El meu portfoli de valencià per a la 3a avaluació. Curs 2009-2010
http://rarasara.glogster.com/socialismesararara/

Manifest anticapitalista


L'actual crisi econòmica que pateix el món sencer està demostrant que l'actual sistema econòmic i social, el capitalisme, no dóna solucions als éssers humans i al planeta. Aquest sistema es basa en l'explotació d'una minoria sobre una majoria, on els diners i el benefici econòmic són ho mes important d'aquest sistema. La qual cosa comporta que hagen centenars de milions de persones en la pobresa, en la misèria i en l'explotació, així com la destrucció sistemàtica dels ecosistemes.


A continuació, algunes dades recentment sistematitzats per CROP, el Programa Internacional d'Estudis Comparatius sobre la Pobresa radicat en la Universitat de Bergen, Noruega. CROP està fent un gran esforç per a, des d'una perspectiva crítica, combatre el discurs oficial sobre la pobresa elaborat des de fa més de trenta anys pel banc Mundial i reproduït incansablement pels grans mitjans de comunicació, autoritats governamentals, acadèmics i "experts" varis.

Població mundial: 6.800 milions, dels quals
1.020 milions són desnutrits crònics

2.000 milions no tenen accés a medicaments.
884 milions no tenen accés a aigua potable.
924 milions “sense sostre” o en habitatges precaris.
1.600 milions no tenen electricitat.
2.500 milions sense sistemes de clavegueram.
774 milions d'adults són analfabets.
18 milions de morts a l'any a causa de la pobresa, la majoria de xiquets menors de 5 anys.
218 milions de xiquets, entre 5 i 17 anys, treballen sovint en condicions d'esclavitud i en tasques perilloses o humiliants com soldats, prostitutes, servents, en l'agricultura, la construcció o en la indústria tèxtil.

Entre 1988 i 2002, el 25% més pobre de la població mundial va reduir la seua participació en l'ingrés mundial des del 1,16% al 0,92%, mentre que el opulent 10% més ric va acréixer les seues fortunes passant de disposar del 64,7 al 71,1% de la riquesa mundial . L'enriquiment d'uns pocs té com el seu inrevés l'empobriment de molts.

Només aqueix 6,4 % d'augment de la riquesa dels més rics seria suficient per a duplicar els ingressos del 70% de la població mundial, salvant innombrables vides i reduint les penúries i sofriments dels més pobres. Entenga's bé: tal cosa s'assoliria si tan sols es poguera redistribuir l'enriquiment addicional produït entre 1988 i 2002 del 10% més ric de la població mundial, deixant intactes les seues exorbitants fortunes. Però ni tan sols alguna cosa tan elemental com açò és acceptable per a les classes dominants del capitalisme mundial.
Tots aquestes dades són oficials d'organismes de l'ONU.


Davant tals dades, la conclusió és clara. Ningú pot defensar el capitalisme. Què podem fer cadascun de nosaltres per a canviar aquest sistema? Fomentar la solidaritat, l'ecologia, la igualtat entre els éssers humans, fomentar sistemes de producció autogestionat i en definitiva anar cap a un sistema on la justíci
a, la igualtat i la llibertat siguen fets i no meres paraules. Sense igualtat la llibertat es converteix en l'opressió dels poderosos enfront de les classes treballadores. I la igualtat sense llibertat es converteix en despotisme.

Com diria Rosa Luxemburg “Socialisme o barbàrie”.


NOTA: 0,4/0,5 + 0,25 = 0,65

Sara Alvaro i Nieto-Sandoval 4V




-He creat un còmic de la conversa entra Llucifer i Déu Pare:

Divina Tramoia


http://www.toondoo.com/cartoon/1851466



Preguntes de l'obra.


MODUL A
4.-Defineix els conceptes de “sàtira”, “farsa” i “paròdia”. Quin és el que més s'adequa a l'obra i per què?
La sàtira és un subgènere líric que expressa indignació cap a algú o alguna cosa, amb propòsit moralitzador, lúdic o merament burlesc.
Una farsa és un tipus d'obra teatral, l'estructura i trama estan basades en situacions en què els personatges es comporten de manera extravagant, encara que generalment mantenen una quota de credibilitat. La paraula es deriva del vocable llatí farcire ("omplir"), per la costum d'emprar les farses com breus interludis còmics en els drames seriosos.
Paròdia: paraula d'etimologia grega, παρώδïα, composta per παρα = "per" (similar) i ώδή = "Ode" (cant, oda), en aquest sentit es referia a les imitacions burletes de la forma de cantar o recitar.
En el seu ús contemporani, una paròdia és una obra satírica que caricaturitza o interpreta humorísticament una altra obra d'art, un autor o un tema mitjançant la emulació o lusió irònica.

