romandre en suspens per la sublevació d’Al-Azraq. El poblament efectiu es dugué a terme l’any 1256 en virtut de la carta pobla que, a instàncies de Ximén Pérez d’Arenós, preveia que els habitants d’Agres tingueren residència personal a Bocairent, és a dir, satisfarien els impostos en l’esmentada població. Durant els primers anys de la seua història el terme va pertànyer al rei, el qual anomenava un alcaid per a la defensa i l’administració del seu castell. L’any 1389 Joan el Caçador va vendre Agres i el seu castell al seu majordom, Andreu-Guillem Escrivà. En la segona meitat del s. xv passaren a mans del comte de Cocentaina, Joan Roiç de Corella i, durant el segle xvi, a la família Calatayud de Xàtiva. La població d’Agres va romandre vinculada des de l’any 1633 al comtat de Cirat, pel matrimoni de Josep Calatayud amb Damiata Vilàrig Carròs
    el gremi de llibrers de valència inicia el nou repte d’organitzar la 39 edició de la fira del llibre, que es realitzarà des del dia 24 d’abril fins al 4 de maig.
    la ubicació, com en els últims anys, és als jardins de vivers de valència, al centre de la ciutat de valència, amb accessos des de l’avinguda de blasco ibáñez, dels carrers jaca i genaro lahuerta i el llit del riu túria.
    dins del jardí dels vivers, les instal·lacions de la fira ocupen el passeig d’antonio machado, l’esplanada i algunes de les sales del museu de ciències naturals. compta amb espais dedicats a la venda, exposició i activitats complementàries.
    el gremi de llibrers és l’associació empresarial dels llibrers de valència i la seua província. forma part de la confederació valenciana de la petita i mitjana empresa (pimev).
    El Gremi de Llibrers de València inicia el nou repte d’organitzar la 39 edició de la Fira del Llibre, que es realitzarà des del dia 24 d’abril fins al 4 de maig.
    La ubicació, com en els últims anys, és als jardins de Vivers de València, al centre de la ciutat de València, amb accessos des de l’avinguda de Blasco Ibáñez, dels carrers Jaca i Genaro Lahuerta i el llit del riu Túria.
    Dins del jardí dels Vivers, les instal·lacions de la fira ocupen el passeig d’Antonio Machado, l’esplanada i algunes de les sales del Museu de Ciències Naturals. Compta amb espais dedicats a la venda, exposició i activitats complementàries.
    El Gremi de Llibrers és l’associació empresarial dels llibrers de València i la seua província. Forma part de la Confederació Valenciana de la Petita i Mitjana Empresa (PIMEV).
    la vall de la murta és un bell paratge emmarcat entre les serres de la murta pel sud i de corbera pel nord, rodejat d’abruptes crestes que de manera natural li donen un caràcter d’aïllament, idoni per al retir monacal.
    aquest cordó muntanyenc s’estén longitudinalment en direcció no-se, tancant l’àmplia plana de l’albufera i del xúquer, presidit pel tallat roig (394 m), la formidable silueta del cavall bernat (584 m), el piramidal pic de la creu del cardenal (543 m), continuant per aguts crestalls, com el del llom del matxo flac (584 m), l’ouet (533 m), la ratlla (625 m) i les creus (539 m), fins a l’estreta franja costanera de tavernes. paral·lelament a la vall de la murta s’estenen les valls de la casella i d’aigües vives.
    en aquest paratge es troba el monestir de santa maria de la murta, que pertany a alzira (la ribera alta).
    La vall de la Murta és un bell paratge emmarcat entre les serres de la Murta pel sud i de Corbera pel nord, rodejat d’abruptes crestes que de manera natural li donen un caràcter d’aïllament, idoni per al retir monacal.
    Aquest cordó muntanyenc s’estén longitudinalment en direcció NO-SE, tancant l’àmplia plana de l’Albufera i del Xúquer, presidit pel Tallat Roig (394 m), la formidable silueta del Cavall Bernat (584 m), el piramidal pic de la Creu del Cardenal (543 m), continuant per aguts crestalls, com el del Llom del Matxo Flac (584 m), l’Ouet (533 m), la Ratlla (625 m) i les Creus (539 m), fins a l’estreta franja costanera de Tavernes. Paral·lelament a la vall de la Murta s’estenen les valls de la Casella i d’Aigües Vives.
    En aquest paratge es troba el monestir de Santa Maria de la Murta, que pertany a Alzira (la Ribera Alta).
    la fev (federació escola valenciana) prepara el cap de setmana més
    multitudinari de les trobades 2008
    escola valenciana us convoca al segon cap de setmana de trobades 2008. l’entitat cívica preveu que aquest siga el cap de setmana de trobades més multitudinari. se celebraran a valència (l’horta), sollana (la ribera baixa), benicàssim (la plana alta) i xixona (l’alacantí), és a dir, de nord a sud del territori valencià. a més, sollana acull aquesta nit un concert amb l’actuació dels grups la gossa sorda, bajoqueta rock, the skartats i anguiles de camal.
    La FEV (Federació Escola Valenciana) prepara el cap de setmana més
    multitudinari de les trobades 2008
    Escola Valenciana us convoca al segon cap de setmana de trobades 2008. L’entitat cívica preveu que aquest siga el cap de setmana de trobades més multitudinari. Se celebraran a València (l’Horta), Sollana (la Ribera Baixa), Benicàssim (la Plana Alta) i Xixona (l’Alacantí), és a dir, de nord a sud del territori del territori valencià. A més, Sollana acull aquesta nit un concert amb l’actuació dels grups La Gossa Sorda, Bajoqueta Rock, The Skartats i Anguiles de Camal.
    josep pastor carbonell, de l’alcúdia de crespins (la costera), ha resultat guanyador del primer concurs de fotografia de la plataforma xúquer viu, que portava el títol paisatges d’aigua al xúquer: cara i creu.
    el segon premi ha sigut per a idoia calabuig olcina i ovidi sambonet esteve, de valència (l’horta) i el tercer, per a enric murillo estarlich, de l’alcúdia (la ribera alta).
    el jurat ha concedit cinc accèssits per a obres presentades per francisco garnelo garnelo, de cullera (la ribera baixa), miquel martín martín, de polinyà de xúquer (també de la ribera baixa), vicent boix soriano, de l’alcúdia, toni benlliure adelantado, de sumacàrcer (la ribera alta) i mari carmen farinós martínez, de cullera (la ribera baixa).
    Josep Pastor Carbonell, de l’Alcúdia de Crespins (la Costera), ha resultat guanyador del Primer Concurs de Fotografia de la plataforma Xúquer Viu, que portava el títol Paisatges d’aigua al Xúquer: cara i creu.
    El segon premi ha sigut per a Idoia Calabuig Olcina i Ovidi Sambonet Esteve de València (l’Horta) i el tercer, per a Enric Murillo Estarlich, de l’Alcúdia (la Ribera Alta).
    El jurat ha concedit cinc accèssits per a obres presentades per Francisco Garnelo Garnelo de Cullera (la Ribera Baixa), Miquel Martín Martín de Polinyà de Xúquer (també de la Ribera Baixa), Vicent Boix Soriano de l’Alcúdia, Toni Benlliure Adelantado de Sumacàrcer (la Ribera Alta) i Mari Carmen Farinós Martínez de Cullera (la Ribera Baixa).
    l’any 2008, l’actor espanyol javier bardem guanyà a los angeles el seu primer globus d’or al millor actor secundari pel seu paper en la pel·lícula no country for old men (no és aquest un país per a vells), dels germans coen. aquesta pel·lícula l’ha dut també a guanyar l’oscar al millor actor secundari, en la 80a edició dels premis. bardem, que va rebre el guardó de mans de jeniffer hudson, competia en aquesta categoria amb casey affleck per l’assassinat de jesse james; philip seymour hoffman per la guerra de charlie wilson; hal holbrook per cap a rutes salvatges, i tom wilkinson per michael clayton. l’actor, de 39 anys, ja va ser candidat als oscar l’any 2001 pel seu paper en la cinta de julián schnabel abans que es faça de nit, en què interpretava l’escriptor cubà reynaldo arenas. bardem s’ha convertit així en el primer actor espanyol que rep un oscar. aquesta distinció se suma a una altra quinzena de premis que ha rebut l’intèrpret en els últims mesos, entre els quals destaquen, a més de l’esmentat globus d’or, el premi bafta britànic i el premi del sindicat d’actors dels estats units.
    L’any 2008, l’actor espanyol Javier Bardem guanyà a Los Angeles el seu primer Globos d’Or al millor actor secundari pel seu paper en la pel·lícula No country for old men (No és aquest un país per a vells), dels germans Coen. Aquesta pel·lícula l’ha dut també a guanyar l’Oscar al millor actor secundari, en la 80ª edició dels premis. Bardem, que va rebre el guardó de mans de Jeniffer Hudson, competia en aquesta categoria amb Casey Affleck per L’assassinat de Jesse James; Philip Seymour Hoffman per La guerra de Charlie Wilson; Hal Holbrook per Cap a rutes salvatges i Tom Wilkinson per Michael Clayton. L’actor, de 39 anys, ja va ser candidat als Oscar l’any 2001 pel seu paper en la cinta de Julián Schnabel Abans que es faça de nit, en què interpretava l’escriptor cubà Reynaldo Arenas. Bardem s’ha convertit així en el primer actor espanyol que rep un Oscar. Aquesta distinció se suma a una altra quinzena de premis que ha rebut l’intèrpret en els últims mesos, entre els quals destaquen, a més de l’esmentat Globus d’Or, el premi Bafta britànic i el premi del Sindicat d’Actors dels Estats Units.
    UNITATS 3 i 4
    Imagina que vols presentar-te a una plaça de treball per a ocupar una vacant en un taller de reparació d’electrodomèstics de tot tipus. Redacta el currículum que hi presentaries.
    Imagina que vols presentar-te a una selecció per a ocupar la plaça d’intèrpret de cançons per a un estudi de publicitat. Redacta el currículum que hi presentaries.
    Imagina que has contractat amb una companyia telefònica una línia ADSL, la més ràpida que hi ha al mercat, però que no et satisfà pels motius següents: et dóna problemes a l’hora d’abaixar arxius d’una certa densitat, sovint tens dificultats de connexió i la velocitat d’execució no és la contractada. Redacta un escrit de reclamació seguint les pautes següents:
    – Adreça’l a una oficina d’atenció al consumidor.
    – Indica les dades d’identificació necessàries, tant les relatives a l’empresa com les teues.
    – Exposa amb claredat el motiu de la queixa.
    – Indica la documentació que adjuntes a la reclamació.
    – Explica amb concisió allò que demanes.
    Digues quin tipus de text és una instància, quina finalitat té i de quines parts consta.
    La instància és un tipus de document administratiu. La seua finalitat és formular una petició a l’administració pública o a un organisme. Les parts de què consta són: dades personals, exposició, sol·licitud, signatura, data, lloc i destinatari o organisme al qual s’adreça la sol·licitud.
    Inventa un currículum que s’ajuste a la demanda de treball següent. No oblides d’incloure- hi les informacions necessàries:
    – Dades personals.
    – Formació acadèmica.
    – Experiència laboral i professional.
    – Coneixements d’idiomes i informàtics.
    – Altres dades d’interés.
    Concessionari d’automòbils
    Empresa líder del sector ubicada en zona turística
    necessita gestor de vendes a comissió. S’oferix
    cartera de clients que caldrà ampliar i suport a la
    gestió per part de l’empresa. Es valorarà sobretot
    l’experiència en vendes i la capacitat per a l’atenció
    a clients de tot tipus i procedència.
    Triauto, SA
    Avda. Xaloc, 35
    46012 Elda
    Explica el concepte de diglòssia.
    El concepte de diglòssia es referix a aquella situació en què una comunitat on coexistixen dues llengües, una és considerada de prestigi i s’utilitza en els àmbits formals, mentre que l’altra és considerada com a inferior i només s’usa en àmbits informals.
    Definix el terme bilingüisme.
    És el terme que s’aplica quan un individu o un grup social determinat usa alternativament dues llengües en una comunitat on en conviuen dues o més.
    Explica el concepte de bilingüisme social.
    El bilingüisme social es dóna quan un grup social parla dues llengües. Aquest és un fet estrany ja que la situació lògica és que un grup de parlants només necessite una llengua per a comunicar-se. És conseqüència de guerres, d’ocupacions colonials i de situacions de dominació política, econòmica o social d’un poble sobre un altre. Així, els parlants d’una llengua s’han vist obligats a parlar-ne una de nova que normalment acaba ocupant els àmbits d’ús més formals (ensenyament, administració i justícia).
    El terme bilingüisme, es pot aplicar quan aquest afecta al conjunt d’una societat? Per què?:
    No. El terme bilingüisme només es pot aplicar amb correcció si ens referim a persones concretes, ja que el bilingüisme social és un fet estrany perquè la situació lògica és que un grup de parlants només necessite una llengua per a comunicar-se. És conseqüència de guerres, d’ocupacions colonials i de situacions de dominació política, econòmica o social d’un poble sobre un altre. Així, els parlants d’una llengua s’han vist obligats a parlar-ne una de nova que normalment acaba ocupant els àmbits d’ús més formals (ensenyament, administració i justícia).
    Explica què entenem per procés de bilingüització.
    És la primera etapa del procés conegut com a conflicte lingüístic, el qual s’inicia quan una llengua forastera comença a ocupar els àmbits d’ús d’una altra en el territori propi d’aquesta última i on el resultat final pot ser la desaparició de la llengua pròpia substituïda per la forastera. El procés de bilingüització és l’etapa més llarga i es caracteritza perquè les classes altes, les ciutats més poblades, els joves… són els primers a adoptar la llengua forastera, que comença a ocupar els àmbits formals en perjudici de la llengua pròpia.
    Completa els buits amb la paraula que corresponga a la definició que hi ha entre parèntesis.
    – Aquell banc té un sistema d' ........... (acció i efecte d'obrir) programada de la caixa de seguretat.
    – Caigueren unes pedres d'una ............... (allò que té de gran alguna cosa) considerable.
    – No trobe la clau del ............. (mecanisme de tancament) de la bicicleta.
    – No has tret .............. (trossets prims de fusta acabats en punta) per a les olives?
    – És molt .............(avar, poc donat a gastar); no es gasta diners ni matant-lo.
    Aquell banc té un sistema d'obertura programada de la caixa de seguretat. Caigueren unes pedres d'una grandària considerable. No trobe la clau del cadenat de la bicicleta. No has tret furgadents per a les olives? És molt agarrat; no es gasta diners ni matant-lo
    – El vent ha tombat una ............ (superfície per a fixar-hi cartells) publicitària.
    – El ............ (paret prima) que separa les habitacions no està recte.
    – Han interromput el ............... (provisió d'alguna cosa necessària) d'aigua perquè hi ha una avaria.
    – On hi ha un ............. (dispositiu per a connectar-hi un aparell elèctric)?
    – Posa dos ............. (tros menut de gel) a l'aigua tònica.
    El vent ha tombat una tanca publicitària. El barandat que separa les habitacions no està recte. Han interromput el subministrament d'aigua perquè hi ha una avaria. On hi ha un endoll? Posa dos glaçons a l'aigua tònica.
    Accentua quan calga les paraules següents.
    Pero, audiencia, algun, trobaveu, volieu, seguiran, pessim, esperit, industria, missil, linia, gloria, seguia, historic, merit.
    Però, audiència, algun, trobàveu, volíeu, seguiran, pèssim, esperit, indústria, míssil, línia, glòria, seguia, històric, mèrit.
    Resso, importancia, denou, miraveu, dormieu, desitjaran, pessim, medul·la, taquicardia, xofer, oxigen, miseria, idolatria, deposit, esteril.
    Ressò, importància, dènou, miràveu, dormíeu, desitjaran, pèssim, medul·la, taquicàrdia, xofer, oxigen, misèria, idolatria, depòsit, estèril.
    Completa els buits amb la paraula corresponent a la definició que hi ha entre parèntesis.
    – Veges si el ..............(aparell de gas o elèctric per a calfar aigua) de l'aigua està encés.
    – Vaig veure un espectacle de ..................... (mamífer cetaci que viu al mar, de morro prim i llarguerut) i foques.
    – L'avió no va poder ............. (alçar el vol) perquè hi havia boira.
    – Separa la clara del ............. (massa groga de l'ou).
    – Si tu no has fet els exercicis, que els corregisca el .............. (el que ve després) de la llista.
    Veges si el calfador de l'aigua està encés. Vaig veure un espectacle de dofins i foques. L'avió no va poder enlairar-se perquè hi havia boira. Separa la clara del rovell. Si tu no has fet els exercicis, que els corregisca el següent de la llista.
    Completa els buits amb la paraula corresponent a la definició que hi ha entre parèntesis.
    – Convé tindre a casa una bona ............. (armariet per a guardar-hi medicaments).
    – S'ha de canviar una ............. (conjunt de plaques metàl·liques unides per un eix que facilita l'obertura d'una porta) de la porta de la cuina
    – Tira el que t'ha sobrat al poal del .................. (brutícia, deixalles).
    – Aquestes .............. (marques que deixen els peus) són de cérvol.
    – Si acabes .............. (en un moment anterior) que jo, m'ajudes.
    Convé tindre a casa una bona farmaciola. S'ha de canviar una frontissa de la porta de la cuina Tira el que t'ha sobrat al poal del fem. Aquestes petjades són de cérvol. Si acabes abans que jo, m'ajudes.
    Completa els buits amb la paraula corresponent a la definició que hi ha entre parèntesis.
    – S'ha omplit la cuina de ................ (insecte coleòpter de color negre o rogenc d'uns tres centímetres de llarg i de cos aplanat).
    – Quan el detingueren, li posaren les ............... (anelles metàl·liques amb què se subjecten els presos).
    – S'ha trencat la .............. ( conducte per on circula un líquid o un gas) de l'aigua calenta.
    – El cambrer t'ha deixat el café damunt del ............... (taula llarga i alta que hi ha als bars per a servir les begudes).
    – Joan menja .................. (terme de comparació que indica inferioritat) que ningú.
    S'ha omplit la cuina de panderoles. Quan el detingueren, li posaren les manilles. S'ha trencat la canonada de l'aigua calenta. El cambrer t'ha deixat el café damunt del taulell. Joan menja menys que ningú.
    Corregix els barbarismes que hi ha en aquest text.
    Si el fi de setmana vas al cine a la sessió de les huit, no trobaràs puesto (no sol haver-hi cap asiento buit), i menos encara si es tracta de l’estreno d’una pel·lícula comercial. Entonces, si lo que realment t’apetix és veure cine, lo millor que pots fer és alquilar algo digne de ser vist i passar la vetlada a casa. Sin embargo, tens que tindre clar que la calitat de la imatge i les sensacions no es poden comparar amb les que t’oferix una projecció en una sala, pues la pantalla gran, el so ben equalitzat i la foscor fan possible que es conseguisca a la perfecció la màgia del cine.
    Si el cap de setmana vas al cine a la sessió de les huit, no trobaràs lloc (no sol haver-hi cap seient buit), i menys encara si es tracta de l’estrena d’una pel·lícula comercial. Aleshores, si el que realment t’apetix és veure cine, el millor que pots fer és llogar alguna cosa digna de ser vista i passar la vetlada a casa. Tanmateix, has de tindre clar que la qualitat de la imatge i les sensacions no es poden comparar amb les que t’oferix una projecció en una sala, ja que la pantalla gran, el so ben equalitzat i la foscor fan possible que s’aconseguisca a la perfecció la màgia del cine.
    Accentua quan calga les paraules d’aquestes oracions.
    – Mentre que vosaltres consultaveu la guia, nosaltres feiem la memoria de les practiques de Quimica.
    – La falta de constancia ha fet que les perdues foren extraordinaries.
    – No compren com no sabieu que la denuncia que us posa la Guardia Civil s’havia de pagar en un termini de trenta dies.
    – Han exclos algun policia de la central d’intel·ligencia per espia?
    – No pujaran on vosaltres pujareu ahir perque aixo requerix molta paciencia i una gran preparacio.
    – Mentre que vosaltres consultàveu la guia, nosaltres féiem la memòria de les pràctiques de Química.
    – La falta de constància ha fet que les pèrdues foren extraordinàries.
    – No comprén com no sabíeu que la denúncia que us posà la Guàrdia Civil s’havia de pagar en un termini de trenta dies.
    – Han exclòs algun policia de la central d’intel·ligència per espia?
    – No pujaran on vosaltres pujàreu ahir perquè això requerix molta paciència i una gran preparació.
    Escriu, quan calga, l’accent diacrític.
    – El te ja te llet o te la pose jo?
    – Les portes de ma casa, encara que estan molt netes, son de segona ma.
    – L’os del zoològic l’ha atacat i s’ha salvat pels pels.
    – No se per que sempre que se sent be de salud dona gràcies a Deu.
    – No et poses els coets al si; trau-los fora, no fora cas que tingueres una desgràcia.