L'obra La divina Tramoia és una farsa. Perque els personatges es comporten de manera extravagant, encara que amb credibilitat. A més, el propi autor li diu “Farsa Celestial”.

6.-En què consisteix la “fabulosa baixada de pantalons” de la societat durant la transició?
Crec que la baixada de pantalons de la societat, o millor dit de l'esquerra, a la transició espanyola consisteix en coses com acceptar la monarquia imposada pel dictador feixista Francisco Franco, que el cap d'estat, nomenat pel dictador assassí, segueixi sent el mateix, no demanar responsabilitats als alts càrrecs franquistes, cosa inedita en els feixismes mundials. Per exemple: és inconcebible que a Itàlia hi haja un carrer a Mussolini o a Alemanya a Adolf Hitler. I aquí, fins fa poc, seguien les places amb el nom de "Plaça del general Francisco Franco".

MODUL B
1.-A l'obra hi ha una trama principal i algunes històries secundàries i embolics que giren al voltant d'aquella. Resumeix la trama principal i relata alguna situació secundària en poques línies.
La trama principal relata que l'Esperit vol fer un pacte amb el diable, per a que la gent puga triar cel o infern, ja que, cada vegada més, la gent no creu en ells. Monta una bona estratègia per a que Llucifer estigués d'acord i va convencent a la gent del Cel que és un bon pacte, però això si, amb el Celestiol.
Una situació secundària podria ser la de Maria, quan anava a fer la seva aparició a Polònia, que Asmodeu i els seus companys li trenquen el vestit. D'aquesta manera fan que ella no vaja a Polònia, perquè necessita un altre vestit.

MODUL C
7.-Les set plagues o el diluvi universal són esdeveniments bíblics. Relata'ls una mica tot explicant-ne la causa per la qual van produir-se. (33)
Les set plagues:
-La primera plaga va ser la de la sang. Déu va donar instruccions a Moisès perquè li diguera a Aaron que aixecara la seva bàcul sobre el riu Nil, tota l'aigua es va convertir en sang. Com a resultat de la sang, els peixos del Nil van morir, Egipte es ple d'una olor nauseabunda.
-La segona plaga d'Egipte; granotes. Déu va donar instruccions a Moisès perquè li diguera a Aaron que estirara vara sobre l'aigua, i hordes de granotes van envair Egipte. Els fetillers del faraó van ser capaços de duplicar aquesta plaga amb la seva màgia. Tanmateix, com que no van poder eliminar la plaga, el Faraó es va veure obligat a concedir el permís de sortir els israelites a Moisès, però que el estaria d'acord per eliminar les granotes. Per demostrar que la plaga va ser en realitat un càstig diví, Moisès deixà que el Faraó triara el temps en que acabaria aquesta plaga. El faraó va triar el dia següent, i totes les granotes van morir al dia següent. No obstant això, el Faraó va revocar la seva autorització, i els Israelites van romandre a Egipte.
-La tercera plaga d'Egipte va ser Kinim, diversament traduïda com Mosquits, Polls o Puces. Déu va instruir a Moisès: "Digues-li a Aaron que prenga la seua vara i colpege a la pols.", Que es va convertir en una massa de mosquits de la qual els Egipcis no podien desfer-se. Els Mags Egipcis van declarar que aquest acte va ser el "Dit de Déu" i van ser incapaços de reproduir els seus efectes amb la seva màgia.
-La quarta plaga d'Egipte van ser els animals salvatges, capaç de danyar persones i bestiar. La Torà subratlla que el arov (eixam) només van venir contra els Egipcis, i que no va afectar la Terra de Gosen (on els Israelites vivien). El Faraó li va demanar a Moisès que eliminés aquesta plaga i va prometre permetre als israelites la llibertat. No obstant això, després que la plaga desaparegués, el Faraó va "endurir el seu cor" i es va negar novament a mantenir la seva promesa.
-La cinquena plaga d'Egipte van ser unes malalties epidèmiques que van exterminar als guanyats Egipcis. El bestiar israelià va resultar il·lès. Una vegada més, el Faraó no va fer concessions.
-La sisena plaga d'Egipte va ser una mena de malaltia de la pell, sol traduir com "Úlcera" o "granissada". Déu li va dir a Moisès i Aaron que cadascú prengués dos grapats de sutge d'un forn, que Moisès va dispersar en el cel en presència del faraó. El sutge provocar Shkhin (úlceres) al poble i bestiar Egipci. Els bruixots Egipcis van ser afectats juntament amb tots els altres i van ser incapaços de curar-se, molt menys la resta d'Egipte.
-La desena i última plaga d'Egipte va ser la mort de tots els primogènits d'Egipte, ningú escapava, des del més baix funcionari fins al mateix primer fill del Faraó incloent els primogènits del bestiar. Abans d'aquesta plaga, Déu va manar a Moisès a informar a tots els israelites de la marca del xai que haurien de posar a les seves portes, en aquest cas Jehovà (Jahvè en hebreu no l'àngel de la mort com comunament es pensava) passarà sobre ells, per tant, evitar que tots els primers nascuts israelites morissin. Aquest va ser el més dur cop a Egipte i la plaga que finalment va convèncer el Faraó d'alliberar els israelites.
Després d'això, el Faraó, furiós i trist, va ordenar als israelites a desaparèixer, prenent el que volien. Els israelites no dubtaven i al final d'aquesta nit els va portar a Moisès d'Egipte amb "armes s'erigeix".