    – L’oposició demana un us racional del sol urbà.
    – El te ja té llet o te la pose jo?
    – Les portes de ma casa, encara que estan molt netes, són de segona mà.
    – L’ ós del zoològic l’ha atacat i s’ha salvat pels pèls.
    – No sé per què sempre que se sent bé de salut dóna gràcies a Déu.
    – No et poses els coets al si; trau-los fora, no fóra cas que tingueres una desgràcia.
    – L’oposició demana un ús racional del sòl urbà
    Escriu al costat dels barbarismes les paraules que corresponen a aquestes definicions.
    1) Allò que s’ha invertit, cost (GASTO) …………………..
    2) Plat gran que s’usa per a servir.(SAFATA) ………………………
    3) Estora. (ALFOMBRA) ………………….
    4) Aval, garantia de pagament. (PRENDA) ……………………
    5) Voravia. (ACERA) ………………
    6) Conducte per a l’aigua, el gas (CANYERIA) .........................
    7) Moment, lapse, període de temps breu. (RATO) …………………
    8) No consumir, no desprendre’s. (AHORRAR) …………………
    9) Transeünt, caminant. (PEATÓ) ……………………..
    10) Barrera, reixa, bardissa. (VALLA) ……………….
    1) despesa; 2) safata; 3) catifa; 4) penyora; 5) vorera; 6) canonada; 7) estona; 8) estalviar; 9) vianant; 10) tanca.
    Relaciona les construccions incorrectes de la columna de l’esquerra amb les de la columna de la dreta que les han de substituir i fes-hi oracions.
    cedir el pa , a raís de anar, deixar-se de contes, en ves de, posar taula, sense ton ni son
    Cedir el pas: cediu el pas. A raís de: arran de. Deixar-se de contes: deixar-se de romanços. En ves de: en lloc de. Anar de capa caiguda: anar de mal borràs. Posar taula: parar taula. Sense ton ni son: sense solta ni volta.
    Corregix els barbarismes que hi ha en aquestes oracions.
    – Poder pertenéixer a una associació cultural està a l’alcanç de qualsevol.
    – Els metges no pogueren aclarar les causes de l’enfermetat.
    – No podem eixir a veranejar ni tan sols en un pis d’alquiler.
    – És un signe de despreci aislar les persones que no ens cauen bé.
    – Tu presenta un borrador del programa i ja veurem qui l’apoia.
    – No pots adivinar qui ha pogut penjar aquest avís en el tabler d’anuncis?
    – He tornat a veure el sapo al mateix puesto que ahir.
    – Poder pertànyer a una associació cultural està a l’abast de qualsevol.
    – Els metges no pogueren aclarir les causes de la malaltia.
    – No podem eixir a estiuejar ni tan sols en un pis de lloguer.
    – És un signe de menyspreu aïllar les persones que no ens cauen bé.
    – Tu presenta un esborrany del programa i ja veurem qui li dóna suport.
    – No pots endevinar qui ha pogut penjar aquest avís en el tauler d’anuncis?
    – He tornat a veure el gripau al mateix lloc que ahir.
    Accentua quan calga aquestes paraules.
    Dioptria, clotxina, esperit, exclos, tortora, globos, origens, tractaran, rebieu, cadascun, incloiem, prestec, pastos, materia, endivia, proxim, atletic, obriran, estetic, alfil, momia, pal·lid, hidrogen, interes, previa, Nuria, intrepid, barnus, oxid, agraria.
    Diòptria, clòtxina, esperit, exclòs, tórtora, globus, orígens, tractaran, rebíeu, cadascun, incloíem, préstec, pastós, matèria, endívia, pròxim, atlètic, obriran, estètic, alfil, mòmia, pàl·lid, hidrogen, interés, prèvia, Núria, intrèpid, barnús, òxid, agrària.
    Corregix els barbarismes que hi ha en aquestes oracions.
    – Si a cas, porta’m una dotzena d’ous.
    – No ho denunciaré, sempre i quan m’assegures que no tornarà a passar.
    – En quant als impostos, s’han moderat en l’últim any.
    – Li vaig escriure un correu electrònic i em va contestar en l’acte.
    – Per supost que els pense pagar!
    – Comprarem les entrades en funció dels preus que posen.
    – Si de cas, porta’m una dotzena d’ous.
    – No ho denunciaré, sempre que m’assegures que no tornarà a passar.
    – Quant als impostos, s’han moderat en l’últim any.
    – Li vaig escriure un correu electrònic i em va contestar a l’acte.
    – Per descomptat que els pense pagar!
    – Comprarem les entrades segons els preus que posen.
    Explica en què consisteix el procés de bilingüització.
    Una vegada introduïda en una comunitat lingüística una llengua forastera, s’inicia el que s’anomena el procés de bilingüització, segons el qual les classes altes, les ciutats més poblades, els joves… són els primers a adoptar la llengua forastera, que comença a ocupar els àmbits formals en perjudici de la llengua pròpia.
    Explica en què consistix el procés de monolingüització en la llengua dominant.
    A poc a poc s’abandona la llengua pròpia i se substitueix per la forastera. D’aquesta manera, la pròpia es converteix en la dominada (llengua B) i la forastera en la dominadora (llengua A). Aquesta fase és molt ràpida, perquè tota la societat coneix ja la llengua A. Al llarg d’aquesta fase es detecten una sèrie de situacions. Autoodi: els que s’han passat a la llengua A reneguen del seu origen lingüístic, del qual volen distanciar-se menyspreant-lo. Mitificació del bilingüisme: es generalitza la falsa creença que les dues llengües poden conviure en igualtat de condicions. En realitat la llengua A amplia els seus àmbits d’ús i la B els redueix. Creació dels prejudicis lingüístics: són prejudicis socials sense cap base científica manifestats contra una llengua: llengües aspres i dolces, fàcils i difícils, de poble i de cultura, superiors i inferiors… Condicionen la predisposició a utilitzar o aprendre una llengua. Bilingüisme unidireccional: la llengua dominant ha esdevingut llengua necessària i la dominada ho ha deixat de ser, de manera que hi ha parlants monolingües en llengua A però només n’hi ha de bilingües en llengua B.
    Completa el text següent amb els verbs proposats. En primer lloc usa un temps en passat, després, el present d’indicatiu i, finalment, el futur.
    Fer, esdevenir, gitar, començar, adoptar, deixar, atrevir-se.
    La meua docilitat i bon comportament m’ ... / em .../ em ... guanyar el favor de l’emperador i la seua cort, a més del de l’exèrcit i del poble en general fins a tal punt que … / … / … a concebre esperances d’obtindre la llibertat en un temps breu. … / … / … tots els mètodes possibles per cultivar aquesta disposició favorable. Els natius … / … / … a poc a poc menys recelosos de mi. A vegades em … / … / … a terra i … / … / … a mitja dotzena d’ells ballar damunt la meua mà. I, finalment, els nens i les nenes … / … / … a jugar a bufa conill en els meus cabells.
    La meua docilitat i bon comportament m’havien fet / em fan / em faran guanyar el favor de l’emperador i la seua cort, a més del de l’exèrcit i del poble en general fins a tal punt que comencí / comence / començaré a concebre esperances d’obtindre la llibertat en un temps breu. Adoptí / adopte / adoptaré tots els mètodes possibles per cultivar aquesta disposició favorable. Els natius esdevenien / esdevenen / esdevindran a poc a poc menys recelosos de mi. A vegades em gitava / gite / gitaré a terra i deixava / deixe / deixaré a mitja dotzena d’ells ballar damunt la meua mà. I, finalment, els nens i les nenes s’atrevien / s’atreveixen / s’atreviran a jugar a bufa conill en els meus cabells.
    Reescriu aquestes oracions en pretèrit imperfet, en futur i en pretèrit perfet simple d’indicatiu, tot respectant el nombre i persona en què apareixen.
    – Vaig fer tard. Feia tard/ faré tard/ fiu tard
    – Van caure rendits. Queien rendits/ cauran rendits/ caigueren rendits
    – No van poder anar. No podien anar/ no podran anar/ no pogueren anar
    – Vam ser els millors. Érem els millors/ serem els millors/ fórem els millors
    – Vau beure orxata. Bevíeu orxata/ beureu orxata/ beguéreu orxata
    – Vas eixir prompte. Eixies prompte/ eixiràs prompte/ isqueres prompte
    Completa aquest text amb els verbs que apareixen entre parèntesis. El context indica el temps verbal que s’ha d’emprar en cada cas. Quan calga fer ús del pretèrit perfet, escriu tant la forma simple com la perifràstica.
    Aleshores, (seure) … en silenci i ens (disposar) … a menjar alguna cosa. —Capità —em (dir) …, per fi, amb aquell mateix somriure amenaçador—, (haver) … de fer alguna cosa amb el meu col·lega O’Brien, com ara tirar-lo per la borda, no (creure) …? No (ser) … massa escrupolós, i la veritat (ser) … que no em (saber) … greu haver-lo liquidat, però (creure) … que el seu cadàver no (fer) … bonic. Tu què (opinar) …?
    Aleshores, seguérem en silenci i ens disposàrem a menjar alguna cosa. —Capità —em digué, per fi, amb aquell mateix somriure amenaçador—, hem de fer alguna cosa amb el meu col·lega O’Brien, com ara tirar-lo per la borda, no creu? No sóc massa escrupolós, i la veritat és que no em sap greu haver-lo liquidat, però crec que el seu cadàver no fa bonic. Tu què opines?
    Passa les oracions següents al temps indicat en cada cas.
    Present d’indicatiu Pretèrit perfet simple
    – Ja coneixeré París. – Vaig a entrenar-me.
    Ja conec París Aní a entrenar-me
    – No mereixíem perdre. – No prenies cap medecina.
    No mereixem perdre No prengueres cap medecina
    – Faré el que podré. – Els preus creixen molt.
    Faig el que puc Els preus cresqueren molt
    – Les temperatures són altes. – Jo, si sabia, ho resolia.
    Les temperatures foren altes Jo, si sé, ho resolc
    – No beguérem vi. – No pretenc res.
    No bevem vi No pretenguí res
    – Ho percebies tot. – Això ho fa Noèlia.
    Ho perceps tot Això ho féu Noèlia
    Pretèrit imperfet d’indicatiu Futur simple
    – No cauen bé. – Feu goig.
    No queien bé Fareu goig
    – No deuríem diners. – Podem reincorporar-nos.
    No devíem diners Podrem reincorporar-nos
    – Per què ho fas? – Volien acabar.
    Per què ho feies? Voldran acabar
    – Trac bones notes. – No saben què fer.
    Treia bones notes No sabran què fer
    – No diuen mentides. – No movem més terra.
    No deien mentides No mourem més terra
    Completa aquestes oracions amb el present d’indicatiu dels verbs que hi ha entre parèntesis.
    – Jo no (fer) _ cas quan alguns desaprensius (amenaçar-me) .
    – Jo sols (beure) aigua i (menjar) productes naturals.
    – Els espectadors (aplaudir) _ perquè (ser) conscients de la dificultat de l’exhibició.
    – Jo no (poder) fer esport hui perquè (tossir) molt.
    – Jo (creure) _ que em (meréixer) una bona nota en l’examen.
    Jo no faig quan alguns desaprensius m’amenacen. Jo sols bec aigua i menge productes naturals. Els espectadors aplaudeixen perquè són conscients de la dificultat de l’exhibició. Jo no puc fer esport hui perquè tus molt. Jo crec que em meresc una bona nota en l’examen.
    – Quan jo (anar) _ a la fira, sempre (pujar) als cotxes de xoc.
    – Cada any jo (créixer) _ aproximadament tres centímetres.
    – Jo no (tindre) _ prou diaris per a fer el treball, i per això (voler) que tu dugues els que (tindre) _ a casa.
    – Per què us (moure) _ tant?
    – Sense la calculadora, els comptes no (eixir) bé.
    – No em (cosir) _ jo el botó perquè no (saber) _
    Quan jo vaig a la fira, sempre puge als cotxes de xoc. Cada any jo cresc aproximadament tres centímetres. Jo no tinc prou diaris per a fer el treball, i per això vull que tu dugues els que tens a casa. Per què us moveu tant? Sense la calculadora, els comptes no ixen bé. No em cus jo el botó perquè no sé.
    – Jo no (seguir) la sèrie que tu (dir) perquè a la mateixa hora (fer) un curs d’informàtica.
    – A quina hora (eixir) vosaltres de classe?
    – Per què no us (beure) la llet ara i (esmorzar) més tard?
    – Actualment jo (viure) _ al carrer nou. On (viure) _ vosaltres?
    – Joan (tossir) _ molt, i per això jo (voler) que es prenga un xarop.
    Jo no seguisc la sèrie que tu dius perquè a la mateixa hora faig un curs d’informàtica. A quina hora eixiu vosaltres de classe? Per què no us beveu la llet ara i esmorzeu més tard? Actualment jo visc al carrer nou. On viviu vosaltres? Joan tus molt, i per això jo vull que es prenga un xarop.
    – Jo no (saber) a quina hora (eixir) _ de classe els de tercer.
    – Nosaltres (beure) _ aigua mineral perquè (creure) _ que (ser) més bona que la de l’aixeta.
    – Jo (voler) _ guanyar un campionat de petanca, però no (fer) _ res per aconseguir-ho.
    – Entre tots vosaltres (deure) cinc-cents euros.
    – Si (forçar) _ el pany i el (trencar) , l’haureu de pagar.
    Jo no sé a quina hora ixen de classe els de tercer. Nosaltres bevem aigua mineral perquè creiem que és més bona que la de l’aixeta. Jo vull guanyar un campionat de petanca, però no faig res per aconseguir-ho. Entre tots vosaltres deveu cinc-cents euros. Si forceu el pany i el trenqueu, l’haureu de pagar.
    – Jo (voler) _ la mateixa camisa que (tindre) tu.
    – No em (decidir) a muntar la taula perquè no (saber) .
    – Si vosaltres (forçar) _ el pany, el trencareu.
    – Mon pare (eixir) _ de casa molt prompte perquè (conduir) un camió de repartiment.
    – Jo no (veure) cap error en els correus que vosaltres (escriure) .
    – Jaume (dur) _ unes sabates precioses.
    Jo vull la mateixa camisa que tens tu. No em decidisc a muntar la taula perquè no sé. Si vosaltres forceu el pany, el trencareu. Mon pare ix de casa molt prompte perquè condueix un camió de repartiment. Jo no veig cap error en els correus que vosaltres escriviu. Jaume duu / du unes sabates precioses.
    Completa aquestes oracions amb el pretèrit perfet simple, imperfet d'indicatiu, indefinit o plusquamperfet d'indicatiu dels verbs indicats entre parèntesis.
    – Com que l'encarregat (deure) tants diners, no _ (pagar) els treballadors.
    – Ahir (parlar) amb Carles i em _ (dir) que et donara records.
    – Cada dia les meues amigues (eixir) a passejar i (tornar) a casa cap a les nou.
    – Quan jo (acabar) de dinar, els altres encara no _ (començar).
    – Fa una hora que _ (encendre) la calefacció i l'habitació encara no _ (calfar-se).
    Com que l'encarregat devia tants diners, no pagava els treballadors. Ahir parlí amb Carles i em digué que et donara records. Cada dia les meues amigues eixien a passejar i tornaven a casa cap a les nou. Quan jo acabí (he acabat) de dinar, els altres encara no havien començat. Fa una hora que he encés la calefacció i l'habitació encara no s'ha calfat.
    – Quan jo (acabar) d'entrenar-me, les altres companyes encara no _ (començar).
    – Aquest matí (desdejunar-me) unes torrades que _ (preparar) mon pare.
    – En aquell moment _ (ploure) molt: (caure) unes gotes com a punys.
    – Ahir, quan _ (veure) Elisa, tots _ (córrer) a saludar-la.
    – L'any passat li (donar) el premi, tot i que no _ (fer) mèrits per guanyar-lo.
    Quan jo acabí (he acabat) d'entrenar-me, les altres companyes encara no havien començat. Aquest matí m'he desdejunat unes torrades que ha preparat mon pare. En aquell moment plovia molt: queien unes gotes com a punys. Ahir, quan vérem Elisa, tots correguérem a saludar-la. L'any passat li donaren el premi, tot i que no havia fet mèrits per guanyar-lo.
    – Quan jo (començar) a córrer, els altres ja (recórrer) dos quilòmetres.
    – Fa una hora que (enviar) un fax a Lluïsa i encara no (respondre'm).
    – _ (nàixer) moltes menys plantes de les que (plantar).
    – Nosaltres (deure) tants diners que no _ (saber) com aconseguir-los.
    – Ahir ens (dur) els mobles, però no (poder) muntar-los.
    Quan jo comencí (he començat) a córrer, els altres ja havien recorregut dos quilòmetres. Fa una hora que he enviat un fax a Lluïsa i encara no m'ha respost. Nasqueren (han nascut) moltes menys plantes de les que havíem plantat (hem plantat). Nosaltres devíem tants diners que no sabíem com aconseguir-los. Ahir ens dugueren els mobles, però no poguérem muntar-los.
    Completa aquestes oracions amb el pretèrit perfet simple, imperfet d'indicatiu, indefinit o plusquamperfet d'indicatiu dels verbs indicats entre parèntesis.
    – L'estiu passat jo _ (anar) de vacances al poble on tu (nàixer).
    – Fa un moment _ (telefonar) a Carme i li (demanar) disculpes.
    – El meu iaio _ (viure) molts més anys dels que _ (esperar).
    – No _ (poder) plantar l'antena que (tombar) el vent.
    – No (prendre) cap mesura de protecció perquè pensaven que el perill _ (passar) ja.
    L'estiu passat jo aní de vacances al poble on tu havies nascut (nasqueres). Fa un moment he telefonat a Carme i li he demanat disculpes. El meu iaio visqué molts més anys dels que esperava. No poguérem (hem pogut) plantar l'antena que havia tombat (ha tombat) el vent. No prengueren cap mesura de protecció perquè pensaven que el perill havia passat ja.
    – Quan jo (arribar) al restaurant, ja _ (acabar) de sopar tots.
    – Fa un moment (eixir) al carrer i no (veure) ningú.
    – Quan (ploure), tot el món (refugiar-se) davall els porxos de la plaça.
    – En el sopar ens (beure) tot el vi que (dur) els cambrers.
    – L'any que tu (nàixer) jo ja _ (acabar) la carrera.
    Quan jo arribí (he arribat) al restaurant, ja havien acabat de sopar tots. Fa un moment he eixit al carrer i no he vist ningú. Quan plovia, tot el món es refugiava davall els porxos de la plaça. En el sopar ens beguérem tot el vi que dugueren els cambrers. L'any que tu nasqueres jo ja havia acabat la carrera.
    Conjuga els temps verbals següents.
    – Futur simple de voler
    – Condicional simple de prendre
    – Futur compost d'aprendre
    – Condicional compost d'excloure
    Voldré, voldràs, voldrà, voldrem, voldreu, voldran. Prendria, prendries, prendria, prendríem, prendríeu, prendrien. Hauré aprés, hauràs aprés, haurà aprés, haurem aprés, haureu aprés, hauran aprés. Hauria exclòs, hauries exclòs, hauria exclòs, hauríem exclòs, hauríeu exclòs, haurien exclòs.
    – Futur simple de poder
    – Condicional simple de saber
    – Futur compost de prendre
    – Condicional compost de resoldre
    Podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran. Sabria, sabries, sabria, sabríem, sabríeu, sabrien. Hauré pres, hauràs pres, haurà pres, haurem pres, haureu pres, hauran pres. Hauria resolt, hauries resolt, hauria resolt, hauríem resolt, hauríeu resolt, haurien resolt.
    – Condicional simple d'anar
    – Futur compost de voler
    – Condicional compost de poder
    Aniria, aniries, aniria, aniríem, aniríeu, anirien. Hauré volgut, hauràs volgut, haurà volgut, haurem volgut, haureu volgut, hauran volgut. Hauria pogut, hauries pogut, hauria pogut, hauríem pogut, hauríeu pogut, haurien pogut.
    – Futur simple de fer
    – Condicional simple de vindre
    – Futur compost de difondre
    – Condicional compost de viure
    Faré, faràs, farà, farem, fareu, faran. Vindria, vindries, vindria, vindríem, vindríeu, vindrien. Hauré difós, hauràs difós, haurà difós, haurem difós, haureu difós, hauran difós. Hauria viscut, hauries viscut, hauria viscut, hauríem viscut, hauríeu viscut, haurien viscut.
    Completa aquestes oracions amb el present de subjuntiu dels verbs que hi ha entre parèntesis.
    – No volen que (construir) _ edificis de més de cinc plantes; volen que els (fer) a tot estirar de tres plantes.
    – Per què vols que nosaltres (eixir) _ a la mateixa hora que tu?
    – Jo vull que tu (dissoldre) _ bé aquesta pintura.
    – Quan vosaltres (voler) _, podeu passar a firmar el manifest.