8.-Quines propostes fa Rafael per frenar l'ascens de Satanàs a la Terra? (33-34)
Abocar-hi els àngels de les set plagues o un altre diluvi universal i revifar la Inquisició.

MODUL D
1.-Quin problema hi ha entre Maria i Raquel, que provoca conflicte? (41 i més)
Que Raquel li posa l’ull malalt a Déu Pare i Maria li crida desvergonyida.

4.-Opina breument sobre el debat entre Pare i Jesús sostingut en la pàgina 47.
Crec que el que diu Jesús es el més just. Si una persona no vol anar al Cel i prefereix l’Infern no ha d’anar al Cel. Hauria de poder elegir. L’argument de Déu Pare em pareix massa formal i proa antiquat.

MODUL E
1.-Explica amb detall de qui és la idea de pactar amb Satanàs i en què consistirà exactament el pacte. Qui s'oposa i qui està a favor del pacte? Sota quins arguments van cedint els oponents. (Des de la 61 en avant).
La idea és del Esperit. En un principi s'oposen tots, però van cedint. El Déu Pare cedéis en un primer moment davant l'estratègia del Esperit i els altres, después, pel celestiol ho veuen tot molt més fàcil i alegre.

MODUL F
5.-Què simbolitza el canvi de “look” de Llucifer que li fa Pare? (89)
La traïció al que representava Llucifer per a Asmodeu i tots els seus seguidors. Supose que el canvi de look de Llucifer representa la traïció del Partit Comunista d’Espanya, la seva legalització acceptant el que era (i encara és) un règim autoritari i no republicà.

11.-Qui consideres que és o que són els triomfadors amb la signatura del pacte? Per què? Qui creus que n'eixirà perdent? (133)
Crec que els triomfadors són la Trinitat i Llucifer. Com sempre, els poderosos. El poder fa lligams entre si, i els altres (Asmodeu i demés) no tenen res a veure amb el pacte. Sortirien perdent Asmodeu i els seguidors, perquè ells representen l'infern però, el seu més alt dirigent, els ha traït.






LECTURA OPTATIVA


Llibre: La confessió

Autor: Pasqual Mas i Usó


És un llibre de cartes que comencen perquè algú deixa un anunci al diari dient que és una senyora i que es vol cartejar amb algun senyor. Al llarg de les cartes és nota com Obdúlia Casafreda (nom fictici de la suposada dona) va fent de les converses el que ella vol.
Obdúlia fa que Valentí escriga com assassinà a la Rosa Sospedra, demanant-li que s'ho inventés basant-se en una història del diari.
Al final, Obdúlia li diu a Valentí que li torni totes les cartes i que li escrigui lloc i data per quedar. Valentí, creient-se un autèntic heroi, li diu que la seva casa està oberta per quan ella decidisca i li torna les cartes.
Temps després Valentí Moll es va autoinculpar davant la policia, tot dient que ell era l'assassí i antic amant de Rosa Sospedra. La seva resposta davant del jutge va ser "Si, vull ser-ho". Ningú el va entendre. Antoni Socardama, el vidu de Rosa Sospedra, li va donar un paper quan Valentí va passar pel seu costat. Hi havia un peixet amb l'ham al ventre. Cosa que vol dir que aquella fictícia Obdúlia Casafreda era, en realitat, el vidu de Rosa Sospedra, Antoni Socardama. (Valentí havia signat algun cop a les cartes amb un Peixet)