    No volen que construïsquen edificis de més de cinc plantes; volen que els facen a tot estirar de tres plantes. Per què vols que nosaltres isquem a la mateixa hora que tu? Jo vull que tu dissolgues bé aquesta pintura. Quan vosaltres vulgueu, podeu passar a firmar el manifest.
    – Espere que (anar) tu a comprar.
    – No vull que aquestes dades (eixir) _ en la notícia ni que es (fer) públiques de cap altra manera.
    – Quan vosaltres (resoldre) _ l’enigma, us en proposaré un altre.
    – És probable que els preus (créixer) durant aquest trimestre.
    Espere que vages tu a comprar. No vull que aquestes dades isquen en la notícia ni que es facen públiques de cap altra manera. Quan vosaltres resolgueu l’enigma, us en proposaré un altre. És probable que els preus cresquen durant aquest trimestre.
    – No (fer) cas i vés a la teua.
    – Quan (eixir) de casa, tanqueu la porta.
    – Cal que nosaltres (conéixer) el nom de totes les comarques?
    – Com pretens que aquesta planta (viure) si no la regues?
    – Anirem a comprar quan (poder) .
    No faces cas i vés a la teua. Quan isqueu de casa, tanqueu la porta. Cal que nosaltres coneguem el nom de totes les comarques? Com pretens que aquesta planta visca si no la regues? Anirem a comprar quan puguem.
    Completa aquestes oracions amb l'imperfet de subjuntiu, el plusquamperfet de subjuntiu o el perfet de subjuntiu del verb que apareix entre parèntesis.
    – M'agradaria que vosaltres (poder) vindre al meu aniversari.
    – Si (dormir) prou, ara no tindries son.
    – Espere que no (tancar) ja la farmàcia.
    – Si elles (voler), podrien aconseguir-ho tot.
    – Si vosaltres (telefonar) la setmana passada, ara estaríeu inscrites.
    M'agradaria que vosaltres poguéreu vindre al meu aniversari. Si hagueres dormit prou, ara no tindries son. Espere que no hagen tancat ja la farmàcia. Si elles volgueren, podrien aconseguir-ho tot. Si vosaltres haguéreu telefonat la setmana passada, ara estaríeu inscrites.
    – Tant de bo les coses (ser) tan simples com tu dius.
    – Si tu (contribuir) quan t'ho van dir, ara tindries dret a queixar-te.
    – Espere que _ (arreglar) ja la calefacció.
    – Encara que tu _ (voler), no podries alçar aquesta caixa.
    – Si ahir _ (telefonar-me), t'hauria dit on em podies trobar.
    Tant de bo les coses foren tan simples com tu dius. Si tu hagueres contribuït quan t'ho van dir, ara tindries dret a queixar-te. Espere que hagen arreglat ja la calefacció. Encara que tu volgueres, no podries alçar aquesta caixa. Si ahir m'hagueres telefonat, t'hauria dit on em podies trobar.
    – Voldria que tu _ (estar) quiet.
    – Si vosaltres (fer) el que calia, ara no tindríeu aquest problema.
    – Tant de bo (recuperar-se) ja Marc.
    – Si ahir no _ (ploure), el partit s'hauria jugat.
    – Si vosaltres _ (prendre) més calci, no tindríeu problemes d'osteoporosi.
    Voldria que tu estigueres quiet. Si vosaltres haguéreu fet el que calia, ara no tindríeu aquest problema. Tant de bo s'haja recuperat ja Marc. Si ahir no haguera plogut, el partit s'hauria jugat. Si vosaltres prenguéreu més calci, no tindríeu problemes d'osteoporosi.
    Transforma aquestes idees en ordres o en prohibicions, segons que calga, per tal de
    proposar actituds correctes.
    – Prendre el sol al migdia.
    – Imprimir per una sola cara.
    – Llavar-se les mans abans de menjar.
    – Llegir correu electrònic de procedència dubtosa.
    – Prendre medicaments indiscriminadament.
    No prengues el sol al migdia. No imprimisques per una sola cara. Llava’t les mans abans de menjar. No lliges correu electrònic de procedència dubtosa. No prengues medicaments indiscriminadament.
    Escriu cinc oracions utilitzant l'imperatiu dels verbs següents en segona persona del singular i en segona del plural.
    Vindre, tindre, trencar, rentar, dir, er, anar, prendre, córrer, veure, tindre, prendre, posar, dir, anar.
    Resposta oberta.
    Corregix les errades en l’ús de les perífrasis d’obligació i de probabilitat que trobes en aquestes oracions.
    – No hi ha que fiar-se massa de les prediccions meteorològiques.
    – Devien de ser les dotze quan vaig tindre que alçar-me a tancar la finestra.
    – Tindran que apanyar-se amb la roba que porten.
    – Serà germà de Lluís, perquè s’assemblen molt.
    – Vaig tindre que comprar-me un anorac, i això que em digueren que no hi havia que portar roba d’abric.
    – No cal fiar-se massa de les prediccions meteorològiques.
    – Devien ser les dotze quan vaig haver d’alçar- me a tancar la finestra.
    – Hauran d’apanyar-se amb la roba que porten.
    – Deu ser germà de Lluís, perquè s’assemblen molt.
    – Vaig haver de comprar-me un anorac, i això que em digueren que no calia portar roba d’abric.
    Escriu per cada infinitiu cinc formes verbals que porten dièresi i cinc més que no en porten. Procura que pertanguen a temps diferents.
    Traduir, agrair, obeir, desoir, intuir.
    Resposta oberta.
    Escriu el nom que correspon a cada definició. Tin en compte que totes les solucions
    porten dièresi.
    1) Conducte elevat sobre arcs per a portar aigua d’un lloc a un altre. .......................
    2) Corrent o embassament d’aigua subterrani. ........................................................
    3) Persona que té, que posseeix. .............................................................................
    4) Encreuament de camins.....................................................................................
    5) Dit del globus que representa la Terra. ................................................................
    6) Persona que transita per una via pública, vianant. ...............................................
    7) País europeu la capital del qual és Berna............................................................
    8) Dolç amb forma de caragol típic de Mallorca. ......................................................
    9) Participi femení singular del verb maleir. .............................................................
    10) Separar de la resta..........................................................................................
    1) aqüeducte. 2) aqüífer. 3) posseïdor. 4) cruïlla. 5) terraqüi. 6) transeünt. 7) Suïssa. 8) ensaïmada. 9) maleïda. 10) aïllar.
    Posa dièresi o accent a aquestes paraules.
    Pinguins, diurn, conduies, duia, Lluis, europeista, reduint, cafeina, sequela, agraiment. Consequència, Raul, construia, deies, vei, egoisme, produint, roina, seguent, antiguitat. Aigues, reull, conduien, deien, pais, europeista, reduir, codeina, frequent, creilla.
    Pingüins, diürn, conduïes, duia, Lluís, europeista, reduint, cafeïna, seqüela, agraïment. Conseqüència, Raül, construïa, deies, veí, egoisme, produint, roïna, següent, antiguitat. Aigües, reüll, conduïen, deien, país, europeista, reduir, codeïna, freqüent, creïlla.
    UNITATS 5 i 6
    Explica com manifestaria el següent exemple el procés de substitució lingüística: els parlants utilitzen la llengua dominant per a traduir una tercera llengua. Aplica-ho al valencià.
    La llengua dominant interfereix les relacions entre la comunitat lingüística minoritzada i la resta del món. En el cas del valencià, en la major part dels casos s’utilitza el castellà per a traduir una tercera llengua.
    Quin tipus de text és un manifest? Justifica la resposta.
    Un manifest és un tipus de text argumentatiu perquè té un caràcter reivindicatiu, la seua finalitat és defensar una tesi i influir en els receptors als quals s’adreça. Exposen una tesi i a continuació l’argumenten amb raons.
    Digues quina estructura textual presenta el manifest.
    L’estructura textual que presenta un manifest és: plantejament, on s’exposa la tesi de manera clara i breu; exposició dels arguments, on es presenten de manera ordenada i clara els arguments per a defensar la tesi i conclusió, que s’expressa habitualment en l’últim paràgraf. Es recorda la tesi al receptor i s’insisteix en la posició argumentativa que s’ha adoptat.
    Es pot aplicar el terme de minorització lingüística al cas del valencià? Justifica la resposta.
    En el cas del valencià podem parlar d’una situació de minorització lingüística ja que, malgrat que actualment hi ha un augment de la presència del valencià en àmbits públics i formals, els ciutadans l’entenen, el parlen i saben llegir-lo i escriure’l, es percep que cada vegada s’utilitza menys en les relacions interpersonals. Així doncs, encara que siga parlat per la major part de la població autòctona, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials.
    Defineix el concepte de política lingüística.
    La política lingüística és l’acció que desenvolupa un govern sobre l’ús de les llengües en les comunitats on hi ha una situació de plurilingüisme. Normalment s’observen dues formes d’actuació: liberalisme (no s’hi intervé i es deixa que el procés de conflicte lingüístic es desenvolupe) i determinisme (es publica normativa legal que pot funcionar en un doble vessant, o bé manté la situació de primacia d’una llengua o, al contrari, frena el procés de substitució).
    Quins són els models de política lingüística que poden aplicar-se?
    El principi de personalitat, que permet que una persona utilitze la seua llengua independentment de la zona de l’estat plurilingüe en què es trobe i el principi de territorialitat, que només permet l’ús d’una llengua dins d’una zona ben delimitada d’un estat.
    Què entenem per normalització lingüística? D’acord amb quines circumstàncies s’hi crearà un programa d’actuació?
    La normalització lingüística és el procés mitjançant el qual es pot parar una situació de minorització lingüística i recuperar els àmbits d’ús i el nombre de parlants de la llengua. Cada procés de normalització lingüística haurà de crear el seu programa d’actuació a partir de la situació en què es trobe la llengua dins de la seua comunitat: segons que els parlants posseïsquen una actitud més o menys favorable cap a l’idioma o que hi haja un marc legal que hi ajude.
    Explica les característiques formals que presenten les cartes.
    Inclou la data, la salutació, el cos de la carta i el comiat. Cal tindre en compte aquests aspectes:
    – la data s’escriu en una línia independent i l’ordre dels elements és: lloc, dia, mes i any. Entre la població i la data es posa coma. El dia i l’any s’escriuen amb xifres mentre que el mes s’escriu amb lletra. No es posa article davant de l’any. No es tanca amb punt perquè la data no és una frase.
    – després de la salutació s’escriu coma o dos punts i es continua la carta en la línia següent amb majúscula.
    – les fórmules de comiat es tanquen amb una coma si són frases incompletes o amb punt si són frases completes.
    Què designa el terme Avantguardisme?
    L’avantguardisme és el terme utilitzat per a de signar un conjunt de corrents estètics que es donaren en el primer quart de segle XX. Aquests corrents tenen en comú el rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia; l’intent de destruir l’art tal com era entés tradicionalment; la recerca constant de noves formes d’expressió; l’inconformisme social; la incorporació de les noves formes de vida de la societat industrial a la creació artística i, finalment, l’ús dels mètodes i les troballes freudians. Els moviments.
    Explica les característiques que comparteixen els moviments d’avantguarda.
    Les característiques que comparteixen els moviments avantguardistes són: el rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia; l’intent de destruir l’art tal com era entés tradicionalment; la recerca constant de noves formes d’expressió; l’inconformisme social; la incorporació de les noves formes de vida de la societat industrial a la creació artística i, finalment l’ús dels mètodes i les troballes freudians.
    Quins corrents literaris europeus influïren en l’avantaguardisme en la nostra llengua? Quines característiques comunes presenten?
    Cubisme, futurisme, dadaisme i surrealisme. Aquests corrents tenen en comú el rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia; l’intent de destruir l’art tal com era entés tradicionalment; la recerca constant de noves formes d’expressió; l’inconformisme social; la incorporació de les noves formes de vida de la societat industrial a la creació artística i, finalment, l’ús dels mètodes i les troballes freudians.
    Explica com és el panorama literari des d’inicis del segle XX fins a la Guerra civil.
    El primer quart del segle XX, el Noucentisme, va acaparar la creació literària i va conrear principalment la poesia. Al voltant de l’any 1925 s’inicia un procés encaminat a reprendre el conreu de la prosa. Els escriptors procedeixen de la narrativa modernista (Prudenci Bertrana) o estan vinculats amb el Noucentisme (Carles Soldevila). També sorgix una nova generació d’autors: Miquel Llor, Francesc Trabal, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, etc. El començament de la dècada dels anys trenta és un període fecund per a la novel·la i el conte. Es creen unes institucions culturals i literàries pròpies que ajuden al desenvolupament de la indústria literària en la nostra llengua.
    Quines són les dues tendències narratives que es desenvoluparen al voltant dels anys 50?
    En els anys 50 va predominar la creació de contes. S’hi poden distingir dues tendències narratives, una que enllaçava amb la tradició psicològica i realista anterior a la guerra i una altra que recreava la realitat a través de la imaginació i la fantasia.
    Explica com la Guerra Civil espanyola condicionà la literatura en la nostra llengua.
    La Guerra Civil significà la implantació de la censura a tots els nivells i el desterrament de la nostra llengua a l’ús privat i familiar. Aixa i tot, es va mantindre una vida cultural clandestina a pesar de la il·legalitat. També des de l’exili a Europa o Amèrica, els escriptors continuaren amb la seua tasca creativa.
    Completa aquestes oracions amb la paraula adequada.
    Dada / data
    - Hem d'arreplegar ............. sobre la contaminació de les aigües.
    - Encara no hem posat la ............. de l'examen.
    Quan / quant
    - Saps ........... costa aquesta caçadora?
    - .......... acabes, telefona'm.
    Nomenar / anomenar
    - Han ........... ma mare presidenta de l'AMPA.
    - Ara farem activitats sobre els ............... nombres imparells.
    Dormir / adormir
    - El van ........... amb un anestèsic molt potent.
    - No puc ........... amb tant de soroll.
    Esborrany / esborrador
    - Algú ha vist l' ............ de la pissarra?
    - Feu un ........... del treball abans de presentar-me'l.
    Múscul / muscle
    - Jaume s'ho tira tot al .......... .
    - Tinc una contractura en un ........... .
    Doblar / doblegar
    - Has de ........... el full abans de posar-lo dins del sobre.
    - Quasi et puc ............ l'edat.
    Mesura / mida
    - A .......... que avança el dia, em trobe més malament.
    - Has pres la ........... de l'armari?
    Metro / metre
    - Agafa el ........... i baixa en l'última estació.
    - La taula fa un ........... just.
    A l'hora / alhora
    - Estudia i treballa ............ .
    - ............ que acabe de treballar ja està quasi tot tancat.
    Número / nombre
    - Ja ha eixit el ........... 5 de la revista.
    - El ............ d'espectadors teatrals ha augmentat
    Senyalar / assenyalar
    - Li va .......... el carrer per on havia d'anar.
    - Es pegà un colp que el va ........... per a tota la vida.
    Fondo / fons
    - M'han caigut les claus al .......... de la piscina.
    - La bomba va fer un cràter molt ........... .
    Tastar / provar
    - Vols ............ l'arròs abans d'apagar el foc?
    - T'has de ........... la jaqueta que et vaig regalar.
    Son / somni
    - Aquesta nit he tingut un ............ horrible.
    - Tinc el ........... molt profund.
    Hem d'arreplegar dades sobre la contaminació de les aigües. Encara no hem posat la data de l'examen. Saps quant costa aquesta caçadora? Quan acabes, telefona'm. Han nomenat ma mare presidenta de l'AMPA. Ara farem activitats sobre els anomenats nombres imparells. El van adormir amb un anestèsic molt potent. No puc dormir amb tant de soroll. Algú ha vist l'esborrador de la pissarra? Feu un esborrany del treball abans de presentar-me'l. Jaume s'ho tira tot al muscle. Tinc una contractura en un múscul. Has de doblegar el full abans de posar-lo dins del sobre. Quasi et puc doblar l'edat. A mesura que avança el dia, em trobe més malament. Has pres la mida de l'armari? Agafa el metro i baixa en l'última estació. La taula fa un metre just. Estudia i treballa alhora. A l'hora que acabe de treballar ja està quasi tot tancat. Ja ha eixit el número 5 de la revista. El nombre d'espectadors teatrals ha augmentat. Li va assenyalar el carrer per on havia d'anar. Es pegà un colp que el va senyalar per a tota la vida. M'han caigut les claus al fons de la piscina. La bomba va fer un cràter molt fondo. Aquesta nit he tingut un somni. Tinc el son molt profund.
    Corregeix els errors que hi ha en aquestes oracions en l’ús de les formes verbals.
    – No aparcar els cotxes en bateria en tot el carrer.
    – Tal volta no siga jo la persona que més es mereix del premi.
    – Si Eva s’ho haguera proposat, haguera tret la carrera de Medicina.
    – Aquestes sabates no seran més cares que les d’Aina.
    – Si m’hagueres telefonat, jo t’haguera pogut ajudar a instal·lar el programa.
    – Tal vegada no siga Jaume la persona més indicada per a fer de delegat del curs.
    – Seran còpies, ja que els originals estan en el museu de l’església.
    – El plorar quan estem afligits és reparador.
    – A l’arribar a l’apartament, sempre hem de fer neteja general.
    – Si haguéreu agafat la roba adequada, no haguéreu patit tant de fred.
    – Potser porte més tard el seu fill a la pediatra.
    – No serien tan professionals aquells actors tenint en compte l’actuació que van fer.
    – El anar amb presses no és gens recomanable.
    – He pegat un colp al cotxe a l’aparcar.
    – Heu de memoritzar les normes referint-se a les mesures de protecció en el treball.
    – No abocar enderrocs en les zones indicades.
    – Isqué de casa a les set, agafant un taxi als dos minuts.
    – No aparqueu els cotxes en bateria en tot el carrer.
    – Tal volta no sóc jo la persona que més es mereix del premi.
    – Si Eva s’ho haguera proposat, hauria tret la carrera de Medicina.
    – Aquestes sabates no deuen ser més cares que les d’Aina.
    – Si m’hagueres telefonat, jo t’hauria pogut ajudar a instal·lar el programa.
    – Tal vegada no és Jaume la persona més indicada per a fer de delegat del curs.
    – Deuen ser còpies, ja que els originals estan en el museu de l’església.
    – Plorar quan estem afligits és reparador.
    – En arribar a l’apartament, sempre hem de fer neteja general.
    – Si haguéreu agafat la roba adequada, no hauríeu patit tant de fred.
    – Potser portarà més tard el seu fill a la pediatra.
    – No devien ser tan professionals aquells actors tenint en compte l’actuació que van fer.
    – Anar amb presses no és gens recomanable.
    – He pegat un colp al cotxe en aparcar.
    – Heu de memoritzar les normes que es refereixen a les mesures de protecció en el treball.
    – No aboqueu enderrocs en les zones indicades.
    – Isqué de casa a les set i agafà un taxi als dos minuts.
    Corregeix els errors en l'escriptura de les vocals.
    – En apariència, el cocient d'aquestes divisions és fixe.
    – Al giner, les persones que van a cullir la taronja ancenen el foc per calfar-se les mans.
    – Juan no minja mai aspinacs perquè se li assenten malament.
    – Igual que un confessor, un taxiste ascolta cotidianament els seus clients.
    – Si no tens un bon coneiximent de l'astronomia, no podràs antendre aquest texte.
    – Un juriste de calitat ha de deixar de banda les seues creences.
    - En aparença, el quocient d'aquestes divisions és fix.
    - Al gener, les persones que van a collir la taronja encenen el foc per calfar-se les mans.
    - Joan no menja mai espinacs perquè se li assenten malament.
    - Igual que un confessor, un taxista escolta quotidianament els seus clients.
    - Si no tens un bon coneixement de l'astronomia, no podràs entendre aquest text.
    - Un jurista de qualitat ha de deixar de banda les seues creences.
    Corregeix els errors que trobes en aquestes oracions.
    – Aquest poema és un indicaor de la riquea de la producció lliterària de l'autor.
    – L'encarregada de fer-li la cirugia estètica va pedre els resultats de l'anàlisis de sang.
    – La noblea, tot i que estava en crisis, posseïa autèntics tesors en joies.
    – La jugaora va pedre la pilota abans de travessar la llínia del mig del camp.
    – Per a apendre sintaxis cal conéixer la llògica de la llengua.
    – Al menjaor posarem unes caires que no costen molts dines.
    - Aquest poema és un indicador de la riquesa de la producció literària de l'autor.
    - L'encarregada de fer-li la cirurgia estètica va perdre els resultats de l'anàlisi de sang.
    - La noblesa, tot i que estava en crisi, posseïa autèntics tresors en joies.
    - La jugadora va perdre la pilota abans de travessar la línia del mig del camp.
    - Per a aprendre sintaxi cal conéixer la lògica de la llengua.
    - Al menjador posarem unes cadires que no costen molts diners.
    En cada oració hi ha una paraula que no està ben utilitzada. Corregeix-les.
    – A mida que passaven les hores, el seu estat de salut empitjorava.
    – No dobles la cartolina per la meitat que es quedarà marcada.
    – Durant el cap de setmana, el tràfic a l’interior de la ciutat es redueix.
    – Fes-me un llistat amb totes les coses que fan falta per al viatge.
    – És bo practicar algun deport o qualsevol activitat física.
    – M’ha posat les tomaques en una borsa que està foradada.
    – A mesura que passaven les hores, el seu estat de salut anava empitjorava.
    – No doblegues la cartolina per la meitat que es quedarà marcada.
    – Durant el cap de setmana, el trànsit a l’interior de la ciutat es redueix.
    – Fes-me una llista amb totes les coses que fan falta per al viatge.
    – És bo practicar algun esport o qualsevol activitat física.
    – M’ha posat les tomaques en una bossa que està foradada.
    Explica la diferència de significat que hi ha entre les paraules de cada parella.
    òrgan/orgue
    bast/vast
    anomenar/nomenar
    – Òrgan: part del cos que realitza una funció important; organisme o mitjà que servix per a acomplir una acció important / Orgue: instrument musical.
    – Bast: faltat de finor, de delicadesa. / Vast: extens.
    – Anomenar: esmentar; donar nom. / Nomenar: designar per a un càrrec.
    Completa aquestes paraules amb les vocals adequades. De vegades, no caldrà escriure’n cap.
    …ntropessar …spirar …stendre des…mparat av…riat prefix… pac…ència …ixeta b…llit perplex… eb…nist… …mpeltar …ixada v…rnís t…ssir,…ixugat, ll…nçols, …stés, …ntendre, pianist…, sufix, text…, complex…, renaix…ment, desd…junat, s…portar, qu…ixal.
    Entropessar, aspirar, estendre, desemparat, avariat, prefix, paciència, aixeta, bullit, perplex, ebenista, empeltar, aixada, vernís, tossir, Eixugat, llençols, estés, entendre, pianista, sufix, text, complex, renaixement, desdejunat, suportar, queixal.
    Relaciona cada paraula amb el seu significat i fes-hi una oració.
    vestuari volum d'aigua que porta un riu
    vestidor entorn, lloc que s'habita
    cabal lloc per a vestir-se
    cabdal important, decisiu
    medi lloc on es guarden els vestits
    mig la meitat
    lliurar preparar la terra de cultiu
    alliberar narració, relat
    abonar entregar
    adobar pagar
    conte precaució, cautela
    compte deixar en llibertat
    bianual determinar una longitud
    biennal permís, autorització
    amidar que té lloc cada dos anys
    mesurar cessió, per exemple, del baló
    passe calcular el pes, la quantitat
    passada que té lloc dues vegades a l'any
    Vestuari: lloc on es guarden els vestits. Vestidor: lloc per a vestir-se. Cabal: volum d'aigua que porta un riu. Cabdal: important, decisiu. Medi: entorn, lloc que s'habita. Mig: la meitat. Lliurar: entregar. Alliberar: deixar en llibertat. Abonar: pagar. Adobar: preparar la terra de cultiu. Conte: narració, relat. Compte: precaució, cautela. Bianual: que té lloc dues vegades a l'any. Biennal: que té lloc cada dos anys. Amidar: determinar una longitud. Mesurar: calcular el pes, la quantitat. Passe: permís, autorització. Passada: cessió, per exemple, del baló.
    Ompli els buits amb l, tl, tll, l·l, ll, m, n, nn.
    pear, coocar, enroar, betu, iimitat, capiar, triofar, coor, amea, caviar, cèula, crista, coectar, iteratura, imillorable, ainear, coegi, roo, iocent, iògic, exceent, imensitat, miitar, guaa, sifonia, caigrafia, triei, ògic, instaació, beparlat, Co…aborar, mo…ècu…a, bi…et, fi…astre, gua…a, co…ectiu, exce…ent, …iterari, subra… ar, ve…ada, …ímit, i…uminat, a…egria, po…ució, a…èrgia, e…aborar, …ectura, co…aborar, mo…ècu…a, bi…et, fi…astre, gua…a, co…ectiu, exce…ent, …iterari, subra… ar, ve…ada, …ímit, i…uminat, a…egria, po…ució, a…èrgia, e…aborar, …ectura. tituar, coecció, desenroar, àfora, iegal, caviar, intercavi, poèmica, espaa, coexió, síaba, imerescut, ínia, miigram, circu__ferència. E…udir, i…ensitat, e…uvolat, se…anal, co…utador, co…a, pere…e , te…ista, i…ocència, i…adur, co…exió, so…esa.
    Pelar, col·locar, enrotllar, betum, il·limitat, capil·lar, triomfar, color, ametla (ametlla), canviar, cèl·lula, cristall, connectar, literatura, immillorable, Alinear, col·legi, rotllo, innocent, il·lògic, excel·lent, immensitat, militar, guatla (guatlla), simfonia, cal·ligrafia, trienni, lògic, instal·lació, benparlat. Col·laborar, molècula, bitllet, fillastre, guatla (guatlla), col·lectiu, excel·lent, literari, subratllar, vetlada (vetllada), límit, il·luminat, alegria, pol·lució, al·lèrgia, elaborar, lectura, Titular, col·lecció, desenrotllar, àmfora, il·legal, cavil·lar, intercanvi, polèmica, espatla (espatlla), connexió, síl·laba, immerescut, línia, mil·ligram, circumferència, Emmudir, immensitat, ennuvolat, setmanal, commutador, cotna, perenne, tennista, innocència, immadur, connexió, sotmesa.
    Completa, si cal, les paraules d’aquestes oracions amb consonants.
    – En primer lloc cal fer l’anàlisi… de la mescla i després s’ha de fer la síntesi… dels components.
    – Hui dia els avanços en ciru…gia estètica encara són molt …imitats.
    – He suspés la part de sintaxi… i he aprovat la de …iteratura.
    – Hi ha una …ínia molt estreta entre una dosi… terapèutica i una sobredosi… .
    5. Corregeix els errors que trobes en aquestes oracions.
    – Al menjaor posarem unes caires que no costen molts dines.
    – Ja ha eixit el nombre 5 de la revista.
    – Un bon número d'espectadors passaren la llínia del mig del camp.
    – La noblea, tot i que estava en crisis, posseïa autèntics tesors en joies.
    La jugaora va pedre la pilota .
    Aquest poema és un indicaor de la riquea de la producció lliterària de l'autor.
    – La cansalà que hi ha al mostraor ja la tenien dimats passat.
    - Aquest llingüista és partidari de fer uns anàlisis lliteraris.
    - Amb tota seguritat han vist un cràter llunar .
    – La cirugia estètica li va fer pedre l’aspecte lliberal.
    – Per a apendre sintaxis cal conéixer la llògica de la llengua.
    – Al menjador posarem unes cadires que no costen molts diners.
    – Ja ha eixit el número 5 de la revista.
    – Un bon nombre d'espectadors passaren la línia del mig del camp.
    – La noblesa, tot i que estava en crisi, posseïa autèntics tresors amb joies.
    – La jugadora va perdre la pilota.
    Aquest poema és un indicador de la riquesa de la producció literària de l'autor.
    – La cansalada que hi ha al taulell ja la tenien dimarts passat.
    - Aquest lingüista és partidari de fer unes anàlisis literàries.
    - Amb tota seguretat han vist un cràter lunar .
    – La cirurgia estètica li va fer perdre l’aspecte liberal.
    – Per a aprendre sintaxi cal conéixer la lògica de la llengua
    Corregeix els errors en l'escriptura de les vocals.
    – No podràs antendre el llibre perquè no ets especialiste i perquè traus les idees del contexte.
    – Un desdijuni de calitat no ha de ser llauger.
    – Igual que un confessor, un taxiste ascolta cotidianament els seus clients.
    – En apariència, el cocient d'aquestes divisions és fixe
    No podràs entendre el llibre perquè no ets especialista i perquè traus les idees del context. Un desdejuni de qualitat no ha de ser lleuger. Igual que un confessor, un taxista escolta quotidianament els seus clients. En aparença, el quocient d'aquestes divisions és fix.
    Corregeix els errors que hi ha en aquestes oracions en l’ús de les formes verbals.
    – No serà Cristina qui ha telefonat aquest matí.
    Si m’hagueren fet cas, hagueren aconseguit les millors entrades.
    Potser porte més tard el seu fill a la pediatra.
    – No aparcar els cotxes en bateria en tot el carrer.
    – Tal volta no siga jo la persona que més es mereix del premi.
    – Si Eva s’ho haguera proposat, haguera tret la carrera de Medicina.
    – Seran còpies, ja que els originals estan en el museu de l’església.
    – A l’arribar a l’apartament, sempre hem de fer neteja general.
    – Tal vegada no siga Jaume la persona més indicada per a fer de delegat del curs.
    – Potser no estigues bastant preparada per a debutar en un gran teatre.
    – No deu ser Cristina qui ha telefonat aquest matí.
    – Si m’hagueren fet cas, haurien aconseguit les millors entrades
    – Potser portarà més tard el seu fill a la pediatra.
    – No aparqueu els cotxes en bateria en tot el carrer.
    – Tal volta no sóc jo la persona que més es mereix del premi.
    – Si Eva s’ho haguera proposat, hauria tret la carrera de Medicina
    – Deuen ser còpies, ja que els originals estan en el museu de l’església.
    – En arribar a l’apartament, sempre hem de fer neteja general.
    – Tal vegada no és Jaume la persona més indicada per a fer de delegat del curs
    – Potser no estàs bastant preparada per a debutar en un gran teatre.
    UNITAT 7
    Què signifiquen les frases fetes següents?
    – Voler repicar i anar a la processó.
    – Tindre mà esquerra.
    – Ser un tros de suro.
    – Anar amb mitges tintes.
    – Tallar el bacallà.
    Voler repicar i anar a la processó (voler fer dues coses alhora, sense que siga possible). Tindre mà esquerra (ser diplomàtic, tenir habilitat per a aconseguir les coses). Ser un tros de suro (ser limitat mentalment). Anar amb mitges tintes (ser ambigu, no dir les coses clares). Tallar el bacallà (decidir, ser qui mana).
    – Fer les coses amb els peus.
    – Posar-se la llengua a la butxaca.
    – Amagar el cap davall l'ala.
    – Suar la cansalada.
    – Cantar les quaranta.
    Fer les coses amb els peus (ser maldestre, fer les coses malament). Posar-se la llengua a la butxaca (callar). Amagar el cap davall l'ala (ser covard). Suar la cansalada (costar molt d'aconseguir una cosa). Cantar les quaranta (dir les veritats).
    – Estirar més el braç que la màniga.
    – Voler fer entrar el clau per la cabota.
    – Fer els ulls grossos.
    – Estar amb l'ai al cor.
    – Fer cara de pomes agres.
    Estirar més el braç que la màniga (gastar algú més del que pot). Voler fer entrar el clau per la cabota (entossudir-se). Fer els ulls grossos (aparentar no veure una cosa, deixar fer). Estar amb l'ai al cor (témer per una cosa que pot ser imminent). Rascar-se la butxaca (gastar).
    De les locucions i frases fetes que hi ha entre parèntesis en aquestes oracions, només una s’hi adequa pel seu sentit, subratlla-les.
    – Antoni (es tira terra als ulls / no deixa estaca en paret / se n’entra en el regat) quan
    provoca la gent de forma totalment gratuïta.
    – El policia el va veure fugir, però (va fer eixir els cabells verds / va fer els ulls grossos / va fer d’una puça un cavall) i no el va detindre.
    – Les declaracions que has fet estaven (totes plegades / en vena / fora de to) i has ofés a tothom.
    – El testimoni relatà (sense solta ni volta / fil per randa / pertot arreu) tot el que havia vist quan ocorregué l’accident.
    – Enguany els tarongers tenen fruita (a dojo / a frec / a pleret).
    – Antoni se n’entra en el regat quan provoca la gent de forma totalment gratuïta.
    – El policia el va veure fugir, però va fer els ulls grossos i no el va detindre.
    – Les declaracions que has fet estaven fora de to i has ofés a tothom.
    – El testimoni relatà fil per randa tot el que havia vist quan ocorregué l’accident.
    – Enguany els tarongers tenen fruita a dojo.
    Escriu una oració amb cada locució o frase feta.
    A corre-cuita
    Arribar i moldre
    De soca-rel
    A bots i barrals
    Estar de braços plegats
    Resposta oberta.
    Explica el significat d'aquestes locucions i fes-hi oracions.
    – A la babalà.
    – A espentes i redolons.
    – A la menuda.
    A la babalà: sense posar atenció, irreflexivament. A espentes i redolons: amb dificultats. A la menuda: en quantitats reduïdes.
    – Fil per randa.
    – A la bestreta.
    – A hora horada.
    Fil per randa: detalladament. A la bestreta: per endavant. A hora horada: en l'últim instant.
    – De bon grat.
    – De xamba.
    – A dojo.
    De bon grat: de bona voluntat, gustosament. De xamba: amb molta sort. A dojo: en abundància.
    Subratlla les expressions que són locucions i no frases fetes. Després, explica el significat de totes.
    de gom a gom: .................................. donar carabassa: ................................
    somiar truites: ................................... eixir de l’ànima: ..................................
    a contracor:....................................... suar sang: ..........................................
    de fit a fit: ......................................... fer la guitza:........................................
    a pleret: ............................................ no estar molt catòlic:...........................
    De gom a gom (locució): ple completament. Donar carabassa (frase feta): negar alguna cosa (especialment no correspondre en el terreny amorós), suspendre. Somiar truites (frase feta): fer-se il·lusions. Eixir de l’ànima (frase feta): fer o dir alguna cosa desinteressadament, amb gran sinceritat. A contralor (locució): sense ganes, contra la pròpia voluntat. Suar sang (frase feta): costar molt alguna cosa, esforçar-se molt. De fit a fit (locució): fixament. Fer la guitza (frase feta): molestar. A pleret (locució): sense pressa. No estar molt catòlic (frase feta): no estar molt bé de salut, no trobar-se bé.

    (view changes)
    11:27 am

Wednesday, June 16

  1. page 2B-Exposició de pòsters edited AQUEST AQUESTA ÉS EL TEXT LA PÀGINA QUE PRESENTA ... MÉS D'ACADÈMICA. ---- EXPOSICIÓ DE …
    AQUESTAQUESTA ÉS EL TEXTLA PÀGINA QUE PRESENTA
    ...
    MÉS D'ACADÈMICA.
    ----

    EXPOSICIÓ DE MANIFESTOS EN PÒSTERS
    DE 4t ESO
    ...
    Els alumnes de 4t ESO (A-B-V) han transformat en pòsters els temes de les seues reivindicacions socials, mediambientals i polítiques: un exercici creatiu que presenta en públic de manera artística els seus treballs de valencià després d'haver redactat un manifest en petit grup. L'escriptura i la creació artística guanyen amb aquesta exposició un caràcter públic que les trau de l'aula per a dotar-se d'una funció social propera a la dels autèntics manifestos socials.
    GLOGSTER
    www.glogster.com
    (I per a professors: http://edu.glogster.com)
    Glogster és una ferramenta d'Internet per a crear murals (o 'glogs') en línia. És versàtil, de fàcil ús i de gran rendibilitat didàctica per a qualsevol assignatura del currículum.
    ...
    Extret del blog:
    http://www.educacontic.es/blog/glogster-algo-mas-que-un-cartel
    ...
    DE PÒSTERS EXPOSATS
    I ALUMNES QUE ELS HAN CREAT
    Manifest pels drets dels ciutadans a les instal·lacions esportives / Maria Collado i Carla Campoy (4A)
    ...
    Manifest contra el fem als nostres carrers / Pablo Pérez (4B)
    Manifest contra l'homofòbia / Miguel Ángel P. (4B)
    ----
    -

    (view changes)
    4:20 pm
  2. page 2B-Exposició de pòsters edited ... Editorial Biblos, Buenos Aires, 1994 ISBN 950-786-024-X ... i, a més El manifest és una de…
    ...
    Editorial Biblos, Buenos Aires, 1994
    ISBN 950-786-024-X
    ... i, a mésEl manifest és una declaració pública de redactar-losprincipis i intencions de naturalesa social, política o artística. Defensa una tesi i l'argumenta amb raons. Inclou un seguit de peticions que els autors (normalment un col·lectiu de persones) consideren d'interés per a la comunitat en què viuen o per al món en general. Al final subratlla el nostre wiki Portfoli 3,tema central del canvi que propugnen els autors. Per tant, el seu caràcter és sempre reivindicatiu.
    Els
    alumnes de 4t A, B i VESO (A-B-V) han transformat
    ...
    mediambientals i polítiques. Unpolítiques: un exercici creatiu que presenta en públic de manera artística els seus treballs de valencià després d'haver redactat un manifest en petit grup. L'escriptura i la creació artística guanyen amb aquesta exposició un caràcter públic que les trau de l'aula per a presentar endotar-se d'una funció social propera a la dels autèntics manifestos socials.
    GLOGSTER
    www.glogster.com
    (I per a professors: http://edu.glogster.com)
    Glogster és una ferramenta d'Internet per a crear
    murals (o 'glogs') en línia. És versàtil, de fàcil ús i de gran rendibilitat didàctica per a qualsevol assignatura del currículum.
    Permet crear i compartir en la xarxa
    els vostres treballs. Podeu aprendreprojectes elaborats per l'alumnat, ja siga individualment o col·lectiva. El 'glog', a dissenyar pòsters amb gran facilitat. S'elaboren totalmentmés de poder-se imprimir com podeu veure en una plataforma gratuïtaaquesta exposició, s'incrusta en qualsevol web, blog o wiki per fer-lo visible.
    Glogster permet incorporar fàcilment textos, enllaços a altres pàgines web, imatges
    i educativa d'internet: www.glogster.com. Hem fetarxius d'àudio i vídeo, presentacions power point, etc, bé des del nostre ordinador o bé des de la pròpia web.
    A més,
    un tutorial explicatiudels grans avantatges en el wiki esmentatterreny multimèdia de Glogster és la possibilitat de gravar àudio i vídeo des del propi programa. Només cal comptar amb micròfon o webcam.
    Finalment, ofereix una gran varietat d'estils de disseny per anar configurant els diferents espais que formen part del pòster: marcs per a les imatges, reproductors d'àudio i vídeo, títols, bufetes de text, fons, objectes... En definitiva, parlem de cartells interactius i multimèdia.
    Per a què podem utilitzar un 'glog'?
    Com a suport de produccions orals, presentació de projectes d'investigació, cartells de divulgació i animació sobre lectures, anuncis, campanyes publicitàries, guies turístiques, biografies, reportatges, resums de temes, proposar projectes de treball o seqüències didàctiques... i mil finalitats que se'ns poden acudir...
    Extret del blog:
    http://www.educacontic.es/blog/glogster-algo-mas-que-un-cartel
    LLISTAT DE PÒSTERS
    I ALUMNES QUE ELS HAN CREAT
    Manifest pels drets dels ciutadans a les instal·lacions esportives / Maria Collado i Carla Campoy (4A)
    Manifest a favor dels drets de l'alumnat / Esther Coronado i Irene García (4A)
    Manifest Anticapitalista / Sara Álvaro (4V)
    Manifest de reivindicació social / Melisa Mutilva (4B)
    Manifest per uns mitjans de transport dignes / Ángel Sánchez, Inés Luján, Jordi Clement (4B)
    Manifest per una Albufera neta / Alicia Villalón (4B)
    Manifest contra la mala alimentació / Sara Visier, Adrián Visier, Mireia Pavía (4V)
    Manifest per l'Auditori de Sant Marcel·lí / Paula S., Paula A., Ana Ch. (4V)
    Manifest a favor del Medi Ambient i el Reciclatge / Marta San Andrés i Javier Mayordomo (4A)
    Manifest
    en l'adreça d'ací baix.
    Consulteu-lo: http://portfoli3.wikispaces.com/5E-Posters-Glogster
    contra de la caça indiscriminada de balenes / Alex L. i Natàlia D. (4V)
    Manifest pel Valencià a Batxillerat / Raquel P. i Javier M. (4V)
    Manifest a favor de l'assignatura de religió / P. Martín i J. M. Cortés (4A)
    Manifest per la igualtat entre l'home i la dona al futbol / Celia, Rosa i Gema (4V)
    Manifest a favor d'una infància sana / Olga Corbín i Celia José (4A)
    Manifest contra la pirateria a Internet / Leo Rojas (4A)
    Manifest antitaurí / Iván Caballero, Andrés Chirivella, Roberto Mateo (4A)
    Manifest contra la Religió als centres públics / Amparo Alcalde i Elena Ariño (4A)
    Manifest en contra de la intolerància / Verónica i Laura (4A)
    Manifest contra el fem als nostres carrers / Pablo Pérez (4B)
    Manifest contra l'homofòbia / Miguel Ángel P. (4B)
    ----

    -
    http://portfoli3.wikispaces.com/file/detail/Divina_Tramoia.jpg
    (view changes)
    1:41 pm

More